Membrana cellulara

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Sœmeanza de una membrana cellulara eucariotega

La membrana cellulara (qe se ge dix anca membrana plasmatega e, storegament, plasmalema) l'è una membrana biolojega qe la separa l'interior de la cellula del spazi extracellular. L'è faita sœ de un strat dope lipideg indov qe g'è denter anca intercalade vergœne proteine. La fonzion principala de la membrana cellulara l'è qella de protejer la cellula de qell qe g'è fœra. La membrana cellulara la controlla i movements de le sostanze denter e fœra de la cellula e dei organei; l'è permeabila seletivament ai ion e a le molecole organege. Despœ de qei lavor qé, la membrana cellulara l'è denter ind un monton de process cellular, 'me la adesion cellulara, la conducività ionega e la segnalazion cellulara, e la fonziona 'me superfis de adesion per tante struture extracellulare, intra le quale anca la pared cellular, el strat cellular ciamad glicocalex, e la red intracellulara de fibre de proteine ciama citosqeleter.

Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le membrane cellulare le g'ha denter tante molecole diferente, soratœt lipids e proteine. La composizion l'è miga fissa, ma la cambia semper ind ogne cellula e ind ogne stade de la vita anca de l'istessa cellula. La membrana la ciapa denter o la bat fœra de lé medema le sostanze cond tants mecanism:

  • La esocitosis, qe l'è la fusion de vessigole intracellulare cond la membrana, la bat miga domà fœra de la cellula le sostanze contegnide ind la vessigola, ma la incorpora anca la membrana de la vessigola ind la membrana medema.
  • Semai qe la memebrana la prosegue cond struture tubular faite del istess material de la membrana, qell material lé el pœl nar ind la membrana.
  • Istess qe la concentrazion de components de la membrana l'è bassa ind la fas aquosa, g'è un scambe continuativ de molecole intra la fas lipidega (de la membrana) e qella aquosa denter e fœra la cellula.

Lipids[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exempe dei fosfolipids e glicolipids de membrana plœ importants: fosfatidilcolina (PtdCho), fosfatidiletanolamina (PtdEtn), fosfatidilinositol (PtdIns), fosfatidilserina (PtSer).

La membrana cellulara l'è faita sœ de tre class de lipids amfipateg: fosfolipids, glicolipids e sterol. La quantità de ognun de lor l'è segond la tipolojia de cellula, ma de solit qei qe ge n'è de plœ i è i fosfolipids, qe i contribuess per plœ del 50% de tœts i lipids de membrana. I glicolipids i è poc fess, intoren al 2%, e tœt el rest i è steroi. Ind la plœpart de le cellule eucariotege, la composizion de la membrana plasmatega l'è de metà lipids e meta proteine in pes.

I acids grass ind i fosfolipids e glicolipids de solit i g'ha un nœmer de atom de carbone intra 16 e 20; i acids grass a 16- e 18-carbone i è i plœ comun. I acids grass i pœl vesser saturads o miga-saturads, cond la configurazion de el ligam dope qe l'è squase semper cis. La longeza e el grad de insaturazion de le cadene dei acids grass i g'ha efet ins la fluidità de la membrana. Tœta la membrana l'è tegnida insema de interazion miga-covalente intra le coe idrofobe; comonque, la strutura l'è assee fluida e l'è mai fissada rijidament. Ind condizion fisiolojege, le molecole de fosfolipids ind la membrana cellulara i è ind un stat de cristai liqueds.

Carboidrads[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le membrane plasmatege l'è g'ha denter anca di carboidrads, soratœt glicoproteine, ma anca vergun glicolipid (cerebrosids e gangliosids). I carboidrads i è importants per el recognossement de le cellule vœna cond l'oltra ind i eucariota; i è localizads ins la superfix de la cellula e i da indicazion de se qella lé l'è una cellula del corp o se l'è un patojen, e i serv anca per dar oltre informazion, prexempe per saver se denter una cellula g'è di virus. El glicocalex, çoè l'insema dei polisacareds de membrana, l'è un lavor important fess ind la cellula, soratœt ind i epitel cond i microvil.

