Stralattador de calor

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On stralattadór attìv (per mèzz de ona véntola) doperà per reffreggià la CPU ind ona scheda mader de on PC. A la soa dèstra gh’è on stralattadór piscinìnn doperàa per reffreggià el pont nòrd de la schéda màder.

On stralattadór, in elettrònica, a l’è 'n dispositìv, montàa generalmént sora 'na scheda elettronica, che ‘l fà sbassà la temperadura di componént elèttrich e/o elettrònich presént che manden foeura el càlor, compàgn di transistor e di processór, per evità che ‘l tròpp riscaldamént en pròvoca el fonzionamént cattìv, l’arrèst o adrittura la fondita. De fàtt, i temperadùr-lìmit di dispositìv elettrònich attìv stànn mediamént in sui 150 °C e senza di stralattadór adàtt i podarìssen vèss raggiùnt de lì a pòcch segónd adrée.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I materiàj doperàa hinn el ramm e l’alumini; el primm el ven impiegàa in di casi che gh’è besògn de la massima efficienza in del trasferimént tèrmich, con l’accettànn el cost pussèe alt e ‘l maggiór pes specifich, inveci l’alumini l’è assosènn pussée spantegàa e ‘l ven scernìi per i condizion de lavorà men impegnatìv. In del caso di stralattadór per i microprocessór, de sòlit el gh’hà la forma a lamèj che servìssen de aumentànn l’efficienza in del toeu via el calór (aumént del rappòrt superfice/volùmm), e cont el cobbiàll cont ona ventola de raffreddamènt movuda d’on motor elèttrich pìccol (conligàa direttamént a la scheda mader) che la fonìss el fluss d’aria de ventilazión.

I n’esìsten de tanti alter form, fàa su in resón di componént ai quàj gh’hànn de vèss aplicàa su; ind on quàj caso, soratùtt di pareggiadùr voluminós che ‘n prodùsen assosènn de calór, a hinn ona part fondamentàl del telár medèmm. El prenzippi che ‘l ven sfruttà l’è semper quèll del sgrandì la superfice radianta per favorì la dispersión del calór per irradiazión e convezion. Quand che gh’è besògn de efficienza estrèmma e on ingómber mìnim, se adòtta la soluazión ciamada "ventilazióne sforzata", come in del caso di CPU o de l’istrumentazión elettrònica professionál.

Ona attenzión particolár la gh’hà de vèss rivolgiuda a la cobbiada meccanica tra el dispositìv che l’ingenera calór e ‘l stralattadór. Al fin de ottegnì l’efficienza massima a se mètt in mèzz infra i dò superfici a contàtt, ona pasta tèrmoconduttiva, che la fa el lavorà de fa foeura del tutt el vèll d'aria presént inevitabilmént che, degià che l’aria l’è on conduttór pèssim, el ne limitarìa l’efficienza.

Stralattador attiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Stralattadór attìv per CPU e GPU de on compiùter portàbil

I gh’hànn su on còrp che stralatta el calór per mèzz di alètt de alumini o de ramm, travèrs el quàl el ven fàa passàa on fluss d'aria ingeneràa d'ona véntola, che 'l ne toeu via el calór e le trasferìss lontán del componént. A l’è el sistèma de raffreddanént pussée piscinìn e men car, e de frecàss ‘l pò fànn pussee o men a segonda de l’efficienza del còrp stralattànt, de la velocità de giramént de la véntola e de la qualità di cossìnètt adottàa.

In del marz del 2008, du scienziàa statunitèns i hànn realizzàa on stralattadór per CPU bon de creà 'na corrént d’aria senza l’utilizzazión de part meccànich ‘drée a moeùvess, cont el sfruttà el prenzippi fìsich de l’effètt coròna. El risultàa l’è stàa on sistèma de ventilazión in pràtega priv de emissión acùstich e bon de consumàa domà ona frazión de l’energia che i comùn stralattadór attìv gh'hànn besògn.

