Osell
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

I osei inn un grup de vertebrad a sangh cold che fann su la class dei Aves, caratarizad de di piume, dei ale per sgolà,[1] un bech senza denc, el fà sgiò dei œuv cont el guss dur, un ischelter linsger ma sgnuss e un cœur a quater camare.[2] I inn pussee vesin ai retii che ai mamifer.[2]
Tucc i agn, tante spezzi de osei se menen de una banda a l’oltra ind di longhe migrazzion; dei oltre spezzi, inscambi, fann di spostament pussee curt e inregolar. I osei inn di bestie sozziai, e comunighen intra de lor con di segnai visiv e intravers el cant, e gh’hann el costum de spartìss sgiò ind di rozz per menàss in sgir e indà a cazza. La pupart di spezzi inn monogameghe, o ben i formen una cobia de durada intra duu individov che, insema, ghe stann adree per un quaj temp ai osellit quand ch’inn nassud. De norma, i œuv inn fait sgiò ind un gnal e covad insema de la cobia.
Tancc osei vegnen majad de l’hom – compagn di puj e dei anede – e dei olter vegnen tegnud coma di bestiœui domestegh – per esempi i papagai e i canalit.[1][2] I osei gh’hann un rœul important fiss ind la cultura umana, e figuren despess ind la mitologia, ind el folclor e ind l’art.[2]
Refarenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ligam de denter
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ligam de fœura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su osell
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su osell
Wikispecies el gh'ha dent informazzion su osell