Và al contegnud

Gesa de San Vicenz in Praa

De Wikipedia
(Rimandad de San Vicenz in Praa)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El de dent de la gesa.
«Mì stoo a vedè che de sora marchæ
El voeur fass meret andad de sto pass
Par la cademia a Sant Vizenz in Præ»
(Carl'Antoni Tanz, Sonett, 1741)

Quella de San Vicenz in Praa (italian: Basilica di San Vincenzo al Prato) a l'è ona gesa de Milan, tra i pussee vegg de la citaa.
La se troeuva minga delonsg de la Darsena, e l'è l'unega gesa de Milan che l'ha conservaa el sò stil vegg del temp paleocristian: al contrari de tanti olter ges, a gh'è minga staa de soraposizzion de olter stil pussee modern. In 'sta manera, a l'è on bon esempi de studi de come l'è che l'era l'art paleocristiana a Milan.

La gesa pussee veggia l'è stada fondada al temp del re longobard Desideri, in del 770. La prima dedicazzion a l'era a la Madona, ma poeu l'è stada cambiada in onor de San Vicenz, perchè gh'è staa trovaa el sò corp indè che adess a gh'è la cripta.
In del 806 gh'è staa giontaa on monestee di benedettin: in di secoi dopo, i monegh hann rangiaa su la gesa, che l'era dree a crodà, ma i hann conservaa el stil vegg.
El monestee l'è staa sopress in del 1520; in del 1598 la gesa l'è deventada ona parocchia.
In del 1797, quand gh'è rivaa a Milan i soldaa del Napoleon, la gesa l'è stada desconsacrada, e l'è vegnuda on deposet militar. In del Vottcent l'è stada doperada anca 'me fabrica.
Intorna al 1880, finalment, i comission ligaa a la Cademia di Bei Art hann volzaa la vos per salvà la gesa: alora l'architett Giacom Landrian l'ha restaurada de bell noeuv, e 'l g'ha daa l'aspett del dì d'incoeu. Dopo quasi on secol, el sit l'è tornaa a vess ona gesa e ona parocchia, ligada al territori de Sant Ambroeus. I restaver inn andaa inanz anca in del XX secol.

In di temp indree (per esempi anca in di poesii del Porta) la gesa a l'era cognossuda anca comè San Vicenz di matt, perchè lì arent a gh'era ona sort de manicomi.

Alter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]