Stralattador passiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rappresentazión d'on stralattadór passìv

A hinn fàa su de lamèj de ramm o de alumini assosènn arént, tegnùu insèma de ‘na struttura portanta, anca lee in ramm o alumini. I lamèj pòden vèss realizzàa segon divèrsi procedimènt: fusion sòta pression de l'alumini, battenda o saldadura de lor medèmm a fa su on blòcch portànt, o anca tiràd foeura per fresadura del blòcch pién (el métod pussée costós). El calֶór el ven stralattàa grazie a la conduttività tèrmica del metal doperàa e ai corrent convettìv che s’ingéneren, per effèt de la differenza de temperadura de l’aria intorna del stralattadór. Per quèlla resón chì a l’è importànt comè che ‘l stralattadór el vegna mettùu in del vèrs giùst; o ben se gh’hà de fa de manera che l’aria la gh’abìa la possibilità de scarligàgh in verticàl adrée ai superfici del stralattadór, e per quèst i alètt del stralattadór gh’hànn de vèss dirètt in sens verticàl e mai in orizzontál

E poeu 'na part del calór la ghe ven dada via a l’ambiént tuttintórna per mèzz de fenòmen de l’irradiaziٙón. On quajsevoeur còrp che ‘l se troeuva a ‘na temperadura sora el zero kelvin el manda foeura l'energia sòta forma de radiazion elettromagnetica, e la soa temperadura la se sbassa de conseguenza. In condizión de equilibri ciaschedùn còrp el manda foeura l’istèssa quantità de energià che ‘l toeu di oggètt che gh’è intorna (infra i quàj a hinn comprés per esempi i paréd de la stanza doe che l’oggétt el se troeuva). In del caso del stralattadór, per el fàa che chesschì el se trouva a ‘na temperadura pussée alta rispètt a quèlla di oggètt che gh’è intorna l’energìa mandada foeura l’è pussée de quèlla ricevuda. La contribuzión de l’irradiazión al stralattamént la dòmina ai bass temperadùr e a se pòdarìa dì che, in pràtega, la sìa l’ùnegh mèzz de stralattamént del calór per i componént elettrònich comùn. Generàlment per i stralattadór, a gh'è 'n mes’ciòzz del scambi convettìv e de l'irradiazión che insèma vegnen ciamàa cont el nòmm de presentazión, e l'è a quèsta chì che i coefficént che de sòlit se trouven in gir se riferissen.

Quèll sistèma de raffreddamént chì, a mantegnì l’efficienza costanta l’è pussée ingombrànt de 'n sistèma anàlogh a ventilazión sforzada, però el gh’hà el vantàgg de vèss del tutt silenziós. A l’è anca el mètod pussée fidàbil, degià che ‘l gh’hà nissuna part in movimént che la podarìa vèss soggètta a di guast.

Stralattador a liquid[Modifega | modifica 'l sorgent]

PC fiss con raffreddament a acqua

Questi stralattador chì hinn di vèr e pròppi impiànt de raffreddamèpnt piscinìtt indoe ch 'el lìquid (na mes’ciada de acqua distillada, disinfettànt e antialga, anti-corrosión e magara anca anti-gèl e coloránt) el ven fàa circolà per mèzz d'ona pompa e ‘l passa denter on idroblòcch, ch'a l'è on blòcch de metàll che ‘l gh’hà l’obiettìv de surbì su el calór del componént de reffreggià e trasferìll al lìquid che l’è ‘drée a circolà, el quàl el corr ind on radiatór intraversàa d'on fluss d'aria ingeneràa de voeuna o vari véntol, e ‘quèst el permètt de spand el calór in de l'ambiént. Quèll sistèma de raffreddamènt chì a l’è el pussée bon, ma anca el pussée costós; de sorapù bisògna fa la manutenzión in manera periòdica cont el cambià l’acqua e cont el nettà i componént

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]