Và al contegnud

Sgiovanna d’Arch

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Inlustrazzion de la Sgiovanna in su la revista Figaro Illustré, 1903.

La Sgiovanna d’Arch (franzes moderen: Jeanne d'Arc [ʒan daʁk]; franzes de mez: Jehanne Darc [ʒəˈãnə ˈdark]; z. 1412[1]30 de masg del 1431), ancasì ciamada la Toseta d’Orléans, l’è la santa patrona de la Franza, onorada coma defensora de la nazzion franzesa per el sò rœul ind l’Assedi de Orléans e la sò determenazzion ind el fà incoronà el Carel VII de Franza duranta la Guerra di Cent Agn. Cont el deciarà de vesser dree a fà el volé de Dia, l’è vegnuda una lider militara importanta fiss, e l’è staita bona de fàss recognosser coma la salvadora de la Franza.

La Sgiovanna l’è nassuda ind una fameja de paisan[2] a Domrémy, ind el nord-est de la Franza.[3] Ind el 1428, l’ha rogad de podé vedé el Carel VII, cont el dì che la gh’haveva havud di vision mandade de l’arcangiol Michel,[4] Santa Margarita e Santa Catarina[5] ind i quai l’haveva capid che la gh’haveva de salvà la Franza de la dominazzion inglesa. Propri convensgiud de la devozzion e purezza de la tosa, el Carel l’ha inviad la Sgiovanna – che al temp la gh’haveva derset agn apena – a l’Assedi de Orléans coma part de l’armada de socors.[6] L’è rivada ind la zitaa ind l’avril del 1429, cont in man un standard per dàgh indree la speranza a un’armada franzesa voramai demoralizada. Nœuv dì adree a la sò rivadura, i Ingles hann bandonad l’assedi.[7] La Sgiovanna l’ha pœu inzigad i Franzes a tegnì adree ai Ingles ind la Campagna de la Loira – che l’è rivada al comel ind una vitoria a Patay – cont el dàgh la possibilitaa ai Franzes de vanzà invers Reims senza havégh de oposizzion, indova el Carel l’è stait incoronad rè de Franza con la Sgiovanna lì de banda a lu. Tute cheste vitorie hann infogad el moral di Franzes, cont el preparà el terren per el trionf final ind la Guerra di Cent Agn una quaj desena de agn de lì adree.

Apœus a l’incoronazzion del rè, la Sgiovanna l’ha tolt part al desfortunad Assedi de Paris ind el setember del 1429, e l’ha pœu fallad a l’Assedi de La Charité l’istess november. El sò rœul in chelle batude chì l’ha smorzad sgiò la fiduzzia che la cort la gh’haveva ind la toseta.[8] A l’inizzi del 1430, la Sgiovanna l’ha trait in pee una compagnia de volontari per sliberà Compiègne, missa sota assedi di Borgognon, di liad franzes dei Ingles. L’è staita brancada e menada via di soldad borgognon el 23 de masg.[9] Ancaben che l’havess provad a scapà via senza però riessìgh, l’è staita daita in consegna ai Ingles in november. L’è staita missa sota prozzess con la cusazzion de eresia,[10] deciarada colpevela e condannada a vesser brusada viva el 30 de masg del 1431,[11] a l’etaa de desnœuv agn.

Ind el 1456, un tribunal de inquisizzion l’ha revisionad el prozzess de la Sgiovanna e l’ha roversad el verdet, cont el dì che l’era pien pienent de rasge e oltre balossade. La Sgiovanna l’è descrivuda coma vuna di fioline obediente de la Gesa Catolega e un simbol de libertaa e independenza. Depos la Revoluzzion franzesa, l’è vegnuda un simbol nazzional de la Franza. Proclamada una martora, ind el 1920 Sgiovanna d’Arch l’è staita canonizada de Papa Benet XV[12] e, duu agn de lì adree, instituida coma santa patrona de la Franza. La figura in tante œuvre artisteghe, ch’i saghen de literadura, musega, picciura, scultura o tejater.

Intradura de la Sgiovanna a Orléans, 1887, Jean-Jacques Scherrer
  1. Gies 1981, p. 10; Pernoud & Clin 1986, p. 55; Warner 1981, p. 278.
  2. Gies 1981, p. 1
  3. (FR): Domrémy-La-Pucelle est situé en Lorraine, dans l'ouest du département des Vosges […] dans la vallée de la Meuse. [1]
  4. Pernoud & Clin 1986, p. 113; Sackville-West 1936, p. 58; Sullivan 1996, p. 88.
  5. Pernoud & Clin 1986, p. 113; Sullivan 1996, pp. 88–89.
  6. Pernoud & Clin 1986, p. 113; Sullivan 1996, pp. 88–89.
  7. Barker 2009, p. 119; DeVries 1999, p. 91; Gies 1981, p. 81.
  8. DeVries 1999, p. 156; Gies 1981, p. 130; Harrison 2014, p. 209.
  9. Barker 2009, p. 146; DeVries 1999, pp. 174–177; Harrison 2014, pp. 227–228.
  10. Hobbins 2005, pp. 14–15; Sullivan 1999, p. xviii; Russell 1972, p. 262; Taylor 2006, p. 22.
  11. Lucie-Smith 1976, pp. 281–282; Michelet 1855, pp. 228–229.
  12. Pernoud & Clin 1986, p. 245; Taylor 2012, p. 240.