Và al contegnud

Stat Independent de Croazzia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Croazzia
Croazzia – Bandera Croazzia - Stemma
Mot: Za dom spremni
Croazzia - Localizazion
Croazzia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom complet Stat Independent de Croazzia
Nom ufiçal (HR) Nezavisna Država Hrvatska
Lengue ufiçale lengua croata
Lengue parlade
Inn Lijepa naša domovino
Capitala Zagabria
Dependenza da Germania Nazista (1941-1945)
Italia
Politega
Forma de govern Ditadura
Nassida 10 de avril 1941 con Ante Pavelić
Causa Invasion de la Jugoslavia
Fin 8 de masg 1945 con Ante Pavelić
Causa resa de la Germania nazista
Territore e popolazion
Relijon e societaa
Relijon de Stat Catolicesim e islam
Relijon minore Ortodossia
Evoluzion storega
Prima al g'era Regn de Jugoslavia
L'è stait sostituid da Jugoslavia Democratega Federal
Adess al fa part de Slovenia


Croazzia
Bosnia e Erzegovina
Serbia

El Stat Independent de Croazzia (in croat Nezavisna Država Hrvatska, breviad NDH) a l'è stad un Stat fantocc de l'Italia fassista e de la Germania nazista che 'l gh'haveva dent la pupart del territori de la Croazzia del dì d'incoeu e tuta la Bosnia e Erzegovina, oltra a di tochei de Slovenia e Serbia.

L'è stada fada su el 10 de avril 1941 con la spartizzion de l'Ass del Regn de Jugoslavia e l'era governada del moviment di Ustaše, guidad del poglavnik Ante Pavelić. Fina al 8 de setember 1943, dì de la resa italiana, l'era un protetorad italian e una monarchia guidada de l'Aimon de Savoja-Aosta, cont el nom de Tomislav II, che però per protesta l'ha mai ciapad de vera el trono. Dopo, el Stat el se taca la pupart de la Dalmazzia, che l'era stada dada a l'Italia, e 'l va sota protetorad todesch.

Batud di partesan jugoslav, el se desliga con la fin de la segonda guerra mondial: el paes l'ha compid un genocidi contra i serb e l'ha collaborad a l'olocaust contra i sgiudee e contra i rom.