Medegh de Meregnan

De Wikipedia
(Rimandad de Medici de Melegnan)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I Medegh de Meregnan (Medici di Melegnano o di Marignano in toscan) a hinn staa 'n importanta familia patrizia milanesa, che la vantava no di ligamm cont la familia di Medici de Fiorenza, anca se la doperava la midemma arma.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Medeghin

I primm notizzi de la familia a hinn citaa del Paol Morigia, e 'l diseva che la familia la gh'eva proppi 'na bona reputazion giamò del secol quell del 11, anca senza vess nobilitada. La pupart di font la dis che hinn minga ligaa a quej toscan, foeura del Ripamont che l'afferma che i gh'ha la midemma paternità.

Vers la fin del secol quell del 13 la se divid in pussee ramm: Quell de Porta Cicca, quell de Casorezz, quell de Novaa, quell de Nosigia e quell de Albairaa. El de Porta Cicca a l'era el pussee important e influent, quell de Nosigia, formalment investii del feud de Meregnan, el viveva a Milan, arent a la via Nosigia, e la gh'eva la soa residenza a quell che incoeu a l'è el Palazz Belgioios finna a la soa demolizion per fà su quell che 'l gh'è incoeu. Vari member de la familia de Nosigia gh'han avuu di important roeul in la storia milanesa: El Gian Giacom Medegh, ciamaa el Medeghin, a l'è staa 'n gran condottiee milanes e l'è staa el primm marches de Meregnan.

Archivi:Meregnano castello Visconteo.JPG
El Castell de Meregnan, sed de la familia

In del 1556 vun di sò member a l'è elegiuu Papa, el Papa Pio IV.

Mort senza ered, el titol el passa al fredell. I fioeu del sò gioeu Gian Giacom II formen di noeuv ramm de la familia: El Gioann el crea el ramm di Marchesin, el Ghielm quell de Vares, estint in del 1702, el Gian Giacom el ramm de Motta d'Indun, poeu spostaa in Toscana, e di alter che entren in la carriera de gesa.

El Gian Giacom el resta marches e 'l sò fioeu, in del 1706, l'ospita al castell el Vittori Amedee II de Savoja. In del 1836 el noeuv marches el demoliss el torrion del Castell.

In del 1877 el titol el passa a on cusin. El noeuv ramm el gh'ha avuu di member important 'me el Carlo, che l'ha combattuu la Bataja de Mombell o l'Edoard, che l'è staa assessor milanes. La familia a l'è ancamò in pee e l'ha venduu el sò castell in del 1981 a la Provincia de Milan.

El blason[Modifega | modifica 'l sorgent]

El blason

La familia la portava la midemma arma de l'omomena e pussee importanta familia toscana, inscì blasonada: "Camp d'or, a se ball mittuu in cinta, de che la mediana al coo, pussee grossa, d'azur, a l'arma de Franza, i alter de ross.

Residenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

A hinn staa residenz de la familia:

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Pompeo Litta Biumi, 113 famiglie nobili italiane, Milano 1850
  • V. U. Crivelli Visconti, La nobiltà lombarda, Bologna 1972
  • Stemmario Trivulziano, Biblioteca Trivulziana, Milano, Cod. Trivulziano 1390, seconda metà del secolo XV, a cura di Carlo Maspoli, Niccolò Orsini De Marzo, Milano, 2000, ISBN 88-900452-05