Quisa

De Wikipedia
(Rimandad de Quìza)

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Quisa
fiüm
StàtItàlia Modifega
Coordenade geografeghe45°44′25″N 9°39′32″E, 45°41′20″N 9°35′18″E Modifega
SbocaduraBrèmb Modifega
Conca idrogràfegaconca del Po Modifega
Map
La Quisa di bànde de Petusì
La Quisa di bànde del Santüàre de Bré
La Quisa ésta dal put de la ferovia a Put San Péder

La Quisa (per erùr italianizàt en il Quisa) l'è ü pìcol fiöm che l' nass ai pé del Cat Ólt per negà 'n del Brèmp a Put San Péder. Per la precisiù la nass ai Fontanù de la Petós a 304 méter söl lièl del mar in del Cümü de Poltranga. L'aqua l'è amò chèla de la Mórla come la descovrìt ol brào geologh e stüdiùs Rocco Zambelli 'n dèl 1966. Prima del cimitéro de Sürisèl töte i sürtìde che i é zó de la Al Baderèm i và sóta tèra e i rinàss a matìna per fà la Mórla e a sìra la Quìsa.

La Quisa la ciapa söbet l'aqua de la Rigla che la é zó da la àl Porcarèsa e la passa sóta la strada 470 per sfiorà ü mülì 'n pensiù. In chèsto prim tòch de strada i l'à seràda tra du mür de cimènt. Dopo, bèla còmoda e paciusa, la cambia diressiù (in vèrs sira) e la ciapa i aque che é zó di Còi de Bèrghem e del Mut de Bré a mansina; del Bondài, del Rigòs e del Rì a drécia. La bagna i tère di Cümü de Sürisel, Almé, Bré - che dal 1928 l'è piö Cümü - Paladina, Osanésga, Scà (pó a Osanésga l'è piö Cümü de quando insèma a Scà i l'à ciama Valbrèmp), Móss e Put. De Paladina 'n zó la cambia diresiù amò e la a a sud. A Móss quando l'è quase 'n söcia, in de la zòna del Bersài, la tróa la strada per 'ndà 'ndel Brèmp. Quase sèmper però la rìa a Put.

Fina a Scà nigü l' se regórda de ìla ésta söcia. Per chèsto e per ol fato che la à da 304 m, quando la nass, a 207 m quando, dopo 10 Km, la se böta 'n del Brèmp sóta la Meréna spöl mia dì che l'è ü torènt. Difati "torrens" in latì a l'vülìa dì impetüùs: cioè quase sèmper sèch e raramét 'n piéna e minaciùs. E suertöt ol gran stüdiùs (geografo) Giuseppe Nangeroni a l' sostegnìa che ü torènt a l gh'avrèss de ìga öna pendènsa magiura del 12,5 % óter a èss spèss a sèch: 97 méter de dislièl dividìt pèr 10.000 méter al risülta öna pendènsa del 1 %.