Process de Verona

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I ses imputad al process, l'Emilio De Bono l'è dree a quatàss la facia

El process de Verona a l'è stad un process che gh'è stad in tra el vot e 'l des de sginer del 1944 in la cità veneta, a l'epoca sota el controll de la Republega Social Italiana. Fad in del Castell Vegg, che l'ann passad l'è stad sed del prim congress del Partid Fascista Republegan, l'ha vist in sul tavol di imputad i ses member del Gran Consili del Fascismo che, in la seduda del 25 de luj 1943, haveven votad per la desfiducia del Benito Mussolini de la carega de President del Consili.

El Carlo Pareschi, el Tullio Cianetti, el Luciano Gottardi e 'l Giovanni Marinelli eren stad ciapad in Italia e mitud in preson, menter el Galeazzo Ciano l'era stad fermad in la Germania nazzista a otover, estradad e mitud in galera, menter, per disposizzion del Mussolini midem, l'Emilio De Bono l'era restad a cà soa e, poeu, l'è stad trasferid in d'una cambra a pagament de l'ospedal de la cità. Tucc i imputad eren sorvegliad normalment, foeura che per el Ciano che l'era guardad de do Schutzstaffel todesche. Nissun alter firmatari di at l'è stad ciapad.

El giudes istrutor l'è stad el Vincenzo Cersosimo, che l'ha cercad prima in di verbai del Gran Consili, senza trovà nagot, e poeu l'ha regolt di informazzion di deciarazzion in sui giornai: el gh'ha havud di dificoltà a interrogà el Ciano, ma poeu l'è stad bon de fàll grazzia a l'intermediazzion de Hilde Purwin. El process, per el minister de la giustizzia Piero Pisenti e per el senator Vittorio Rolandi Ricci, el gh'haveva nissuna bas legal, desgià che l'acusa de collusion in tra i firmatari de l'orden e la Cà Real la se podeva minga mostrà e nanca quella de tradiment, vist che 'l Duce midem el cognosseva l'orden: el Mussolini gh'ha did che, se del pont de vista giudizziari gh'haveven reson, de quell politegh se se podeva minga fermà, e poeu l'ha did anca che i ver colpevol se sarien no trovad in di menad via e che el process l'havaria resolt nagot.

Tucc i imputad inn stad condanad, se pensa cont una votazzion in su di tochej de carta, e domà el Tullio Cianetti el gh'ha havud i atenuant generighe, cont una condana a 30 agn, che poeu l'è durada propi poch per via de l'evoluzzion de la guerra. I alter inn stad fusilad a la schena el dì dopo, dopo che la soa domanda de grazzia a l'è stada negada del Duce, in su pression de l'Alessandro Pavolini, 'me cuntad del Renzo Montagna e del Puccio Pucci, che 'l gh'ha havud de dì che i giudes hann fad el so lavorà e che inscì se saria serrad un ciclo storegh. Inn stad condanad a mort in contumacia anca el Dino Grandi, el Giuseppe Bottai, el Luigi Federzoni, el Cesare Maria De Vecchi, l'Umberto Albini, el Giacomo Acerbo, el Dino Alfieri, el Giuseppe Bastianini, l'Annio Bignardi, el Giovanni Balella, l'Alfredo De Marsico, l'Alberto De Stefani e l'Edmondo Rossoni: nissun de lor l'è stad ciapad di autorità republighine e hann tucc passad la segonda guerra mondial.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]