Sgian
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

Ind l’antiga religion romana, el Sgian (latin: Ianus) l’è el dia dei inizzi, restei, transizzion, temp, dualitaa, intradure di porte,[1] passasg, cornis e finai. El ven de solet figurad con dò fazze. El mes de sgener l’è ciamad inzì in onor del Sgian (Ianuarius).[2] A stà a chell ch’es pœul trovà ind i almanach di paisan de la Roma antiga, per error la Sgiunona l’era staita tolta per la deitaa tutelara del mes de sgener,[3] ancaben che la presidess el mes de sgiugn.
El Sgian el presid i inizzi e i fin di beghe, e donca anca guerra e pas. I restei de un edifizzi sagrad a Roma vegneven dervid fœura in temp de guerra e sarrad su per segnà la rivadura de la pas. Coma dia di transizzion, el gh’haveva i fonzion che pertegneven al parter, ma ancasì ai viasg e ai scambi.
El Sgian el gh’haveva minga de flamen o olter sazzerdot spezzializad assegnad al sò cult, ma a menà inanz i sò zeremonie l’era el rex sacrorum. La presenza del Sgian ind i zeremonie religiose duranta l’ann l’era assossenn importanta, e el podeva trovàss prategament indepertut. A l’era, donca, invocad a l’inizzi de ogna zeremonia, senza tegnì cunt de la deitaa onorada ind l’ocasion.
I Gregh gh’haveven minga un equivalent per el Sgian.
Refarenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]Olter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su Sgian
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Sgian