Và al contegnud

Sumer (popol)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I citaa principai di Sumer.

Quella di Sumer a l'è considerada vuna di prime civiltaa urbane (insema a quella de l'Egit Antigh e a quella de la vall de l'Indo). La s'è desvilupada in tra el IV e 'l III milleni prima de Crist in de la bassa Mesopotamia, in quell che al dì d'incoeu l'è l'Iraq sud-oriental.
La civiltaa di Sumer a l'è anca quella che l'ha inventad la scritura e la leteradura, e donca l'è anca la prima civiltaa a che l'è documentada storicament.

"Sumer" a l'è on nom convenzional doperad de la storiografia moderna, ma che 'l corespond minga al nom s'cet e original de quell popol. De fati i Sumer in de la soa lengua a se ciamaven ùĝ saĝ gíg ga, che 'l voeul dì "la sgent de la crapa negra", e ciamaven la soa terra de lor Ki-en-gir "la terra di sciori civilizaa". La parolla Šumer, che la serviva per ciamà el territori, l'è on termen de la lengua acadega, che forsi l'è poeu passad anca a l'egizzi (Sngr), a l'ebraich (Shinar) e a l'itita (Šanara).
In de l'etaa moderna, el prim a doperà "Sumer" a l'è stad l'archeolegh franco-todesch Julius Oppert, in d'ona lezzion tegnuda in del 1869 a la Société française de numismatique et archéologie.

Se sa minga de precis de indove l'è che inn rivad i Sumer: quell che se sa de cert a l'è che eren minga popolazzion de stirpa semitega. Se cred che a poden vesser stad di casciador de la zona di mont Zagros (nord de la Mesopotamia), che cont el passà di milleni s'inn spostad invers sud fina a rivà a contat e mes'ciàss cont i popolazzion che gh'era sgiamò de la bassa Mesopotamia.
Lainscì 'sti casciador, che intanta eren deventad pastor e paisan, hann metud in pee de maneman ona strutura de citaa-stat che pondaven la soa economia in su la coltivazzion del forment e in sul sfrutament de l'aqua per mez de ronsge.
La strutura social de 'sti citaa (che despess eren bei grand: el cas pussee important l'è quell de Uruk) la gh'aveva 'me center el tempi del dio protetor: quest chì (cognossud 'me ziqqurat), in di prim temp, a l'era anca el center ministrativ e economegh de la citaa, e l'era lì che se montonava e se documentava tut el forment che cresseva e vanzava. Cont el passà del temp, la fonzion ministrativa la s'è spostada in d'on olter palazz, e el tempi l'ha conservad i sò fonzion religiose e quella de osservador astronomegh.

I Sumer hann mai desvilupad on Stat unitari: i citaa-stat (per esempi Ur, Uruk, Lagash, Umma, Adab, Nippur, Shuruppak, Eshnunna, Mari...) inn semper stade indipendente vuna di oltre, e despess in competizzion.
Intorna al III milleni prima de Crist i citaa sumere s'inn scontrade cont i popolazzion semiteghe che aveven tacad a ciapà terren in la Mesopotamia: e l'è stad inscì che a la fin inn stade conquistade de Sargon de Akkad: l'imperi acadegh l'ha ciapad denter tuta la Mesopotamia, ancaben che i struture sociai di Sumer (pussee sofisticade de quei semiteghe) inn minga descomparide. Dopo duu secoi de domini acadegh, l'invasion di Gutee (on popol che 'l vegneva anca lu del nord de la Mesopotamia) l'ha portad a la fin de l'imperi, e i citaa sumere hann ciapad torna on poo de indipendenza. Questa indipendenza l'è andada inanz fina al segond milleni prima de Crist, quand infin tuta la Mesopotamia l'è borlada dent al domini de Babilonia. Con la fin de l'indipendenza, anca la coltura e la lengua sumera hann tacad a sbiavì fina a descomparì.