Và al contegnud

Sgian

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El trionf de la storia sora el temp, 1772, Anton Raphael Mengs. El Sgian l’è chell figurad pussee a drizza

Ind l’antiga religion romana, el Sgian (latin: Ianus) l’è el dia dei inizzi, restei, transizzion, temp, dualitaa, intradure di porte,[1] passasg, cornis e finai. El ven de solet figurad con dò fazze. El mes de sgener l’è ciamad inzì in onor del Sgian (Ianuarius).[2] A stà a chell ch’es pœul trovà ind i almanach di paisan de la Roma antiga, per error la Sgiunona l’era staita tolta per la deitaa tutelara del mes de sgener,[3] ancaben che la presidess el mes de sgiugn.

El Sgian el presid i inizzi e i fin di beghe, e donca anca guerra e pas. I restei de un edifizzi sagrad a Roma vegneven dervid fœura in temp de guerra e sarrad su per segnà la rivadura de la pas. Coma dia di transizzion, el gh’haveva i fonzion che pertegneven al parter, ma ancasì ai viasg e ai scambi.

El Sgian el gh’haveva minga de flamen o olter sazzerdot spezzializad assegnad al sò cult, ma a menà inanz i sò zeremonie l’era el rex sacrorum. La presenza del Sgian ind i zeremonie religiose duranta l’ann l’era assossenn importanta, e el podeva trovàss prategament indepertut. A l’era, donca, invocad a l’inizzi de ogna zeremonia, senza tegnì cunt de la deitaa onorada ind l’ocasion.

I Gregh gh’haveven minga un equivalent per el Sgian.

  1. Varro apud Augustine De Civitate Dei VII 9 and 3; Servius Aen. I 449; Paulus ex Festus s. v. Chaos p. 45 L
  2. Forsythe, Time in Roman Religion, p. 14.
  3. H.H. Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic (Cornell University Press, 1981), p. 51.