Onda orografica

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In meteorologia, i ond orografich hinn di ond statich che se formen in de l'atmosfera terrèstra. A l’è d’usanza comun de insegnà quèll fenòmen chì anca cont el sò nòmm inglés, lee waves.

Quèj ond chì se foeurmen quand che ona corrent d'aria la ghe va addòss a ona montagna o la subìss el sollevàss tèrmich che ‘l fà voltà el fluss vèrs l’alt. Quèsta voltada a l’è de sòlit invisibìl a la vista, ma in di giust condizion atmosferegh el pò succéd che la se faga vedè per mèzz del formàss di nivol lenticolar.

El moviment verticàl de l'aria el caosa di variazion periòdich de la velocità e de la direzion del flùss medèsim. De nòrma la gh’è associada a ‘n’onda orografica, in del versat de sòtavent, la formazion de vòrtes turborent ciamàa rotór.

Nivol[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nivola lenticolar sora el Presidential Range, New Hampshire

Sia i ond orografich che i rotór se fànn vedè per via de la presenza di nivol lenticolar ,se l'umidità l'è assée ind l’atmosfera e se la salida su in quòta l’è assée de fa reffreggià l’aria fin al sò pont de rosada. Tuttamanch, a l’è possibil che a ghe sìen di ond orografich anca se i nivol lenticolar, che ne fànn segnal de la soa presenza, gh'hinn minga. I nivol lenticolar, che se sviluppen in quèlla manera chì, se spòsten minga insèma al vent, ma rèsten stazionari sòtavént de l’oggètt che je hà ingeneràd.

  • intorna de la crèsta de l'onda, el laô adiabategh svòlt de la massa d'aria l'è bon de ingenerà ‘na nivola a forma di lenta, ciamada ben nivola lenticolàr. A l’è possibil che se’n faghen su pussée de strat de aria relativament pussée sècca.
  • El rotór l’è bon de ingenerà on cumul oppùr on cumulus fractus in del cor sde la soa fase ascendenta.
  • On mur de favòni el pò fàss de sòtavént de la montagna o de la cadèna montagnosa, anca se on mur de favòni l’è nò el segnàl de la presenza sicura de on onda orografica.
  • On pileus (o nivola de sommitàa), de l’aspètt compagn de ‘na nivola lenticolar, el pò formàss sora la scima o la nivola che l’hà ingeneràa l’onda orografica.
  • El riscaldament e ‘l raffreddament adiabategh adrée al tragitt de l'onda e di sò oscillazion l’è bon de fà svaporà i cumul o i strati, e donca creà ‘na finèstra d'onda o finèstra de Favòni.

[1]

Aviazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ond orografich hinn, per i aliant, on mèzz ùtil de andà su in quòta in del cors del vol e per volà travèrs di longh distanz. I record mondiaj de distanza, velocità e altèzza del vol a vèla hinn stàa portàa a coo cont el sfruttà i on oragrafich ingeneràd di Alp, di Ande de la Patgònia o de la Sièrra Nevada[2]. Inveci a se pòden minga sfruttà i ond orografich per el vol in deltaplàn e in parapendìo, de già che i vent hinn tròpp fòrt e i quòt raggiunt hinn tròpp alt per sti mèzz chì. El Perlan Project l’è ‘drée a cercà de dimostrà la possibilità de sfruttà i ond orografich per andàgh de là de la tropopausa cont on aliant senza motor, e l’hà raggiunt la stratosfera. I member del progètt i hànn deciaràa de ‘vègh raggiunt quèll obiettìv chì el 30 agost del 2006 in Argentina, a ‘ndà su in altèzza de 15,447 km[3].

I condizion che favorissen la formazion de ond orografich fòrt giust per el vol hinn:

La turborenza di rotór assocàd cont i ond orografich la pò fà perìcol per i aeromòbil piscinìtt compagn del balón, del deltaplan e del parapendìo. La pò vèss pericolosa anca per i aerei de linea; el fenòmen a l’è consideràa responsabil di tanti incident aerei comprés el collass in vol de on Boeing 707 visin al Mont Fuji in Giappon, in del 1966, e de la pèrdita de on motór de on Boeing 747 visìn a Anchorage in Alaska, in del 1993[4].

L'aria che l’è ‘drée a sollevàss denter ind l’onda, che la ghe permètt ai aliant de volà assosénn a la svèlta, l'è bona de caosà di variazion de quòta significatìv in di aerei de linea. L’aria turborenta in del dedenter e intorna di ond orografich l’è bona de caosà di velocità de vol foeura de misura o di stallér in vol.

Di alter tipi de ond atmosferegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh’è di vari tipi de ond atmosferegh che se fànn in condizion atmosferegh divèrsi. On quàj tipo manc conossùu a l’è:

  • Ond indòtt de on salt idràulich: quèll tipo de onda chì el se forma in presenza de on strat inferior de aria densa suttil rispètt ai misur de l'ostàcol. Dòpo de vègh scavalcàa l'ostàcol, l'aria la va a fa su on'onda d'urto vertical ciamada discontinuità idraulica, che la pò vèss anca alta divèrsi vòlt pussée de l’ostàcol che l’ha ingenerada. La discontinuità idraulica a l’è compagna de on rotór per el fatt de vèss molto turborenta, ma l’è misa ind on spazzi minga precis ‘me el rotór. La discontionuità idraulica la fa su on’ostruzion per el fluss de aria, e l’origina de conseguenza l’onda. On salt idraulich pò vèss osservàa grazie ai nivol a svilupp vertical e girant che gh'è de sora, e l’è stà notàa sora la Sierra Nevada in di Stat Unii[5] e sora i montagn de la California del Sud.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Citazion: Despèss, per via de la sò forma redonda e regolar palés, i nìvol lenticolar hinn ciapàa per di UFO. Di fenòmen de quèll gener chì a hinn succèss in di Stat Unii del Nòrd e in Corsica.
  2. Gliding World Records Arqiviad qé: [1] ol 5 dicembre 2006
  3. Perlan Project
  4. Rapporto sull'incidente di Anchorage.
  5. OBSERVATIONS OF MOUNTAIN-INDUCED ROTORS AND RELATED HYPOTHESES
  6. Westerly e onde di Rossby Arqiviad qé: [2] ol 11 maggio 2006

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]