Pagina principala/LOR

De Wikipedia
Benriàcc sö la Wikipedia en lengua lombarda
L'enciclopedia lìbera che töcc i pöl aidà a scriver
con 73 798 us

Acès sigür
Versiù standard

Clìca ché per ardà l'ìndes de le pàgine Arda l'indes   Arda la Guida esensiàla   Pagina principala en Lombàrt Ucidentàl   Regìstret   Wikisource in Lumbart

Us endela vidrìna

La Catarina Sforza

La Catarina Sforza (latin: Catharina Sfortia; Milan, 1463Fiorenza, 20 de masg del 1509) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del Galeazz Maria Sforza e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de Forlì e sciora de Imola quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’Ironem Riari in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al Renassiment.

Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una fashion icon. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’alchemia. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade.

(Va inanz)

El saìet che ...

El Parini

El Piero Parini (Milan, 13 de november 1894 - Aten, 23 de avost 1993) a l'è stad un politegh, prefet e militar italian, podestà de Milan del 1943 al 1944.

Fioeul de 'n ispetor di ferrovie, l'ha fad la Granda Guerra cont el Gabriele D'Annunzio, e gh'è andad dree in l'Impresa de Fiume e l'ha aderid al fascismo fin del principi. Grazzia al so savé di lengov l'è mandad a fà carrera diplomatega, in del 1935 el va in guerra in Africa e in del 1941, quand che l'Italia l'ha invadud la Grecia, l'è nomnad comissari civil di Isole Jonie.

Con la Republega Social Italiana l'è nomnad podestà de Milan e 'l lanzia un prestit de 1 miliard de Lire, che in principi i partigian voreven pagà no indree ma poeu, in su volè di Liad, hann pagad, in del 1944 l'è nomnad capo de la Provincia e, insema al Vincenzo Costa, el se met a fà di mense publeghe a bass cost. El se retira del fascismo perchè contrari ai rapresaje.

(Va inanz)

Endele ótre lèngue

I des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl

Sóta 'l put de s'cif e s'ciaf

Che maschera milanesa la gh'era prima del Meneghin? Risposta

En proèrbe a cas

"La catìa laandéra la càta mai la préda bùna"
Clìca ché per cambià proèrbe

Avertènse

  1. La lengua lombarda la gh'ha mìa 'n standard parlàt o scriìt, doca ché se dòpra divèrse ortografìe, compagn de la Ortograféa orientàl ünificàda, la Ortograféa del Dücat, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da mìa garansìa sö 'l contenùto e l'è mìa censürada per i s·cècc.

Wikipedia

Wikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl.

I Sich Pilàster i è:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedìa e mìa 'na colesiù de 'nformasiù 'ndiscriminada;
  2. La Wikipedia la g'ha 'n pónt de vìsta neutràl e le 'nformasiù le g'ha de éser verificàbii;
  3. La Wikipedia l'è lìibera: töcc i pöl dà 'na mà a scrìer e la g'ha la lesència dópia CC BY-SA e GDFL;
  4. La Wikipedia la gh'ha 'n còdes de comportamènt e töcc i g'ha de respetàs;
  5. La Wikipedia la g'ha mìa régole fìse föra che i Sich Pilàster.

'Na us de scrìer

Che se pöl fà?