Nicola Sassone
Nicola Sassone (Campi Bisenzio, 1919 – ?) l'è staa un pitor e omm de coltura italian, ativ soratutt in Toscana in de la segunda metà del XX secol. L'è regordaa per i so natur mort e per el so lavorà 'me diretor artistich del Teater Dant de Campi Bisenzio. De sorapu, l'è staa el pader del Marco, anca lu pittor, con che l'ha metuu in mostra i so oeuver pussee de 'na voeulta, anca a l'ester.
Biografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]De natura poliedrica, el Sassone l'è cressuu in d'un ambient artistich bell viv, e per tutta la vita l'ha faa pussee de 'n lavorà: l'è staa disegnador de architetura, cantant lirich e diretor artistich del Teater Dant de Campi Bisenzio, un'istituzion indove l'è deventaa 'na figura de grand importanza. Insema a quest, l'ha portaa inanz la soa passion per la pitora, che l'ha faa cognoss e stimà in de la Toscana del segond dopoguerra. In del 1954 el s'è trasferii con la soa familia a Firenz, e 'l s'è metuu dent in d'un contest de cità fertil per i art. Chì l'è cressuu el so fioeu Marco, che poeu el saria deventaa un pitor de fama mondial. El Nicola l'ha avuu un roeul fondamental in de la formazion artistica del fioeu: l'è staa lù a regalàgh la prima scatola de aquarei[1], un gest che l'ha segnaa l'inizi de 'n percors professional duraa desenn.
Stil
[Modifega | modifica 'l sorgent]La pittura del Sassone la se troeuva in de la tradizion figurativa toscana del Noeuvcent, con 'na preferenza special per i natur mort. In di so quader se veden equilibri in de la composizion, armonia in di color e 'na lus misurada che l'ha conquistaa el publich local. Anca se i so quader pussee bei eren ligaa a i natur mort, l'ha minga pitoraa domà quei. Despess l'ha representaa anca paesagg e scen d'intern, semper con l'oeugg giraa vers i ogett de tucc i dì e i spazzi de cà.
Tra i tecnich che ghe piaseven de pussee, el Sassone l'ha dopraa l'oli su tela e l'aquarell; anca senza legàss a di moviment artistich oficiai, la soa produzion la se met dent in d'un filon naturalista e lirich, indove l'oservazion precisa la viv insema a 'na sensibilità intimista. A differenza del stil del so fioeu Marco, che l'è andaa inanz dopo el so trasferiment in California vers on studi e un'evoluzion de l'Espressionism europee, in de l'art del Nicola i element centrai eren la sobrietà de la forma e la chiarezza de la composizion, con 'na granda atenzion a la lus 'me element che 'l met orden (robb tipich de la scoeula toscana de metà del Noeuvcent).
Esposizion
[Modifega | modifica 'l sorgent]A partì di agn Votanta, la soa fama l'è andada foeura di confin de l'Italia, soratutt grazie al dialogh artistich col so fioeu. I duu hann metuu in mostra i so oeuver insema pussee de 'na voeulta in Nord America, e hann creaa 'na sort de pont tra generazion e lenguagg. De regordà hinn la mostra in del Claremont in del 1977, indove l'ha esponuu i so pitor insema a quei del fioeu, e quela de Vancouver in Canada in del 1990[: in ocasion de questa, el Nicola l'ha scrivuu l'introduzion del catalegh del fioeu Marco, a confermà el so roeul minga domà de pitor ma anca de intelletual bon de pensà al significaa de l'art e al so passagg de generazion in generazion. El liber l'è staa publicaa in di Statt Unii l'istess ann.
Moster
[Modifega | modifica 'l sorgent]- 1977 "Marco Sassone and Nicola Sassone" - Griswold's Art Gallery, Claremont, Canada
- 1990 Buschlen Mowatt Gallery, Vancouver, Canada