Và al contegnud

Regn de Jugoslavia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Regn de Jugoslavia
Regn de Jugoslavia – Bandera Regn de Jugoslavia - Stemma
(detai) (detai)
Mot: (SR)Један народ, један краљ, једна држава
Un popol, un re, un stat
Regn de Jugoslavia - Localizazion
Regn de Jugoslavia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom complet Regn de Jugoslavia
Nom ufiçal Kraljevina Jugoslavija
Lengue ufiçale serbo-croat-sloven
Lengue parlade serbo-croat, sloven, albanes, macedon
Inn Inn de la Jugoslavia
Capitala Belgrad
Politega
Forma de Stat Stat unitari (1929-1939)
Stat federal (1939-1941)
Forma de govern Monarchia
Nassida 3 de otover 1929 con Lissander I de Jugoslavia
Causa colp de stat
Fin 17 de avril 1941 con Peder II de Jugoslavia
Causa Invasion de l'ass
Territore e popolazion
Zona jeografiga Balcan
Massema estension 247'542 ind el 1931
Popolazion 13 934 038 ind el 1931
Evoluzion storega
Prima al g'era Regn di Serb, di Croat e di Sloven
L'è stait sostituid da Stat Independent de Croazzia
Territori del comandant militar in Serbia
Regn del Montnegher
Regn de Bulgheria
Regn d'Italia
Terz Reich
Regn d'Albania
Regn d'Ongaria
Adess al fa part de Bosnia e Erzegovina


Croazzia
Macedonia del Nord Macedonia del Nord
Montnegher Montnegher
Serbia
Slovenia
Nazzion Unide/Kosovo/Serbia Kosovo[1] (status contes)

El Regn de Jugoslavia (cirillegh Краљевина Југославија, latin Kraljevina Jugoslavija) a l'era una monarchia di Balcan in pè del 1929, quand che el re Lissander I l'ha deciarad la ditadura e l'ha sbatud sgiò el vegg Regn di Serb, di Croat e di Sloven al 1941, quand che l'Ass l'ha ocupad la region.

In principi una monarchia assoluda, del 1931 una noeuva costituzzion la fa su una monarchia costituzzionala con di element democrategh, ma ben centralista: del 1939 al 1941 l'è recognossuda l'autonomia de la banovina de Croazzia e un percors de federalizazzion l'è fermad domà de l'invasion nazifassista.

  1. Sota protetorad de l'ONU, del 2008 l'ha deciarad l'independenza, reconossuda de la pupart di member ONU, ma minga de la Serbia, che 'l ved 'me soa provincia autonoma