Tensioativ

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Sqema de una micella de oi ind una dispersion aquosa, 'me prexempe una mulsion de oi in aiva. Ind qell exempe qé, le molecole de tensioativ le ge exibiss la coa idrofoba a la goça de oi (blœ), e i coo idrofil (ross) i varda de fœra, indov qe g'è la fas aquosa.

I tensioativ o surfatants i è sostanze qe i è bone de sbassar la tension superfiçala intra un liqued e l'aria, o la tension interfaçala qe g'è intra du liqueds o intra un liqued e un solid. I tensioativ i è doperads fes fes 'me deterjents, ajents bagnants, emulsionants, ajents de far scuma e ajents disperdents.

Composizion e strutura[Modifega | modifica 'l sorgent]

I tensioativ i è de solit molecole organege amfifilege, qe vœl dir qe i g'ha denter sies grœp idrofobeg, de spess ciamads coa, e grœp idrofil qe i se ciama coo. Donca, un tensioativ el g'ha denter de lu una banda qe la se dissolv ind l'aiva, e vœna qe la se dissolv ind i lipids. I tensioativ i se disolv ind l'aiva, e i se adsorb a l'interfaça intra aria e aiva, o intra oi e aiva, ind i cas indov qe g'è oi e aiva mes'ciads sœ insema. I grœp idrofobeg i sa posiziona al marjen de la soluzion aquosa, e i va invers l'aria o invers l'oi, e inveci i coo, qe i è idrofii, i sta denter ind l'aiva.

Strutura de le fas de tensioativ ind l'aiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sqema de una micella indov se pœl veder 'me le coe de tensioativ le resta denter de l'oi, perqè le interajes mei cond lu qe cond l'aiva. I coo invece, come qe i è de spess careg, i resta ind l'aiva, perqè i è idrofii, e i forma donca un strat estern idrofil careg qe el forma una barrera intra una micella e l'oltra. Quest qé l'impedess qe le goce tegnide insema de le micelle le se metes insema a formar goce semper plussee grosse (qe vœlaress dir qe la s'è rompida l'emulsion).

Ind la massa aquosa, i tensioativ i se met insema a formar di agregads, 'me le micelle, indov qe le coe idrofobege le se taca vœna a l'oltra a formar el incé-diit core de l'agregad, e i coo idrofii i resta ind contat cond el liqued intoren, qe l'è de solit l'aiva o una soluzion aquosa. G'è tante oltre tipolojie de agregads diferents de le micelle, 'me prexempe le micelle cilindrege o i dope strats lipideg. La forma dei agregads la depend de la strutura qimega dei tensioativ, qe la so espression l'è qella del raport intra la dimension del coo idrofil e qella de la coa lipofila. Una misura de qell lavor qé la se pœl tirar fœra cond el HLB (balançament intra l'idrofilia e la lipofilia, in ingles Hydrophilic-lipophilic balance). I tensioativ i sbassa la tension superfiçala de l'aiva cond l'adsorbiment ala interfaça liqued-aria. I components qe i fa sœ le micelle i è tipegament amfifileg, qe vœl dir qe in linia teorega i podares stabilizar una goça de un solvent aproteg ('me l'oi) denter de vun proteg ('me l'aiva), ma anca l'incontrare, una goça de un solvent proteg denter vun aproteg; ind el segond cas, se ge dix a volte micella roversa.

Dinamege dei tensioativ a l'interfaça[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le dinamege de l'adsorbiment dei tensioativ la g'ha una importanza granda grandenta per le aplicazion pratege 'me ind la formazion de scuma, emulsion o ind i process de rivestiment, indov qe le bollixine o le gocine le se fa sœ de fressa e le g'ha de vesser stabilizade subet amen.

Classifegazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le "coe" de la plœpart dei tensioativ le se insomea tœte assee, come qe i è faite sœ de solet de una cadena idrocarburega qe la pœl vesser satura, insatura, lineara, ramifegada o aromatega. Po g'è i tensioativ fluorurads qe i g'ha le cadene fluorocarbonege, e i tensioativ siloxaneg qe i g'ha le coe siloxanege. Po g'è di tensioativ qe i g'ha miga doma una coa, ma i ge n'ha do, e i se ciama "a cadena dobia".

Classifegazion dei tensioativ second la composizion del so coo: miga-ioneg, anioneg, cationeg, amfotereg.

Vist qe de un pont de vista del comportament qimeg le coe le se insomea tœte assee, la foja plœ comuna de classifegar i tensioativ l'è segond el coo idrofil:

  • Un tensioativ miga-ioneg el g'ha el coo formad de grœp idrofii qe i è miga cargads;
  • Un tensioativ ioneg el g'ha el coo cargad positivament. Se la carga l'è positiva, se ge dix cationeg, e se l'è negativa, anioneg; quand qe i g'ha sies carga positiva, sies negativa, se ge dix zwitterioneg.

Forme farmaceutege[Modifega | modifica 'l sorgent]

El corp uman el fa sœ deperlu tœta una serie de tipolojie diferente de tensioativ, in tante parts del corp, e cond fonzion diferente. I tensioativ polmonar i è faits sœ dei polmon per far plœ bell a respirar, come qe i sgranda la capacità respiratoria dei polmon. Ind vergœne malatie indov qe i se fa sœ trop poc tensioativ polmonar, la terapia l'è qella de dar-ga al pazient de le forme farmaceutege de tensioativ qe i ge aides a respirar.

Aplicazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I tensioativ i è importants fess ind tante industrie diferente; i se dopera 'me deterjents, bagnants, ajent disperdents, emulsionants, ajents de far scuma, e anti-scuma ind un monton de aplicazion e prodots, intra i quai: