Riscaldament stratosferich

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El riscaldament stratosferich l’è el fenòmen de l’aument de la temperadura de la stratosfera, a la quòta che la soa pression atmosferega l’è compresa tra 70 e 10hPa. De sòlit el ven designàa ‘me vèr e pròppi riscaldament stratosferich se el riscaldament l’è maggior de 30°C (60-80°C) a la settimana al livèll 10hPa, oppùr de 40°C ai livèj de sora, de già che quand che el riscaldament de la stratosfera a l’è pussée grand de 25°C (ma minor de 30°C) a se parla de “stat de a l’èrta del riscaldament stratosferich”. De sòlit ind la stratosfera sora i pòli gh’è on ciclon frègg ciamàa vòrtes polar, che in conseguenza del riscaldament stratosferich el ven sostituì d'on anticiclon cald. Se el riscaldament stratosferich a l’è molto fòrt (e quèst el capita ògni 5-10 ann l’è ciamàa “avveniment stratosferich estrèmm”) la circolazion ciclònica polar la ven sostituida de on ciclon a tutt i quòt sora el pòlo , el vòrtes polar, che ‘l se romp in du, el ven ruzàa vèrs di latitudin pussée bass indoe el pò fàa su di ondàd de frègg. Anca l’anticiclon polar che ‘l s’è forma el po’ fàss in du part. Per via de la posizion sòlita di anticiclon permanent present de nòrma ai latitudin polar (anticiclon canades e anticiclon Siberiàn), i dò part del vòrtes polar vann a mèttess vuna sora la Siberia e l’alter sora el nòrd-èst del Canada. A caosa de la rottura del vòrtes polàr poeu i vent occidentaj se blòcchen e se fa ‘na situazion de blòcch, o ben l’onda del Rossby la va de mòto a marcia indrée inscì che el frècc che gh’è sora la Siberia el tend a tornà indrée vèrs l’Euròpa.

Classificazion e descrizion

El riscaldament stratosferich a l’è correlàa con la rottura del vòrtes polar. I meteorològh de sòlit classifichen la rottura del vòrtes polar in trii categorìj: maggióra, minóra e finàl. Finadèss l’è stada adottada nò ‘na definizión standard. Tuttamanch i divèrsi manér in del determinàel riscaldament stratosferich hinn nò importanta fin tant che la circolazion de la stratosfera polar la se inversa minga. "El riscaldament stratosferich maggior el càpita quand che i corrent occidentaj d’invèrna se invèrsen e divent orientàj. In del cors di riscaldament maggior el gradient de temperadura sora i pòli se invèrsen e diventen orinetàj. In del cors del riscaldament stratosferich minór el gradient de temperadura el se invèrsa ma la circolazion la fà nò l'istèss. In del riscaldament stratosferich finàl el vòrtes el se s’cèppa giò fin a l’autun adrée.

Di vòlt a se considera anca ‘na quarta categoria, el riscaldament stratosferich Canadés, per la soa struttur e la soa evoluzion particolar.

"A gh’è du tipi principaj de riscaldament stratosferich: i avveniment che el vòrtes polar el ven spostàa del pòlo e quèj che el se romp in vun o pussée vòrtes. On quaj riscaldament stratosferich a l’è la combinazion de vun o tucc e du i tipi".

Riscaldament maggior

El riscaldament stratosferich maggiór el càpita quand che i corrent occidentàj a la latitudin de 60° nòrd e a la quòta che la soa pression a l’è 10 hPa la se invèrsa, idèst la diventa orientàl. A se ossèrva la fermada complètta del vòrtes polar che ‘l ven dividùu in du vòrtes fioeu oppur el ven spostàa via de la soa normàl posizión sora el pòlo.

Segond la commission di scienz atmosferegh de l’Organizzazion Meteorologica Mondial (Mclnturff, 1978)Modell:Who: on riscaldament stratosferich el pò vèss ciamàa maggior se a la quòta de 10 hPa o inferiora, la temperadura media ind la zòna di pòli ai latitudin maggior de 60° l’aumenta e a se ossèrva l’inversadura de la circolazion (o ben, i corrent occidentàj dominant ai latitudin maggior de 60° hinn sostituìi di corrent orientàj).

Riscaldament minor

I riscaldament minór hinn compagn de quèj maggiór, tuttamanch hinn manc drammatich, i corrent occidentàn vegnen pussée débol ma se invèrsen minga. Donca el vòrtes el se s’cèppa mingà giò in quèll caso chì.

El MclnturffModell:Who l’hà dìtt che on riscaldament sratosferich a l’è ciamàa minor s'a se ossèrva on aument de la temperadura de almanc 25 grad in on perìod d'ona settimana a tucc i livèj de la stratosfera in del cors de l’invèrna. In quèl caso chì el vòrtes polar el se s'cèppa minga giò e l’inversadura di vent de occidetaàj che vegnen a vèss orientàj a l’è manc estesa.

Riscaldament finàl

El ciclo de la stratosfera a l’è tal che in del cors de l’invèrna el fluss medi a l’è occidental e in del cors de l’estàa a l’è orientàl. El riscaldament finàl el succed adrée quèlla transizion chì, inscì che i vent del vòrtes polar cambien direzion dòpo el riscaldament, quand che la stratosfera la va dent in de la soa fase oriental de l'estaa. A l’è ciamàa finàl per che l’insegna la fin de l’invèrna e poeu el capita pu in del cors de l’estàa. El riscaldament finàl el succéd sùbit e a l'imprevista. Quèj riscaldament chì hinn caosàa de la situazion de blòcch di ond del Rossby de longhèzza d'onda maggiora de 7000-8000 km, cioè quèj pussée grand che tenden a rómpes ai alt latitudin, inscì de fermà anca el vòrtes polar. Quèj ond del Rossby chì, che vànn foeura de carengia per via del blòcch vànn anca vèrs l'alt fin dent ind la stratosfera, la soa energia cinetica la ghe ven dada a la stratosfera che de conseguenza la se scalda per compression

Riscaldament canades

El riscaldament canadés el succed ògni invèrna ind la stratosfera de l’emisfero nòrd, de sòlit tra la fin de novembre e ‘l princippi de dicember. Ghe n’è minga vun compagn in de l’emisfero sud.