Và al contegnud

Mardì grass

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Mascare venezziane

El Mardì grass a l’è el dì de fevrer o marz ch’el ven inanz del Mercordì di Zender. Donca, a l’è el darrer dì de Carnoval e el ven zelebrad in tancc pais cont una bella pacciada de roba grassa, dolza e voncia, inanz de impientàj tucc lì a causa di penitenze rogade de la Quaresma. A l’è considerad una festa mobila, desgià che el dì che gh’è de festesgiàlla l’è determenad de quand ch’es fa Pascova.

Storegament, a l’è el dì indova i cristian ghe diseven s’ciavo a la caren, perchè ind i dì adree gh’haveven de desunà, orà, fà penitenza e astegnìss del majà la caren coma una manera de preparàss spiritualment per la rivada de la Pascova. L’è una festa che fann tancc cristian, ch’i saghen catolegh, anglican, luteran o metodista,[1][2] che la ciapen coma un’ocasion per pensàgh sora ai sò pecad e a che fœusgia i pœuden pentìss, cont el ciamà el socors de Dia per vutàj a mejoràss indova i gh’havarissen de fàll.[3]

Desgià che ind l’arcidiocesi de Milan i ghe vann adree al rit ambrosian – indova la Quaresma la taca nomà la domenega adree al Mercordì di Zender – i festesgiament inn posposud de quater dì, infina al sabet grass del Carnovalon.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]