Proteine[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le membrane cellulare le g'ha un bell po de proteine, intoren al 50% del volœm de la membrana; qelle proteine qé i è importante per la cellula perqè i è le responsabole de tante atività biolojege. Plœ o manc un terz dei jen del levat i codifega per lore-qé, e qell numer qé l'è plœ volt an'mo ind i organism pluricellular. De proteine de membrana ge n'è tre grande categorie: le proteine transmembrana, le proteine periferege, e le proteine tacade ai lipids. Le proteine transmembrana i è amfifilege e le passa de una banda a l'oltra de la membrana; proteine de qell tipo qé g'è i canai ioneg, 'me qei de sode, potasse, calç e clor, e anca le proteine-G. La membrana cellulara, come qe l'è a contat cond el intoren estern, l'è un sit important fess de comunicazion intra le cellule; donca, g'è una mœcia de proteine de identificazion e qe le fonziona de recetor, 'me prexempe i antejen, qe i è presents ind la superfis de la membrana. Le funzion de le proteine de membrana le pœl anca vesser qelle de contat intra cellula e cellula, recognossiment de superfiss, contat del citosqeleter, segnalazion, atitivà enzimatega, o de trasportar sostanze de una banda a l'oltra de la membrana. Le proteine le g'ha de vesser metide denter de la membrana de vergœne foje; per far qe qest qé el sucedes, una "sequenza de segnal" de aminoacids N-terminala la direta le proteine al reticol endoplasmateg, qe el met denter le proteine ind el dope-strat lipideg. Una volta inseride, le proteine i è donca trasportade fina a la so destinazion finala grazia a vessigole, qe po le se fusiona cond la membrana istessa.

Fonzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un sqema detaliad de la membrana cellulara
Mostra de la diffosion cellulara

La membrana cellulara la circonda el citoplasma de le cellule, per separar fisegament i components intracellular da l'intoren extracellular. La membrana cellulara l'è importanta fess ind l'ancoraj del citosqeleter per daga la forma a la cellula, e a la matrix extracellulara e a le oltre cellule, per tegner-le insema a formar i tessuds. I fonj, i bater, tants arqea e le piante i g'ha anca una pared cellulara, qe la ge da suport mecaneg a la cellula e la bloca el passaj a le molecole grande. La membrana cellulara la g'ha una permeabilità seletiva e l'è bona de decider qell qe el va denter e qell qe el va fœra de la cellula, incé de facilitar el trasport del material necessare per la soravivenza. El movement de sostanze de una banda a l'oltra de la membrana la pœl vesser sies passiv, quand qe se dopera miga l'enerjia de la cellula, o ativ, quand qe g'è besoin qe la cellula la spendes enerjia per el trasport. La membrana la manten anca el potenzial cellular. Donca la membrana cellulara la lavora 'me un filter seletiv qe el permet domà a vergœne robe de passar denter o fœra de la cellula. La cellula la met in pee tœt un insema de mecanism de trasport qe i tira denter le membrane cellulare, intra le quale la osmosis, la difosion passiva, el trasport grazia a le proteine-canal transmembrana e ai trasportador, la esocitosis e la endocitosis.

Permeabilità[Modifega | modifica 'l sorgent]

La permeabilità de una membrana l'è el livell de difosion passiva de molecole a travers de qella membrana lé. Qelle molecole qe le passa se ge dix molecole permeante. La permeabilità la dipend soratœt de la carga eletrega e de la polarità de la molecola, e in misura manc importanta de la massa molecolara de la molecola. Come qe le membrane cellulare le g'ha una natura idrofobega, le molecole neutre e picinine i ge passa in mez plœ facilment de qelle cargade e plœ grande.