Và al contegnud

Medo Pucić

De Wikipedia
(Rimandad de Orsato Pozza)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Pucić

El Medo Pucić (in italian Orsato Pozza; Ragusa, 12 de marz 1821 – Ragusa, 30 de sgiugn 1882) a l'è stad un scritor e poeta serb ragusee, con citadinanza de l'Imperi austro-ongaregh.

L'è nassud a Ragusa, al temp cità de l'Imperi austriegh, a l'era una familia nobel e 'l so fredell l'era el Nicola Pozza, politegh e vize-president del Parlament de la Dalmazzia.[1]

Educad in la coltura italiana, l'ha studiad al licee a Venezzia indova che del 1841 l'ha conossud el Ján Kollár e l'Adam Mickiewicz: el s'è svesinad donca ai idee panslaviste, fina a sgiontàss a l'illirism e l'ha tacad a mostrà un sentiment nazzional serb, vist che l'era convint di idee del Vuk Karadžić che tucc i parlant del stocav fussen parlant del serb.[2]

L'ha poeu studiad dirit a Padoa in tra el 1841 e 'l 1843 e a Viena in tra 'l 1843 e 'l 1845, del 1843 el bandona el nom de Orsat, che l'era el so nom de batez, per toeu quell de Medo, in linia cont i so radis slave. In tra el 1846 e 'l 1849 el viv in tra Lucca e Parma, al servizzi de la cort asburgega, anca se poeu el proeuva a convincer el papa Pio IX a sostegnì una rivoluzzion nazzionala polaca contra i Asborgh con l'Adam Mickiewicz.[1]

In del period italian, quand che l'era in visita a Napoli, l'ha sentud un dialet serbo-croat, che l'ha descovert vesser el croat molisa: el ciapa di contat cont el Giovanni de Rubertis e poeu el dà foeura la descoverta in su di giornai de la Dalmazzia, insì de fàgh descovrì ai parlant serbo-croat quella varieta chi.[3]

Dopo del 1860, con la revoluzzion politega in di terre asborgeghe, el ciapa di posizzion pussee moderade de unità in tra i Slav meridionai in d'un stat sota la corona austriega. Del 1868 el fa san-Michel a Belgrad per deventà el precetor del prencip Milan Obrenović IV, per tornà a Ragusa del 1874, indova che 'l deventa un esponent important del moviment serbo-catolegh ragusee.[2]

Del 1878 el fa su el giornal Slovinac cont el Luko Zore, el Jovan Sundečić, el Vuk Vrčević e vari alter intelletuai serb e croat.[4]

L'oeuvera del Pucić in lengua serbo-croata la revarda soratut la storia de Ragusa e de la soa Repuglega e, quand che l'era una produzzion noeuva, l'era in del so dialet local. L'haveva anca voltad vari test serbo-croat in italian, e poeu l'haveva voltad anca di oeuvere pan-slaviste de l'Adam Mickiewicz.[1]

  1. 1 2 3 (IT) POZZA, Orsato - Enciclopedia. URL consultad in data 2025-07-24.
  2. 1 2 Tatjana Rakic - Pokret Srba katolika u XIX veku. URL consultad in data 2025-07-24.
  3. it-IT A modo nostro. 2021-10-06. URL consultad in data 2025-07-24.
  4. PUCIĆ, MEDO (pseud. ORSAT POČIĆ). URL consultad in data 2025-07-24.

Ligam de foeura

[Modifega | modifica 'l sorgent]