Scartament metrich italian

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona automotris FS RALn 60, desviluppada per la red a 950 mm de la Sicilia

El scartament metrich italian a l'è 'n scartament tipegh italian derivaa del scartament metrich internazional che 'l gh'ha ona distanza in tra i binari de 950 mm.

Origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia, compagn de la Franza, el scartament l'éra misuraa no del pont pussee interno del binari ma de l'ass, donca el meter italiann l'éra equivalent a 950 mm in del sistema de misura standard.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia 'sto scartament l'è miss con la legg 5002 del 29 de luj 1879, che la stabiliva i mesur a l'ass de 1'000 mm e de 1'500 mm, ciovè 950 mm e 1'435 mm in del sistema standard.

De quell ann la pupart di ferrovij a scartament redutt italiann a hinn staa faa su a scartament metrich italian e la pupart di ferrovij a scartament metrich internazional che gh'è in Italia hinn staa faa su in l'Imperi Austro-Ongaregh, compagn de la ferrovia del Renon e de la ferrovia Trent-Malé-Mezzana, o per compatibilità internazionala compagn de la ferrovia Dòmm-Locarn o de la ferrovia del Bernina: 'n eccezion parziala l'è la ferrovia Genoa-Casella, fàda su in del 1929.

Con l'annession del Trentin e de Triest in del 1919 l'Italia la eredita anca on poo de lign a scartament bosniach, che hinn saraa dent di agn '20, foeura che per la ferrovia de la Val Gardena che la sara in del 1960. Di alter a hinn inveci trasformaa a scartament metrich internazional, compagn de la ferrovia de la Val de Fiemm, che la resta finna al 1960 anca lee.

Cont el colonialism italian 'sto sistema l'è esportaa: in del 1901 l'è verta la ferrovia Massaua-Asmara, in del period de la segonda guerra mondial hinn faa su di ferrovij in Libia con 'sto scartament, in tra el 1914 e 'l 1941 l'è stada in servizzi in Somalia la Ferrovia Mogadiscio-Villabruzzi.

Cont el temp i lign in Italia con 'sto scartament hinn staa saraa: la red FS a scartament redutt de la Sicilia, in pee del 1903, l'è completament sarada in del 1987 dopo de 'n period de depotenziament, menter la ferrovia Rimini-San Marin l'è sarada durant de la guerra paj dagn ricevuu.

Anca la pupart di Ferrovij de la Sardegna a hinn staa saraa, ma mai del tutt: del 2000 'na part l'è trasformada in tram, compagn de la tranvia de Sassari e de la red di tram de Cagliari.

Ona part de la ferrovia Circumetnea l'è stada poeu convertida a scartament standard e l'è deventada la metropolitana de Catania.

Esempi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Attiv incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter Stat[Modifega | modifica 'l sorgent]

Saraa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter Stat[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]