Medo Pucić
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

El Medo Pucić (in italian Orsato Pozza; Ragusa, 12 de marz 1821 – Ragusa, 30 de sgiugn 1882) a l'è stad un scritor e poeta serb ragusee, con citadinanza de l'Imperi austro-ongaregh.
Biografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'è nassud a Ragusa, al temp cità de l'Imperi austriegh, a l'era una familia nobel e 'l so fredell l'era el Nicola Pozza, politegh e vize-president del Parlament de la Dalmazzia.[1]
Educad in la coltura italiana, l'ha studiad al licee a Venezzia indova che del 1841 l'ha conossud el Ján Kollár e l'Adam Mickiewicz: el s'è svesinad donca ai idee panslaviste, fina a sgiontàss a l'illirism e l'ha tacad a mostrà un sentiment nazzional serb, vist che l'era convint di idee del Vuk Karadžić che tucc i parlant del stocav fussen parlant del serb.[2]
L'ha poeu studiad dirit a Padoa in tra el 1841 e 'l 1843 e a Viena in tra 'l 1843 e 'l 1845, del 1843 el bandona el nom de Orsat, che l'era el so nom de batez, per toeu quell de Medo, in linia cont i so radis slave. In tra el 1846 e 'l 1849 el viv in tra Lucca e Parma, al servizzi de la cort asburgega, anca se poeu el proeuva a convincer el papa Pio IX a sostegnì una rivoluzzion nazzionala polaca contra i Asborgh con l'Adam Mickiewicz.[1]
In del period italian, quand che l'era in visita a Napoli, l'ha sentud un dialet serbo-croat, che l'ha descovert vesser el croat molisa: el ciapa di contat cont el Giovanni de Rubertis e poeu el dà foeura la descoverta in su di giornai de la Dalmazzia, insì de fàgh descovrì ai parlant serbo-croat quella varieta chi.[3]
Dopo del 1860, con la revoluzzion politega in di terre asborgeghe, el ciapa di posizzion pussee moderade de unità in tra i Slav meridionai in d'un stat sota la corona austriega. Del 1868 el fa san-Michel a Belgrad per deventà el precetor del prencip Milan Obrenović IV, per tornà a Ragusa del 1874, indova che 'l deventa un esponent important del moviment serbo-catolegh ragusee.[2]
Del 1878 el fa su el giornal Slovinac cont el Luko Zore, el Jovan Sundečić, el Vuk Vrčević e vari alter intelletuai serb e croat.[4]
Oeuvera
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'oeuvera del Pucić in lengua serbo-croata la revarda soratut la storia de Ragusa e de la soa Repuglega e, quand che l'era una produzzion noeuva, l'era in del so dialet local. L'haveva anca voltad vari test serbo-croat in italian, e poeu l'haveva voltad anca di oeuvere pan-slaviste de l'Adam Mickiewicz.[1]
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- 1 2 3 (IT) POZZA, Orsato - Enciclopedia. URL consultad in data 2025-07-24.
- 1 2 Tatjana Rakic - Pokret Srba katolika u XIX veku. URL consultad in data 2025-07-24.
- ↑ it-IT A modo nostro. 2021-10-06. URL consultad in data 2025-07-24.
- ↑ PUCIĆ, MEDO (pseud. ORSAT POČIĆ). URL consultad in data 2025-07-24.
Interproget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Medo Pucić