Nivola lenticolar

De Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Nìvol lenticolar

I nìvol lenticolàr hinn correlàd cont el fenòmen di ond orografich. I ond orografich se foeurmen quand che l’aria, in di condizion de atmosfera stàbil l’è ruzada a rampegà on ostàcol orografich compagn de ‘na cadèna montagnosa, de manera che ghe sìen nò di vòrtes turborent de là de sta chì. I ond orografich se foeurmen quan che la corrent d’aria la fa su di ond de là de l’ostàcol. I ond hinn fàd su de crèst e di vall e i nivol lenticolar se foeurmen in corrispondenza di crèst de l’onda, che la soa ampièzza la pò vèss ‘fin anca de 2000 meter. Quèj nìvol chì hinn desponnùd in manera regolar de già che hinn originà di ond, e pòden trovàss anca fin a ‘na distanza de 100 km de la cadèna montagnosa. Se inveci hinn cosàd de on rilièv insolaa se smòrzen quasi sùbit.[1]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Onda orografica.

Quèj nìvol chì gh’hànn l’aspètt de ‘na lenta oppùr de ‘n’armandola scisciada e doarìssen fa su on gener in deperlù, anca se a s’è sòlit classificàj denter in del gener altocumul (‘me altocumulus lenticolaris). De forma lenticolar gh'è poeu anca i stratocumulus lenticolaris e i cirrocumulus lenticularis. I sò bòrd de sòta hinn pussée nètt di sò bòrd de sora de già che i primm hinn fàa su de gottìnn de acqua, inscambi i segond de gugg de giazz. I confin de stì nivol chì hinn nètt de già che se ingeneren despèss in condizion de atmosfera stàbil e sècca intraversada de la corrent d’aria che la scavalca l’ostàcol orografich che di vòlt l’è sbarrada de sora de 'n’inversadura tèrmica. El sò aspètt el po’ vèss iridescent per via del fenòmen de la diffrazion di gottinn d’acqua sora fondùd.[1]

Vos correlad[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Riferiment[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. 1,0 1,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 495-496. ISBN 88-483-1168-7.