Simonetta Vespuzza

La Simonetta Vespuzza (nassuda Simòna Cattania; z. 1453 – 26 de avril del 1476) l’era ona nòbila lombarda, maridada cont on sgerman de l’Amerigo Vespucci. Adree al Renassiment, l’era famosa fiss per la sò bellezza, e ghe diseven infinamai che l’era la fòmna pussee bella de l’Italia intrega. L’ha faj de modella per on fracch de picciur del Sandro Botticelli, Piero Cosimo, inscì coma dei òlter pencior fiorentitt. In partigolar, el Botticelli medemm l’ha asserii che l’era la sò musa.[1]
Nassuda proabilment ind la zitaa de Sgenoa ind ona fameja de nòbij che la gh’heva daj a la Republega on quaj dus, sò pader l’era el Casper Cattani e sò mader la Catarina-Violanta Spinœula. Ind el 1469, a sedes agn, la s’è maridada cont el March Vespuzz ind la gesa de San Torpete de Sgenoa denanz a la noblezza zitadina e al dus in persòna. El mariòzz l’era staj rangiaa di sò sgent,[2] che gh’heven on fòrt interess a ligàss cont ona fameja de prominent banchee fiorentitt, desgià ch’heven perduu di danee a causa de la Tòma de Constantinòpel che l’heva colpii anca i cològn sgenoves.
L’è pœu indaja a stà de cà a Fiorenza con l’hòmm in vœuna di residenz di Medegh, che gh’hann daj el benrivaa cont on feston. I agn de chì adree je passarà in mez a la sioraria, ind ona vita sontuosa che la revolveva intoren a la cort di Medegh. Tamen, i òlter hòmen hann taccaa a la svelta a indà sgiò de coo per lee e el primm a tœùss su un brus per la Simonetta el fudè pròppi el Lorenz el Magnifegh medemm. A l’è soratutt grazzia a lu chì se gh’è restaj inscì tanc œuver che la figuren. El comel de la situazzion l’è rivaa cont on tornee cavallaresch ind el 1475, indoa che el Sgiulian Medegh el gh’heva dedegaa la vittòria a la Simonetta denanz a tucc. Lu chì el s’è menaa in sgir cont on istandard depenc del Botticelli che la figurava coma la deja Vener cont ai sò pee on sgioven Cupid.[3][2] La Simonetta l’è staja donca proclamada la “resgina del tornee” e la gh’ha offert al Sgiulian el premi per ’vè vensgiuu: on elem faj su pròppi ben ind la bottega del Verrocchio.[3] Depos a zò, el Sgiulian a l’è vegnuu el sò sgimacch e el ghe restarà fedel infina a la mòrt soa de lee.
La vita de la Simonetta, tamen, l’è staja compagna de ona candira adree a brusà sgiò tròpp a la svelta, desgià che el 26 de avril del 1476, a vinti-trii agn a pena, a l’è moruda. Es pensa che la causa de la sò mòrt premaruda la saga staja ona tisi o ona polmonitta, tuttamanch a parariss pussee che la gh’havess on cancher che l’ha seguttaa a cress infina a coppàlla.[4] El 27 de avril gh’hann faj adree l’òbet, indoa la Simonetta – a bara verta e tutta vestida de bianch – l’è staja menada in sgir per la zitaa inscì che anca el popolazz pussee vonc e inlitteraa el podess remirà la sò bellezza per on’ultema vœulta.[3] El Sgiulian e pœu anca el Lorenz el Magnifegh hann scrij su di bej poesiœul in onor de la mòrta.[3][2] L’è staja missa sòtta ind la gesa de Tucc i Sant a Fiorenza, patronada de la fameja de sò marii. Impunemanch, la tomba de la Simonetta l’esist pu, perchè quand ch’hann convertuu el gesiœu ind la Cappella de San Franzesch ghe l’heven desvojada e se sa gnè chi che l’è staj e gnè quand che l’ha faj.[3][2]
Refarenz
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Arte Muse di grandi artisti, nell'arte e nella vita. URL consultad in data 21 giugno 2023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rachele Farina, Simonetta. Una donna alla corte dei Medici, Torino, Bollati Boringhieri, 2001.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Paola Giovetti, La modella del Botticelli Simonetta Cattaneo Vespucci simbolo del Rinascimento, Roma, Edizioni Studio Tesi, 2015.
- ↑ Paolo Pozzilli, Luca Vollero, Anna Maria Colao, Venus by Botticelli and her Pituitary Adenoma, in "Endocrine Practice", Vol. 25(10) (2019), pp. 1067-1073.
Òlter progett
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su Simonetta Vespuzza
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Simonetta Vespuzza