Humulus lupulus

De Wikipedia
(Rimandad de Loertìs)

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Humulus lupulus L.
occ.: Lu(v)ertìs
or.: Luertìs

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
SubRegn: Tracheobionta
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclassa: Rosidae
Ùrden: Rosales
Famìa: Cannabaceae
Zèner: Humulus
Spéce: H. lupulus
Nomm binomial
Humulus lupulus
L.

El Humulus lupulus (en Bresà Luertìs, en Insübregh: Lu(v)ertìs[1] [2]), l'è giöna de le trè spéci de piànte del zèner Humulus, de la famìa de le Cannabaceae. Uriginària de Euròpa, Asia ucidentàla e Amèrica setentriunàla.

Caraterìstiche[Modifega | modifica 'l sorgent]

La vé de spès cunsideràda 'na piànta rampicànta ma la g'ha mìa gnè barbìs gnè nisü óter aparàcc per sta tacàda a 'n qualsiés sostègn, defat per stà sö drìta la g'ha 'n gamp gaiàrt asé per tignìla sö. Chèsto gamp el g'ha dei pelöm ultàcc en zó. L'è 'na piànta erbàcea perène che la pöl rià 'nfìna a òt méter de altèsa, co le fòie palmàde-lobulàde de 3 a 5 lòbui dentàcc. L'è 'na spéce diòica, che völ dì che i fiùr fèmina e màs·cc i se fà sö 'n piànte diferènte. I fiùr fèmina i vércc ciàr i se reönés en amèncc e i è dopràcc per dàga saùr e per fà dürà de piö la bìra. I fiùr màs·cc, zaldì virdizì, i fùrma 'na panucìna. El fröt l'è 'n achénio.

El luertìs e la bìra[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'àcit del luertìs (àcidi α) el g'ha 'n lezér efèt antibiòtich cutra i batéri Gram puzitìf, e 'l favorés l'atività del leàt per la fermentasiù del móst de bìra. Per chèsto üzo se dopèra 'l fiùr fèmina mìa fecondàt. A la bàs de le sò brateöle, gh'è dele ghiàndole che le g'ha dét la lupulìna, che l'è l'ingrediènt che 'l ghe dà a la bìra 'l sò saùr amàr caraterìstich.


'Na piànta fèmina

Sinònim[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Humulus lupulus var. lupulus L.
  • Lupulus scandens Lam.

Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Giuseppe Banfi, Vocabolario milanese-italiano: ad uso della gioventù, Milan, 1857.
  2. Francesco Cherubini, Vocabolario Milanese-Italiano, Milan: Imp. Regia Stamperia, 1840-1843.