Primavera (Botticelli)

Primavera l’è ona picciura a tempara in su tavola che el pencior renassimental Sandro Botticelli l’ha faj su intra el 1470 e el 1480. La ven descrija coma vœuna di picciur pussee contravers del mond e sora la qual s’è scrij pussee,[1] insì coma vun di quader pussee popolar de tutta l’art ozzidental.[2]
La picciura la figura di personagg de la mitologia classega ind on giardin, ancaben che la representi minga on cunt mitològegh ver e pròppi. La pupart di critegh inn d’accòrdi che la saga on’inlegoria al cressiment vermegg de la primavera. La ven cobiada a on’òltra picciura del Bottesell, el Nassiment de la Vener,[3][4] per la sò importanza icònega ind l’art renassimental e per el facc ch’i figuren tucc dò di sogett de la mitologia classega.[3]
Composizzion
[Modifega | modifica 'l sorgent]
I personagg de la picciura inn ses fòmen e duu hòmen, insema a on angiolin – provabilment el Cupid – ind on boschett de naranz. Pu o manca ind el mez, a gh’è la Vener; a la manzina a gh’è i Trè Grazzi, on grupp de trè dònn giontaa insema ind ona danza. A la manzina estrema a gh’è el Mercuri, vestii de ross e cont ona marazza e on elem, ch’el leva a vòlt el sò caduzzee ind la direzzion de di nigoj gris.[5]
I interazzion intra i figur inn enigmategh. El Zefer e la Clòrida inn dree a vardàss, e la Flòra e la Vener varden de de là de la picciura con l’incontrà i œugg de l’osservador. L’angiolin l’è bendaa e el Mercuri l’è dree a dàgh a tucc la sò schena; la Grazzia de mez l’è dree a vardà ind la direzzion sova de lu e i òlter dò se dann on’oggiada. El soris de la Flòra l’è on ciccinin destrani per la picciura del temp.[5]
I costumm e vestiment inn quij de la Fiorenza contemporagna a l’autor, ancaben ch’i gh’hajen ona nòtta asquas tejatral.[6]
Segnifegaa
[Modifega | modifica 'l sorgent]Gh’è staj daj tanc interpretazzion di personagg,[3] ma generalment i critegh inn d’accòrdi che la picciura l’è on’elaborada inlegoria mitològega de la fertilitaa del mond.[2] Se pensa che el Bottesell el saga staj vuttaa a mett giò la composizzion de la picciura o el segnifegaa che la gh’havariss de havègh, desgià che a someja che la picciura medema la refletta ona granda cognossenza de la litteradura e filosofia classega che el Bottesell, provabilment, el gh’haveva nò. De nòrma, se cred che a dàgh ona man i saghen staj o el Poliziano o el Marsilio Ficino.[6][3][7]
Vun dei aspett de la picciura l’è la representazzion del progress de la seson primaverila, de drizza a manzina. La Vener la presed on giardin de naranz – on simbol de Cà Medega – e la compariss chichinsì ind la sò carattaristega de deja del mariòzz, vestida e cont i sò cavej quattaa per modestia, insì coma tucc i fòmen giamò sposaa del temp gh’havevan de vess fœura de l’ambient domestegh.[5] I Trè Grazzi inn di sorell, e per tradizzion i compagnen la Vener. Ind l’art classega, i inn de nòrma biòtt e se dann la man, ma chichinsì se fann pussee arent a la representazzion faja fœura del Senega, che el Bottesell el cognosseva de segura.[3][5] A partì de manzina, i vegnen identifegaa coma Piasè, Castitaa e Bellezza,[7] ancaben che i nòmm sœu de lor chì i vegnen minga a voltra ind i mitt che ghe pertegnen. La sflizza del Cupid l’è indirizzada a la Grazzia de mez – la Castitaa – coma representazzion de l’impatt che l’amor el gh’ha sora la castitaa medema, cont el menà al mariòzz e a la fegonditaa.[7][5] On’òltra representazzion de l’amor carnal l’è daja del Zefer a la drizza estrema de la picciura.
In gionta ai segnifegaa pussee patent, la picciura la ven ancasì considerada coma la representazzion de l’ideal de l’amor neoplatònegh spantegaa a la cort di Medegh e popolarizaa di seguazz del Marsilio Ficino.[8] I filòsef neoplatònegh vedeven la Vener coma la governadora e de l’amor in terra e de quell divin, e i asseriven che lee chì l’era la version classega de la Madòna; quell’ideja chì l’è anca reinforzada de la fœuggia a la qual la Vener la para vess incornisada coma se la fudess part de on altar, on quajcòss che l’è pròppi compagn di representazzion del temp de la Madòna.[9]
Refarenz
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Fossi, Gloria (1998). Botticelli. Primavera., Inglese, Giunti Editore Firenze Italy. ISBN 978-88-09-21459-0.
- 1 2 Cunningham, Lawrence S. (16 January 2009). Culture & Values, Volume II: A Survey of the Humanities with Readings. Cengage Learning. ISBN 978-0-495-56926-8.
- 1 2 3 4 5 Ettlinger, Leopold with Helen S. Ettlinger (1976), Botticelli, Thames and Hudson (World of Art), ISBN 0500201536.
- ↑ Legouix, Susan (2004), Botticelli (rev. ed.), Chaucer Press, ISBN 1904449212.
- 1 2 3 4 5 Lightbown, Ronald (1989), Sandro Botticelli: Life and Work, Thames and Hudson.
- 1 2 Dempsey, Charles (2000), "Botticelli, Sandro", Grove Art Online, Oxford Art Online. Oxford University Press. Web. 15 May. 2017.
- 1 2 3 Wind, Edgar (1958), Pagan Mysteries in the Renaissance, 1967 ed., Peregrine Books.
- ↑ Deimling, Barbara (1 May 2000). Sandro Botticelli, 1444/45-1510. Taschen. ISBN 978-3-8228-5992-6.
- ↑ Harris, Beth. Botticelli's Primavera. SmARThistory. Khan Academy.
Òlter progett
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Primavera