Sistema sanitari

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
L'Ospedaa de la Volta Engadina, in Svizzera

El sistema sanitari a l'è l'organizzazion che la se occupa de dà l'assistenza sanitaria e de soddisfà i besogn sanitari de la popolazion.

Obietiv e composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per l'Organizzazion Mondial de la Sanità l'obietiv de 'n sistema sanitari a l'è quell de vess universal, bon per i aspettativ de la popolazion, finanziaa ben e accessibil equament. El roeul a l'è staa sintetizzaa in di cinch C: Cost, Covertura, Consistenza, Complessità, Cronegh.

A fà su 'n sistema sanitari gh'è 'n quajvun che 'l paga, che 'l pò vess on ent unegh, pussee ent o i utent, i operator, che hinn i ospedaa, i medegh de familia, i clinegh, i center de cura, i ambulanz, i farmacij e di voeult anca i ottegh e i cavadent.

Tipi de sistema sanitari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sistema Bismarck[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema Bismarck, inventaa del cangeler Otton de Bismarck, el preved di sigurazion sociai sanitari in concorrenza pu o manch libera in tra de lor, ciovè che in d'on quaj Stat 'na personna l'è libera de cattà foeura la soa sigurazion menter in alter l'è ligada al sò mestee. Di esempi de Stat cont el sistema Bismarck a hinn la Germania, la Cechia, l'Austria, la Svizzera e i Pajes Bass.

A segonda del Stat el gh'è 'n roeul pu o manch marcaa del governo: per esempi la sanità todesca l'è retengnuda proppi vesina a l'utent final che l'è liber fiss de scernì e la pupart di ospedaa a l'è privada o di università menter in di Pajes Bass i longhdegenz a hinn per la pupart pagaa del Stat.

Sistema Beveridge[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema Beveridge, inventaa del William Beveridge, el preved che la ghe sia 'n unega organizzazion dependenta del Stat dedicada a la sanità e che la sibia finanziada de la fiscalità generala. Di esempi a hinn el Regn Unii, la Spagna e l'Italia.

In 'sti sistema la pupart di operator a hinn publegh o di privaa che però a hinn parifegaa al publegh in regimm de convenzion.

Sistema de sigurazion nazionala[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema de sigurazion nazionala el preved che tucc i resident paghen cont i sò tass 'na sigurazion nazionala e che poeu el Stat el paga i sò cur press i ent de soa scerna, despess privaa, compagn de la Corea del Sud, del Giappon, de Taiwan e del Canada. 'Sti sistema despess hinn consideraa sistema sanitari a du nivej, perchè el Stat el quatta domà 'na part di cur e per el rest bisogna pagàj o fàss 'na sigurazion pussee per quattàj.

Sistema messedaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Esisten anca di sistema messedaa: per esempi el sistema sanitari de la Slovacchia el gh'ha di element sia del sistema Bismarck che de quell Beveridge menter in Ispagna gh'è di fond publegh che hinn gestii di privaa. In di Stat Unii l'è staa parpognuu pussee de 'na voeulta de creà 'n sistema messedaa cont ona opzion publega in concorrenza con quej privaa per sostituì i sussidi a la sanità compagn de Medicaid e Medicare.

Sistema "de la saccoccia"[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Sanità de liber mercaa.

El sistema de la saccoccia a l'è quell indova che i personn paghen direttament per i cur che se scernissen. L'è pussee spantegaa in di zonn rurai di Pajes pover compagn de la Cina e de l'India e per i sgent che gh'hann minga la sigurazion in di Stat Unii. In geneai di element indova che per curàss bisogna tirà foeura i danee de la saccoccia gh'è in tutt el mond, ma revarden despess di cur secondari o pussee specialistich.

Finanziament del sistema sanitari[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sistema pòden vess finanziaa in pussee de 'na manéra: el finanziament general el pò rivà di tass (tipegh del Beveridge e del modell de sigurazion nazional) o di sigurazion sociai che hinn ciapaa 'me percentoal di salari (tipegh del Bismarck) o de 'n mes'ciott in tra i dò.

I operator sanitari pòden dipend del sistema e donca vess pagaa 'na cifra fissa o vess in regimm liber e vess pagaa del sistema a prestazion e l'è anca possibel che ghe sia on regimm messedaa indova che 'na part de servizzi a l'è pagada a cifra fissa menter 'n oltra a servizzi. Di alter robb che costituissen di entraa per i operator a hinn i servizzi pagaa direttament de la saccoccia e, soratutt per i ospedaa, i donazion di benefattor.

In d'on quaj Pajes l'è sperimentaa anca el modell di cunt de sparagn medegh, ciovè 'n fond personal che l'è pagaa de mes in mes e 'l pò vess doperaa per di cur.

Ministrazion del sistema sanitari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Politega sanitaria e Ministrazion sanitaria.

De solit la ministrazion del sistema sanitari a l'è fada del governa in collaborazion cont i operator e di voeult anca i aziend di medesinn e i offiziai de la salut publega. I mesur ciappaa revarden soratutt l'espansion del sistema sanitari, la reduzion di malattij contagios cont i vaccinazion o di alter mesur preventiv e, soratutt al dì d'incoeu, el trattament di malattij cronegh compagn del diabete o de l'HIV.

Resultaa di sistema sanitari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Euro Health Consumer Index.

Gh'è pussee manér de valutà i resultaa di sistema sanitari, che varien de 'na mera division in tra la spesa e l'aspetattiva di vita compagn de l'indes Bloomberg, a di sistema che valuten 'n mugg de parameter compagn de l'accessibilità, de la qualità e del desvilupp comé l'Euro Health Consumer Index.

De solit, almen in Europa, i sistema Bismarck se demostren pussee de qualità e accessibij di sistema Beveridge, che riessen e vess competitiv domà in Scandinavia indova che gh'hann di caratteristegh tipicament bismarckiann compagn de 'n fort des'centrament e de 'na franchigia, ma in media a l'è possibel 'vègh on sistema Beveridge anca cont ona bassa spesa menter per on Bismarck a l'è pussee diffizil, anca se gh'è di eccezion compagn del sistema sanitari israelian in del mond.

L'è de notà che i dò Pajes cont i pussee lecc per personna al mond a hinn Pajes cont el modell de sigurazion nazionala, ciovè la Corea del Sud e 'l Giappon e di analista retegnen che la reson la sibia la possibilità de dervì liberament i ospedaa e quell con pussee in Europa, la Germania, ròba dovuda segond ai studi a l'assenza storega de 'n monopoli publegh in sui ospedaa e a di legg che garantissen la concorrenza.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Federalism and Decentralization in Health Care: A Decision Space Approach, Gregory P. Marchildon, Thomas J. Bossert, 2018

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]