Solaro (fameja)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La fameja Solaro (olter nomm: Solaria, Solari) l'è stada vuna di pussee important de Ast in del Medioev, e che la gh'ha di discendent che viven anca incoeu. L'è partegnuda al rosc di casad astesann che hann slargaa la sò importanza economega e politega despoeu el prestet di danee.
I Solaro hann comandaa el partii di Ghelf astesan e hann governaa la città per circa cinquant'agn. Per el sò roeul politegh e 'l patrimoni, hinn staa vesinaa ai Viscont, ai Torrian, ai de la Scala e ai Medici anca se, inscambi de quei là, hinn minga staa bon de deventà ona Signoria.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Solaro a Ast[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fameja la rivava de Govone, e in del 1165 l'Auracio fioeu de Ruffino l'è registraa 'me testimoni in d'on att in tra el vescov de Ast e l'abaa di Santi Apostoli.
In del 1170 on tal Oberto Solaro de Ast l'è comparii in d'on document ofizzial in tra el cont Umbert de Savoja e i ges de Oulx, Avigliana e Susa.
In del 1199 Alberto Solaro l'è staa vun di capitani de la cavalleria astesana in de la Quarta Crosada. In tra el XII e 'l XIII secol, l'influenza de la fameja l'è cressuda, e i sò member hann quattaa vari caregh dent al Comun. Oviament gh'è staa anca on quaivun che l'ha faa la cariera in de la Gesa: gh'è staa San Brunon, vescov de Segni (1086) e Ubert, vescov de Ivrea (1322).
In del 1228 la fameja l'è deventada vassalla del vescov de Ast in di feud de Govone e Priocca. Grazzie ai sò comercc e al prestet de danee, i Solaro hinn deventaa sciori de vintquatter castei - tra i quai gh'è anca Solero (piemontes Soleri), che l'ha ciappaa el sò nomm proppi de la fameja. I sò domini se destendeven in tra i provincc de Ast, Lissandria, Coni e Turin. In del 1270, in del Consili de la città de Ast, i Solaro gh'aveven 17 resgiô.
L'influenza economega soa de lor j'ha portaa a leass cont i famili de Mignano e Cazo: poeu s'hinn mettuu a comandà el partii ghelf e, con l'aiutt de la Società del Popol e de Filipp d'Acaja, in del 1304 hann conquistaa la città e l'hann governada per cinquant'agn. La fameja l'era inscì forta e sciora che l'era bon de pagà desperlee on esercit de 500 fant e 400 cavalier.

In del 1312 i Solaro hann miss Ast sotta la protezzion del Robert d'Ansgiò, e con lu l'hann governada fina al 1339. Quell ann lì, la fazzion ghibellina di De Castello, leada a Giovann II del Monfraa e a Luchin Viscont, l'ha conquistaa la città e l'ha scasciaa via i Solaro, foeura che i Solaro-Govone.
A la mort del Luchin, el Galeazz Viscont (noeuv scior de Ast) l'ha ciamaa indree i Solaro. In del 1356 però, quand gh'è rivaa Giovann de Monfraa, i Solaro hann bandonaa spontaneament Ast. In 'sta manera la fameja la s'è spantegada in tra el Piemont e la Francia.

Età moderna e 'l dì de incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Solaro hinn restaa important anca se eren pu i sciori de Ast, e s'hinn vesinaa a la cort di Savoja. Per esempi, el Maurizio Solaro l'è staa vescov de Mondovì in del 1642. L'Emanuele Solaro della Moretta l'è staa governador de Vercei e ambassador a Mantova e in Francia. El Giuseppe Maria Solaro della Margherita l'è staa vun di comandant di difensor de Turin in del 1706. El Carlo Gerolamo Solaro della Torretta l'è staa marches a Borgo San Dalmazzo e governador de Ast e de Saluzzo. L'Angelo Solaro della Moretta l'è staa viserè de Sardegna in del 1783.
Vun di member pussee important de la fameja l'è staa el Clemente Solaro della Margherita, omm politegh in tra el XVIII e 'l XIX secol (minister di Ester in del 1835 e plenipotenziari a Vienna), cognossuu per vess staa vun di esponent del partii reazzionari de la cort turinesa.
Al dì d'incoeu esisten ancamò duu ramm de la fameja: i Solaro del Borgo e i Solaro di Monasterolo.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]