Porta Magenta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Porta Magenta, cognossuda on temp 'me Porta Vercellina (inscì anca in italian), l'era vun di ses port milanes pussee important.
La se trovava in sui Bastion, a ovest del centro, in mezz tra Porta Genova (sud-est) e Porta Sempion (nord).
L'è stada fada su in del XVI secol, in su l'istessa via indè che eren staa faa la veggia porta medieval e quella romana. A l'era ciamada Porta Vercellina (compagn de la veggia porta romana e de quella medieval) perchè l'era in su la strada che la menava a Vercei, la prima città piemontesa che se incontrava se se sortiva foeura de Milan (Novara al temp a l'era lombarda).
Col passà del temp, compagn de tutt i alter port milanes, l'ha perduu la soa fonzion de difesa, e gh'è restaa domà quella de pont indovè pagà el dazzi. In del 1805 l'è stada recostruida de l'architett Luigi Cagnola, cont on aspett ben pussee neoclassegh. Con l'Unità d'Italia l'ha cambiaa el nomm in Porta Magenta per regordà la granda battaja de la Segonda Guerra d'Indipendenza.
A la fin del Vottcent, i Bastion e i Port hann perduu tutta la soa importanza: in del 1879 l'è staa faa su San Vitor, e donca hann taccaa a trà giò i Bastion in tra Porta Cicca e Porta Magenta. Intorna al 1897 l'è staa traa giò anca l'arch de Porta Magenta, e al dì d'incoeu ghe 'n resta pù gnanca on nigottin.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]