Santuari de la Madònna de la Rocchetta (Cornaa)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El santuari
I basei del santuari vist de la bas

El Santuari de la Madònna de la Rocchetta (Santuario della Madonna della Rocchetta in italian) l'è on santuari cattòligh situaa in del comun brianzoeu de Cornaa, pussee precisament in de la frazion de Pòrt d'Adda.

Posizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El santuari el se troeuva a pòcca distanza del centro abitaa de Pòrt d'Adda, in su on'altura (ona rocchetta, per l'appont) situaa tra el fiumm Adda e 'l Navili de Paderno. L'è situaa in de l'Ecomusee de l'Adda de Leonard (pròppi arent la gh'è ona stazion de 'sto musee) e longh i pist ciclabil che parten de la Martesana a Milan e riven sù fina a Lecch. On poo pussee a sud longh el cors del fiumm, in direzion del centro comunal e de Trezz, se troeuven vari centrai idroelettrigh come la Central Esterle.

Fondamentalment, el santuari l'è situaa in scima a ona ròcca piscinina che la pò vess "scalada" col fà on centenee de basei molto ripid.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El santuari l'è staa faa sù in del 1386 (l'istess ann del Dòmm de Milan). L'è staa abitaa a longh de ona comunità de fraa, che in del 1777 hann saludaa e beneditt la costruzion del Navili de Paderno (che ghe passa pròppi sòtta), oltra che de ona guarnison de soldaa che vardaven el confin tra el Statt de Milan e la Repubbliga de Venezia.
Al dì d'incoeu l'access al santuari l'è liber e 'l ved el passagg de ciclista e corridor che passen longh el fiumm. De fatt per rivàggh in auto besògna domandàggh el permess ai autorità de Cornaa e del Parch de l'Adda.

La Rocchetta e 'l scautismo[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Santuari de la Rocchetta l'è staa protagonista per voeuna di paginn pussee curios del scautismo lombard.
In del 1947, dòpo che per circa vint ann l'era staa devedaa del fascismo, on grupp de giovin scaut milanes, guidaa del Monsignor Andrea Ghetti (vun di leader del scautismo clandestin lombard) l'era dree a fà voeuna di sò primm attività dòpo de la guerra: andà con di gommoni in sù l'Adda, che in quell pont l'è puttòst impetuosa. De fatt, senza rendess cunt, i scaut hann perduu el contròll di sò imbarcazion e hann ris'ciaa de finì dent i turbinn de voeuna di centrai idroelettrigh de la zòna. Per fortuna di controllor de la central s'hinn incorgiuu del problema e hann fermaa i macchinn (e inscì tra l'alter hann fermaa per on poo de temp el fluss de energia elettriga a Milan, tant che i tramm hann desmettuu de moeuvess). I scaut hann vivuu l'avventura e la salvezza 'me ona grazzia de la Madònna del santuari là vesin, e hann deciduu de ciamà el pròppi clan (voeuna di branch in di quai l'è spartii el percors educativ scautistigh cattòligh) clan "La Rocchetta". El clan, che al dì d'incoeu el fa part del grupp Milano 1, ògni ann el se riuniss intorna a ottober/november a la Rocchetta per fà di cerimòni e regordà tutt i gent che n'hann faa part.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]