Senavra (pianta)

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Senavra mora

G’è diverse piante de senavra, qe le fa tœte part de la fameia de le “brassicaceae”. In certe province, per esempe a Bergem e a Bressa, se ciama anca “senaver” (senàer in ortografia unificada).

  • Brassica nigra, l’è la senavra nigra, la prima qe l’è stada coltivada come spezie. I g’ha trovad de la somenza de senavra nigra qe la risal a l'etaa del bronz: l’era ind una abitazion su dei passon (“palafìta”) arent al lag de Bienne in Svizera e anca ind un'imbarcazion cinesa de la preistoria. La se doprava anc’pò indel’Antig Ejitt e la s’è spandida in tœta l’Europa e l’Asia. I Spagnœi i l’ha portada in America. Le so piante le pœl cresser olte infina a 3 meter e ‘l savor dei gran, qe i è plutost picinin, l’è fort e picant.
  • Brassica alba (o Sinapis alba), l’è la senavra bianca (in America i la ciama “jalda”). La ven dal Mediterrane, è la s’è spandida indele rejon temperade. Le piante le ruva a vesser olte anca 0,6 meter e i so gran i è plussee grands de qei de i oltre varietaa de senavra.
  • Brassica juncea, l’è la senavra mora, qe la se ciama anca “bruna” e “cinesa”. L’è un incrox tra la Brassica nigra e la Brassica rapa, e le so piante i è olte da vun a duu meter. I so gran i pesa el dope de qei de la senavra nigra e el so savor l’è picant istess. La ven dal Nord-Africa, da l'India e da l'Asia centrala.
  • Brassica arvensis, l’è la senavra selvadega.

Conotats[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le piante de senavra le ruva de rar a vesser olte plussee de 2 meter, le g’ha le fœie de sota qe i è large e a forma de piœma de oxell (in latin se dix “pennatifidae”), qelle de sora i è picinine e slongade. I fior i è jalds e a forma de canon de melgot e i desvilupa i fruts, qe i g’ha dent un sac de arme picinine e redonde qe le se usa per fa la famosa salsa de condiment, col savor tipeg, fort e piccant.

Difusion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La senavra la se cognoss in Europa fin dai temp de l’antiga Grecia. I Roman invece i cognossiva le so proprietaa per conservar la fruta, la verdura, i jus de fruta, el most del vin. In França la senavra la se dopra fess, in manera special in Borgogna (l’è famosa qella de Dijon), indove se cred qe i g’ha inventad la salsa de senavra, qe in realtaa l’è una mostarda de senavra.

Medexina[Modifega | modifica 'l sorgent]

La senavra, la g’ha dent de le proteine particular qe le pœl far vegner a certe persone de le forme de alerjia. In certe zone de l'Europa orientala i gran de senavra i ven mes’ciads co la mel e i la doprava per far passar la toss. Anca in America (in particolar in Canada) i doprava la senavra per curar i polmon e la respirazion: se fava un mes’ciot con la farina e l’aqua e se ‘l metiva sul stomeg e su la s’cena, fin qe ‘l brusava un cicinin. Adess i fa anca dei cerots (varda la bibliografia qé sota). La senavra la fa ben anca a la circolazion.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]