Prunus domestica

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Prunus domèstica
occ.: pianta de brugn
or.: ???
Prunus domestica in fior
Prunus domestica in fior
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Rosales
Famìa: Rosaceae
Zèner: Prunus
Spéce: P. domestica
Nomm binomial
prunus domestica
L.

La pianta de brugn (Prunus domestica L., 1753) a l’è ona pianta de la famiglia di Rosacei[1] che la prodùss di frutt conssùd cont el nòmm de brugna.

L’è originaria de l’Asia, in partìcolar de la zòna del Caucaso, e poeu l’hà taccàa a vèss coltivada anca in Siria, soratutt a Damasch. I Romàn, lì adrée al 150 innanz de Crist., l’hànn misa denter in de l’area del mar Mediterrani, ma hinn stà i Cavalièr de la Primma Crosada che l’hànn menàda in tutta l’Euròpa lì adrée 1200 d.C., per prima ròbba in Francia, poeu in Germania e in di alter región. La varietà Juliana la riva (forsi selvadega) in l’Euròpa centràl, fin a la Danimarca e la Scandinavia meridionàl. L’origin de la paròlla brugna a l’è on poo incèrta: facilment la deriva de la radìs indoeuropea prus, brusà, de la quàl la deriva anca la paròlla greca pyrsòs, ross, colór del foeugh ardént. La pianta de brugn l’è on alber coltivàa in Europa in di temp pussée indrée come che ‘l se pò capì anca del confrónt con di alter lenguv neolatìn (Francés o Romén per esempi).

El frutt el gh’hà dent i vitamìn A-B1-B2 e C e on quàj sal mineràl: el potassi, el fòsforo, el calcio e ‘l magnesio. La polpa de la brugna la gh’è ùtil al fìdegh de compì el procèss del butì de la bila.- Citazione necessaria-

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona Prunus domestica cont i primm fior, chic a la fin de febrar

L'alber di brugn el gh’hà la forma tipica a ombrèlla o a alberèll, de media grandèzza: infra i 3-4 e i 6-8 meter d’altèzza second la varietà.

L’è ‘na pianta di vòlt gruppolenta, e la gh’hà di fior de sòlit bianch che nassen giamò a l’inviada de la primavera.

I frutt de forma ovàl o sferega madùren de giugn a la fin de settember segond la varietà e la raccòlta la ven effettuada divèrsi vòlt. I frutt pòden rivà fin a ‘vègh ‘na grandèzza de 8 cm e de sòlit gh’hànn on savór dolz, ancabèn ‘na quàj verietà l’è agra e la gh’hà besògn de vegnì cossuda cont el sucher per vèss commestìbil. Tucc i varietà de Prunus gh’hànn denter ona somenza assée granda.[2]

Produzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèll frutt chì el ven cattàa infra giugn e ottober, con la possibilità de ottegnì fin a 5 raccòlt. Al fin de stabilì el grad de maduranza, i vegnen valutàa el grad de rifrazion, la resistenza de la polpa (misurada cont el penetròmetro), el rappòrt sòlid solubil/acidità totàl e a la fin la variazion del colór de fond de la scòrza del frutt. La primma raccòlta de sòlit l’è quèlla pussée bona, fin a rivà poeu ai ultìmm che gh’hànn di frutt de scarsa qualità. Dato el savór de la polpa, a conservà in frigorifer quèll frutt chì el servìss aquàs nagòtt, de già che la polpa la tend a vegnì brunenga.

Generalment, la coltivazion de la pianta di brugn la ven trada innanz per mèzz de chi tècnich chì:

  • forma vas bass (distanz infra i piant de 5,5 x 3m)
  • forma a palmètta irregolar (4,5 x 3m)
  • forma a palmètta libera (4,5 x 3m)

Quant a l’irigazion, a l’è fondamentàl in del cors del perìod de la fiorida. La potadura l’è divèrsa segond la specie. Per el prunus europeo a l’è importànt lassà ‘na bona quantità de gèmm.

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

‘Na quàj cultivar l’è originaria de l'Asia, di àlter de l'Euròpa o de l'America. Modell:Citazione necessaria

I prunus vegnen de divèrsi speci miss insèma a fa su trìi categurij principàj[3]:

  • Grupp asiatico-europeo (P. domestica, P. insititia, P. cerasifera)
  • Grupp cino-giappones (P. salicina)
  • Grupp american (P. americana)

El prunus in Italia el se troeuva soratùtt in Emilia-Romagna e Campania; l’è interessanta anca la produzion in Trentin (Dro-Basso Sarca)[3].

