Regn dei Franc
Aspet
| Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
| Regn dei Franc | |
|---|---|
|
| |
| Daits aministrativ | |
| Nom ufiçal | Regnum Francorum |
| Lengue ufiçale | Latin |
| Lengue parlade | Latin, francon, volgar gall-romanz |
| Capitala | Tournai, Belji (431-508) Paris, França (508-768) Aquisgrana, Jermania (~ 795-843) |
| Oltre capital | Aquisgrana, Metz, Samoussy |
| Politega | |
| Forma de govern | Monarqia |
| Rex Francorum | elenc |
| Nassida | 420 con Faramond |
| Causa | Stanziament franc a ovest del Ren |
| Fin | 800 con Carl Magn |
| Causa | Trasformazion del regn ind el Imper Carolinj |
| Territore e popolazion | |
| Zona jeografiga | Europa ocidentala |
| Territore orijinal | Isola de França |
| Relijon e societaa | |
| Relijon principala | Catolicesim |
| Relijon de Stat | Paganesim fina a'l regn de Clodovee I (482-511), despò catolicesim |
| Evoluzion del regn (fina a l'Imper Carolinj e a la so division) | |
| Evoluzion storega | |
| Prima al g'era | |
| L'è stait sostituid da | |
Ol Regn dei Franc o Regn Franc (Regnum Francorum in latin) l'è stait un regn cread dei Franc con l'invasion del nord-est de la Gallia romana ind el 420. Ind i agn ol regn al s'è slargad a tuta la Gallia e part de la Jermania, fina a quand ind el 800 ol Carl Magn l'è stait incoronad imperador.
Ol regn l'era spartid in do grande rejon, Neustria e Austrasia, e l'è stait governad de do dinastie: i Merovinj (420-751) e i Carolinj (751-800), anc se quests qé i g'hiva jamò ol poder real jà de la fin del VII secol, col titol de maester de palaz.


