Pagina principala/LOR
|
Us endela vidrìnaLa Catarina Sforza (latin: Catharina Sfortia; Milan, 1463 – Fiorenza, 20 de masg del 1509) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del Galeazz Maria Sforza e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de Forlì e sciora de Imola quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’Ironem Riari in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al Renassiment. Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una fashion icon. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’alchemia. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade. (Va inanz)
El saìet che ...El Piero Parini (Milan, 13 de november 1894 - Aten, 23 de avost 1993) a l'è stad un politegh, prefet e militar italian, podestà de Milan del 1943 al 1944. Fioeul de 'n ispetor di ferrovie, l'ha fad la Granda Guerra cont el Gabriele D'Annunzio, e gh'è andad dree in l'Impresa de Fiume e l'ha aderid al fascismo fin del principi. Grazzia al so savé di lengov l'è mandad a fà carrera diplomatega, in del 1935 el va in guerra in Africa e in del 1941, quand che l'Italia l'ha invadud la Grecia, l'è nomnad comissari civil di Isole Jonie. Con la Republega Social Italiana l'è nomnad podestà de Milan e 'l lanzia un prestit de 1 miliard de Lire, che in principi i partigian voreven pagà no indree ma poeu, in su volè di Liad, hann pagad, in del 1944 l'è nomnad capo de la Provincia e, insema al Vincenzo Costa, el se met a fà di mense publeghe a bass cost. El se retira del fascismo perchè contrari ai rapresaje. (Va inanz)
Endele ótre lèngueI des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl
Sóta 'l put de s'cif e s'ciafChe maschera milanesa la gh'era prima del Meneghin? Risposta
En proèrbe a cas
"La catìa laandéra la càta mai la préda bùna" |
Avertènse
WikipediaWikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl. I Sich Pilàster i è:
'Na us de scrìer
Che se pöl fà?
|