Republega Federal de Jugoslavia
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
| Republega Federal de Jugoslavia | |||
|---|---|---|---|
|
| |||
| Daits aministrativ | |||
| Nom complet | Republega Federal de Jugoslavia | ||
| Lengue ufiçale | serb | ||
| Lengue parlade | serbo-croat, albanes | ||
| Inn | Ei, Slav | ||
| Capitala | Belgrad | ||
| Politega | |||
| Forma de govern | Republega federal | ||
| Nassida | 27 avril 1992 | ||
| Causa | Desligament de la Jugoslavia | ||
| Fin | 4 fevrer 2003 | ||
| Causa | Fondazzion de la Serbia e Montnegher | ||
| Territore e popolazion | |||
| Zona jeografiga | Balcan | ||
| Economia | |||
| Valuda | Dinar yugoslav | ||
| Varie | |||
| TLD | .yu | ||
| Prefiss tel. | +381 | ||
| Sigla autom. | YU | ||
| Relijon e societaa | |||
| Relijon principala | Gesa ortodossa serba | ||
![]() | |||
| Evoluzion storega | |||
| Prima al g'era | |||
| L'è stait sostituid da | |||
| Adess al fa part de | |||
La Republega Federal de Jugoslavia (Savezna Republika Jugoslavija in serbo-croat) a l'è stad un paes de l'Europa balcanega in pè del 27 de avril 1992 al 4 de fevrer 2003 e l'era fad su de l'union de la Serbia e del Montnegher.
Del 2003 el cambia carater, de una federazzion a una confederazzion e la ciapa el nom de Serbia e Montnegher, e del 2006 ghe sarà la partizzion final e Serbia e Montnegher tornen di stat independent. El paes el se deciarava stat sucessor de la Republega Socialista Federal de Jugoslavia, roba che i Nazzion Unide hann minga recognossud e donca gh'hann domandad de fà domanda per andàgh denter, ma el governo del Slobodan Milošević l'ha refudad quella vision chi, roba che i ha menad minga a toeu part a l'ONU.
I raport con la comunità internazzional eren propi dur, in tra i guerre jugoslave e la guerra del Kosovo el paes l'è stad sota sanzion economeghe e in tra el 1992 e 'l 1994 l'ha passad un period de iper-inflazzion: el Kosovo, territori serb a magioranza albanesa, el va al center de un conflit che 'l finiss cont una ministrazzion di Nazzion Unide su la provincia, e anca con l'intervent de la NATO e i so bombardament. El governo del Milošević, che in del temp l'era deventad anca autoritari, el mena a la revoluzzion di bulldozer e 'l 5 de otover 2000 el gh'ha de retiràss, e 'l paes el torna a vesser governad democraticament.
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Republega Federal de Jugoslavia

