Sant'Elena (isola)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Sant'Elena

Sant'Elena l'è on'isola de l'Ocean Atlantich center-meridional, situada a 15°55' di latitùden sud e a 5° 42' di longitùden ovest. La se troeuva à 1900 km de la còsta de l'Angola.

Territori[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'isola la s'estend per 16 km de lunghezza e 12 de larghezza masima, cont ona superfiss de 122 km2. L'isola a l'è de origin volcaniga, costituida de la part emergiuda d'on vecc volcan sotamarìn, cont el cradèr che 'l và giò drizz in sul mar de tri ladi, mentra che el quart lado el se troeuva al nivell del mar. La montagna pussee alta l'è el Diana's Peak, che el riva a 824 m, de dove vegnen giò vers el mar dij vallaa strett e ripid.

Clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

El clima, che l'è influenzaa de la corent fregia del Bengala e dij alisei, l'è putòst fregg, cont precipitazion normaj.

Vegetazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La vegetazion l'è minga abondanta ma i zònn pussee bass hinn staa rimboscaa cont dij piant che s'hinn importaa.

Fauna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca la fauna l'è puttost povera. Carateristich de l'isola l'è on osèll, l' aegialitis Sanctae Helenae.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Longwood House, Sant'Elena: la cà in dove el Napuleon l'è staa tegnuu presonee

L'isola l'è stada discoverta el 18 de agust del 1502 del navigator portughes João da Nova Castella che l'ha batezada cont el nòm de la santa de quèl dì: Sant'Elena. L'isola l'era disabitada. Dòpo de vess stada brevement in dij man olandes, in del 1659 l'è stada ciapada dij Ingles che gh'han postaa dij abitant bianch e dij s'ciav. Del 1815 al 1821 l'è stada la galera del Napuleon che l'è staa anca sepelii finna al 1840 quand el còrp l'è staa riportaa in Francia. Al dì d'incoeu Sant'Elena l'è ancamò una colònia inglesa, da la qual i a dipenden anca i isoli de Ascension, Tristan da Cunha e Gough.

Economìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'agricultùra l'è la bas econòmega de l'isola, almen in dove el terren volcanich el permett. La coltivazion principal l'è quèla dij pòmm de tera. A gh'è anca l'alevament bovin, ovin, caprin e de animaj de cort. In del ocean se pesca cont profitt.

Cità principaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

Jamestown

Capital de l'isola l'è Jamestown, situada in su la còsta à la baas de una strèta val. In Jamestown a gh'è l'unich pòrt de l'isula. Alter villagg famos l'è Longwood, situaa a 500 m. de altèza, indove che l'è staa tegnuu presonee el Napoleon.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]