Cà Sormana

De Wikipedia
(Rimandad de Palazz Sorman)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Ferma, inciodada in quella posizion,
guardand i macc sul mur de cà Sormana
coj oeucc luster e fiss, coll'espression
de chi pensa a ona roba ben lontana.
Finalment l'ha sentii che in-d el côppin
la gh'aveva incastraa el garofolin.»
(Enrico Bertini, Poesie varie, 1919.)
El palazz veduu de Cors de Porta Vitoria.

La Cà Sormana (it. Palazzo Sormani-Andreani) l'è on palazz storegh in del center de Milan, in cors de Porta Vitoria numer ses.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'edifizzi a la bas de la costruzzion l'esisteva giamò in del XVI secol, anca se l'era ben pussee piscinin: el semm perchè gh'è restaa ona lapida a regordàll, voruda de vun di proppietari sucessiv. La lapida la reporta i armi del marches Giambattista Castaldo, general imperial che l'ha tolt part a la Bataja de Pavia (1525) e al Sacch de Roma (1527). La nevoda del Castald, la Livia, l'ha portaa el palazz in dota a la fameja Medegh, a la qual partegniven el futur papa Pio IV (zio del Carlo Borromee) e 'l Medeghin.
Ma la vera fortuna del palazz l'è scominciada in del XVII secol, quand che l'è staa compraa del cardinal milanes Ceser Mont, che l'era proppietari de ona granda colezzion d'art, che l'è stada ospitada proppi lilinscì. El cardinal el gh'ha daa l'incaregh a l'architett pussee famos del Milan de quell temp, el Francesch Maria Richin. El Richin l'ha faa el cortil principal del palazz (cont el sò portegh a cinch arcad) e 'l scalon d'onor che 'l menava al noeuv pian nobel. El progett l'è staa faa segond i criteri del classicism roman del Cincent.

Quand che l'è mort, el cardinal el gh'ha lassaa el palazz a on sò nevod, el Ceser Mont-Stampa, che l'ha voruu sgrandìll anmò pussee con la costruzzion de ona facciada noeuva in su la piazza Porta Tosa, e per fàll l'ha ciamaa vun di architett pussee famos del temp: el Francesch Cros, grand esponent del gust noeuv del barocchett. L'architett milanes l'ha giontaa la facciada che gh'è incoeu invers Largo Augusto.
La facciada dedree, che la varda in sul parch de la villa, l'è stada fada a metà del Settcent (1756) del piemontes Benedetto Alfieri (zio del poeta Vittorio Alfieri), e decorada con statov de l'Elia Vincenz Buzz. Al contrari de la facciada denanz, quella dedree l'è ben pussee sobria e vesina ai convenzion del neoclassicism.
In del 1783 la proppietà la gh'è passada ai Andrean, che hann curaa i interni cont el stil neoclassegh frances.
In del 1831 inscambi la gh'è passada ai Verr, che hann portaa in del palazz el ciclo de vintitrii quader in sul Mito d'Orfee present in de la "Sala del Grechett". I quader mostren on gran numer de besti e animai de tucc i canton del mond cognossuu, e hinn famos per el sò realism.
Infina in del 1930 el palazz l'è staa compraa del comun de Milan, che l'ha deciduu de mettegh di oeuver del musee de la città: però ai temp de la Segonda Guerra mondial, per via di bomb che hann destrugaa ona part del palazz (e hann faa perd la sala del ball e ona motta de decorazzion interni), 'sti oeuver hinn staa spostaa al Palazz Morando. In del 1956 la recostruzzion la gh'è stada afidada a l'architett Arrigo Arrighetti, che 'l ponta a on stil razzionalista che se ved ancamò adess in via de la Guastalla.
Al dì d'incoeu l'è la sede de la Biblioteca Sormana.

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]