Rubus fruticosus

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Rubus fruticosus
occ.: Spin, pinta di mor, roveda (quèlla che la fa i mor)
or.: ???
Rubus fruticosus
Rubus fruticosus
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Rosales
Famìa: Rosaceae
Zèner: Rubus
Spéce: R. fruticosus
Nomm binomial
Rubus fruticosus
L.

El spin o la roveda (quèlla che la fa i mor) (Rubus fruticosus L.) a l’è 'na pianta arbustiva caducifoeuja de la famiglia di Rosacei originari a de l'Eurasia. I sò frutt hinn de sòlit ciamàa mor (sing. mora).

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è on arbust spinós che l’è bon de raggiòng i 2–3 m de altèzza, el pò vèss tant largh quant longh o anca pussée, per via di sò gètt longhissìm che ògni ann vegnen su di radìs. I foeuj hinn càduch, fàa su de 3-5 foeuj piscìninn a làmina ovàl e cont i màrgin fàa a resega e spinós e con la punta guzza. I fior hinn ermafrodìtt, biancaster o roeusa, miss insèma a fa su di fiorescenz a grappèlj. La fiorida la succéd in del mes de giugn. L’è ona pianta che de lee i av ‘ ne trànn foeura on mel particolar mònoflòra. I frutt hinn fàa su de tanti drup piscinìtt, de colór ross in di primm fas de la crescita, e poeu negher quand che hinn madùr. I frutt tachen a vegnì madùr d’agost. .

Distribuzion e habitat[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è ona specie comùn in Euròpa e in Asia, misa denter anca in de l’America del nòrd; in Italia l’è ona pianta comùn in di bosch ùmed, ai màrgin di forèst, in di pràa in mèzz ai bosch e in di sces; la preferìss di terrén ricch de nutriént, on zicch àcid. La cress fin a 1700 de altèzza in sul livèll del mar.

Utilizzazion in cusina[Modifega | modifica 'l sorgent]

I frutt (mor), vegnen catàa su quand che hinn madùr de tarda estaa, e pòden vèss dopràa per fa di marmellàd òttim che, dòpo de la cottura, vegnen passàa cont on filter per tràgh via la somenza. Tuttamanch, a l’è important che la quantitàa de sucher le sia minga inferiora de del 60%, al fin de fa de manera de ‘vegh nò el problema del botulin (Clostridium botulinum); oppùr i mor gh’hànn de vèss còtt ind ona padèlla ‘ndoe ghe sia miss denter el 30% de sucher, on zicch de vanilia e mèzz bicerìn de rhum, e poeu còtt fin tant che la marmellada l'è nò assèe densa. La marmellada l’è òttima sora i bonbón, la panera còtta e ‘l gelaa.

Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pianta, ancasì, la ven doprada per segnà el confìn di proprietà e di fond, con di fonzión soratutt difensìv, grazie a tucc i sò spin che quatten i ramm e per la massa intrigada che i sò ramm formen, che l’è ‘na barrera che l’è diffìcil passàgh de là.

Di alter fonzión di sces di spin hinn quèlla de la fornidura de la polverìnna e del nèttà de fa on mel, despèss mònoflòra. [1], De già che l'è ona pianta bona de fà el ben , despèss l'è vistada di av[2].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mieli Uniflorali Italiani - Altri mieli uniflorali - Miele di rovo. URL consultad in data 2019-07-05.
  2. (FR) Rubus fruticosus & Apis mellifera. 2014-07-03. URL consultad in data 2019-07-05.

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]


Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]