Piant di prugn europèi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Agostana, a l’è ona varietà de origin italiana caratterizzada de frutt piscìnitt de colór ross cont ona polpa gialda e on gust piasèver. La ven doprada anca per fa su di liquor e di marmellàd.
  • Anna Spath, a l’è ona varietà originaria de l'Ungheria ma commerciada in Germania per la primma vòlta del Spath, l’òmm d’on vivée dal quàl l’è vegnùu foeura el nòmm, l’è caratterizzada de frutt medio-grand cont tona scòrza che la va del ross porpora al bloeu-vioeulètt e ona polpa giald-verdastra, sòda e zuccherina, minga tròpp giusenta.
  • Bèlla de Lovanio, a l’è ‘na brugna caratterizzada de frutt grand de forma a ellissi e perlopù in simitria; la scòrza di brugna la gh’hà on colór tipioch vioeula e la polpa l’è gialda-ambrada, minga tròpp dolza.
  • Bianca de Milàn, la ven coltivada perlopù in del milanes, la produss di frutt de forma redonda con la scòrza verda ciara e la polpa gialda e zuccherina (le’è minga de vèss sconfonduda con la Regina Claudia)
  • California Blu, originaria de la Califòrnia, è vidimada di frutt caratteristich de colór bloeu-vieoula e de la forma perlopù redonda.
  • Empress, - citazion necessaria - la dà di frutt pussée grand, ma l’è de qualità media e debol i di confront di parassita[3]
  • Florentia, a l’è originaria de Firenze, la prodùss di frutt sferich e a forma de coeur, de colór giald venàa de ross; el frutt a l’è caratterizzàa d’ona scòrza on poo àcida al gust e ‘na polpa molto dolza e giusenta.
  • Regina Claudia a l’è on grupp de varietà de vari colór verd, òr, ecc. e la prodùss di frutt de forma sferega.
  • Rusticana, l’è caratterizzada de frutt piscinìtt, de colór ross o giald variàbel.
  • San Pietro, a l’è caratterizzada de frutt de forma ovàl e d’ona scòrza prima verda che la tend a coloràss de giald quand che l’è del tutt madura. A l ‘è intra i primm varietà de brugna che la ven madura.
  • Stanley, -Citazion necessaria- l’è la varità pussée coltivada, la pussée produttiva e de qualità superiora [3]. La prodùss di frutt anca grand e bon de vèss sugà, de già che vegnen madùr tard.
  • Sugar, compagna de la Stanley, anca lee la gh’hà di frutt ideàj per vèss sugà.
  • Verdacchia, l’è ona varietà italiana molto antiga, la gh’hà di frutt a forma slongada con tona scòrza e ‘na polpa de colór verd-gialdaster; i frutt hinn giusent e dolz quand che hinn madùr.

Piant de brugn cino-giappones[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Angeleno
  • Black Diamond
  • Burbank, con di frutt grand caratterizzàa d’ona scòrza rossa scura e ona polpa gialda.
  • Gotta d'òr, ciamada anca Shiro, come che ‘l sugerìss el nòmm medèsim l’è caratterizzada de frutt de colór gialdòr.
  • Ozark Premiere, caratterizzada de frutt ross, grandi e de forma redonda, caratterizzàa de polpa gialda ciara e con maduranza complètta a la fin de luj.
  • Sangu di dragh, el ven distint per i frutt che gh’hànn la scòrza ross-vioeula e denter la polpa gialda e molto dolza.
  • Sorrìs de primavera
  • Santa Roeusa, l’è caratterizzada de frutt puttòst grand e in forma sferega, che la soa pèll l'è de color ross scur, inscambi la polpa l’è gialda o sfumada de roeusa.
  • Ruth Gastetter a l’è ona varietà de piant de brugn che la po’ vèss reconossuda per i sò frutt con la pèll vioeula scur e la polpa gialda e giusenta.

Galleria d'immagin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inèst in sul prunus cerasifera Fior Brugn

Disgrazi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Insètt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Infra i fitòfag de la pianta de brugn a gh’è el ragnètt de la pianta di brugn (Aculus fockeui), l'afid verd de la pianta de brugn (Brachycaudus helychrysi), l'àfid farinós de la pianta di brugn (Hyalopterus pruni), la coccinilia de la pianta di brugn (Sphaerolecanium prunastri), la mosca mediterranea de la frutta (Ceratitis capitata), el vèrmen di brugn (Grapholita funebrana), l'hòplocampa di brugn (Hoplocampa minuta) e ‘l capnòdio Capnodis tenebrionis). E poeu gh’è anca i lepidòtter, infra de lor la tegoeura.

Fung[Modifega | modifica 'l sorgent]

Batter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fitoplasmosi[Modifega | modifica 'l sorgent]

(in sui cino-giappones), Moniliniosi, con Monilinia laxa e Monilinia fructigena, e poeu anca i lepidòpter, infra de lor la tignoeula e i àfid.[3]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN) Prunus domestica in The Plant List. URL consultad in data 24 maggio 2016.
  2. Carol Klein, Grow your own fruit, United Kingdom, Mitchell Beazley, 2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alberi da frutto: Susino

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]