Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
(Rimandad de Pagina prinçipala)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 957 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Comparazzion in tra un Laserdisc e 'n DVD

El Laserdisc a l'è stad un formad de registristrazzion per l'home video vendud del 1978 ai prim agn 2000, prim esempi de disch otegh a vesser comerciad publegament. In principi del tut analogich, con l'andà del temp el gh'ha havud acess a l'audio digital e anca se la soa qualità a l'era pussee volta de quella de la VHS e de Betamax el gh'ha havud minga inscì tant de success in Ocident, soratut per el sò volt cost e l'impossibilità de registràgh la television, e l'è stad doperad soratut di videofil che voleven pussee de qualità, al contrari in Giapon l'è rivad a 'na penetrazzion de mercad de circa el 10%.

L'ideja de 'n formad de registrazzion video otegh cont un disch trasparent la vegn in del 1963 a James Russell e David Paul Gregg, che la breveten in del 1970. La MCA la crompa 'sta tecnologia chì in del 1968 e in del 1969 Philips la desvilupa un disch otegh video rifletent, e i do aziende se meten insema per fà su on sistema pussee bon, che l'è demostrad per la prima voeulta in del 1972 e comercializaa per esperiment in del 1978, du agn dopo del rivà in sul mercad del videoregistrator VHS e quater agn prima del rivà del CD.

In principi a l'è vendud 'me MCA DiscoVision, ma poeu in del 1980 Pioneer la crompa la pupart di azzion del sistema e l'ha mitud dent i nom LaserDisc e LaserVision. In l'otover 1981 a l'è lanziad in Giapon e, fina a la soa fin in del 2009, inn stad vendud circa 3,6 milion de letor. El prim film sortid per la piataforma a l'è stad Jaws in del 1978 menter el darrer a l'è stad Tokyo Raiders, sortid in del setember 2001.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

On clone de la Motorola

On Macintosh Clone l'è on computer faa da on'azienda che l'è minga Apple ma compatibil cont, o che 'l droeuva, el sistema del Macintosh.

I Apple II e i PC IBM hinn staa clonaa da on poo de produttor, che faseven reverse enginering al chip e a la ROM del sistema per poeu fà e vend di computer legaj cont el sò sistema. La Apple la vedeva i clon 'me di menacc a la soa supremazzia, e l'Apple II l'ha soffrii la concorrenza de la Franklin Computer e di olter concorrent, legai e illegai. In del frattemp la IBM l'ha perduu el controll de la soa piattaforma, che l'ha daa origin al PC IBM-Compatible.

La Apple l'ha daa in lizenza el sò software a di aziend per di finn de educazzion, per esempi a la Tiger Electronics, che l'ha faa di laptop che costaven pocch per la scoeura, con AppleWorks e di gioeugh.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob

Un proverbi a cas

"Braghe onte palanche pronte"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?