Referendum Costituzional del 2006 in Italia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
In ross la vittoria del No, in verd quella del Sì

I dì 25 e 26 de giugn del 2006 in Italia gh'è staa on Referendum Costituzional per approvà o scassà la reforma insubida dal governo del Silvio Berlusconi. La domanda fada ai votant l'era: "Approvee 'l test de la Legg Costituzionala che la parla de 'Mudà la Part II de la Costituzion' approvaa dal Parlament e publegaa in su la Gazzetta Offiziala n. 269 del 18 de november del 2005? " e 'l referendum l'ha vist ona ciara vittoria del No cont el 61,29%: El Sì l'ha vegiuu domà in Lombardia, Veneto e in del vot forest.

La reforma[Modifega | modifica 'l sorgent]

La reforma la faseva 'sti robb chi:

  • Modifega del Parlament italian: I Deputaa vegniven 518 e i Senator 252, e i Senator a vita vegniven Deputaa a vita. L'era anca la fin del bicameralism perfett, vist che 'l Senad el saria staa 'na Cambra di Region che la votava i legg in sui materi concorrent Stat-Region, e 'l avaria lassaa a la Cambra di Deputaa la fiducia al Premier e i competenz esclusiv.
  • Modifeca di rapport Stat-Region: De on lat l'era dada la devoluzion, ma di competenz in camp sportiv e sanitari tornaven al Stat.
  • El President italian el vegnia garant de l'unità federala del Stat e 'l avaria avuu de nominà primm minister el capolista de la coalizion pussee votada, senza la libertà de scerna che 'l gh'aveva prima. L'età per vess president la se sbassava da 50 a 40 agn.
  • Introduzion del premieraa: Da primus inter pares el premier l'avaria ciappaa del poder effettiv, comé quell de nominà direttament i minister, determinà l'attività del governo, quand che primma l'era on cordinador. L'avaria avuu anca 'l poder de desligà i Camber.
  • Sistema anti-rebalton: La Cambra la saria staa disligada se la fuss stada approvada 'na mozion de sfiducia al premier senza che la maggioranza la nominass on noeuv premier in 20 dì, o anca se la mozion la fuss staa respinta cont el vot determinant di deputaa mia de la maggioranza.
  • La città de Roma la saria staa autonoma, dent di limit del Statut de la Region Lazzi.
  • Clausola de Supremazia e de interess nazional, che 'l avaria permituu al Parlament nazional de fà 'na legg riservada ai Region se la fuss stada no fada da ona Region o de scassà, cont ona procedura aggravada, ona legg de 'na region contra l'interess statal.
  • I giudes de la Cort Costituzionala nominaa dal Parlament sarien passaa da 5 a 7.

Resultaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

RESULTAA PER CIRCOSCRIZION NO
Italia + Estero 38,7% 61,3%
Italia 38,3% 61,7%
Italia settentrionala 47,4% 52,6%
Piemont 43,4% 56,6%
Val d'Aosta 35,7% 64,3%
Lombardia 54,6% 45,4%
Trentin-Alto Ades 35,3% 64,7%
Provincia autonoma de Bolzan 23,6% 76,4%
Provincia autonoma de Trent 42,6% 57,4%
Veneto 55,3% 44,7%
Friuli-Venezia Giulia 49,2% 50,8%
Liguria 37,0% 63,0%
Emilia-Romagna 33,5% 66,5%
Italia centrala 32,3% 67,7%
Toscana 29,0% 71,0%
Umbria 31,3% 68,7%
Marche 33,9% 66,1%
Lazzi 34,5% 65,5%
Italia meridional 25,2% 74,8%
Abruzz 33,3% 66,7%
Molis 28,3% 71,7%
Campania 24,6% 75,4%
Puglia 26,6% 73,4%
Basilicata 23,1% 76,9%
Calabria 17,5% 82,5%
Italia insular 29,4% 70,6%
Sicilia 30,1% 69,9%
Sardegna 27,7% 72,3%
Estero 52,1% 47,9%
Europa 45,3% 54,7%
America meridionala 62,9% 37,1%
America settentrionala e centrala 52,8% 47,2%
Asia, Africa, Oceania e Antartide 53,4% 46,6%


Affluenza ai urn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Estero Italia Total percentuale (%)
Iscritt ai list 2.651.730 47.120.776 49.772.506
Votant 739.133 25.371.792 26.110.925 52,46 (su n. iscritt)
Vot bon 611.005 25.092.777 25.753.641 98,63 (su n. votant)
Voti nuj o bianch 78.128 279.015 357.143 1,36 (su n. votant)
Astenuu 15.803 85.626 101.429 0,20 (su n. iscritt)

Total[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vot %
A FAVOR 9.970.513 38,71%
CONTRA NO 15.783.269 61,29%
bianch/null 357.143
Totale vot bon 25.753.782 100%