Locomotiva elettrica

De Wikipedia
(Rimandad de Locomotiv elettrich)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Locomotiva elettrica romena

La locomotiva elettrica a l'è ona macchina bona de spostàss e moeuv di alter carrozz in su 'na ferrovia cont on'alimentazion elettrica.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gabina de ona locomotiva di agn 2000

Ona locomotiva elettrica la pò vess alimentada in tanc maner: Tipicament la capta l'energia elettrica cont on pantograf de la linia aerea o de 'na terza rodaia, ma di voeult a gh'è ona batteria o 'na cella a carburant che la genera energia elettica, anca se 'sta categoria a l'è despess mittuda in di locomotiv termich.

Ai gh'ha on cost de manutenzion pussee bass de tanc respett ai alter locomotiv, e se alimentaa de linia i gh'ha anca on inquinament local squasi inesistent, e tipicament gh'hann di principi che permetten de recuverà energia di frenaa e remettela in red.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm prototip cognossuu a l'è del 1837, faa del chimich Robert Davidson, e eren a batteria, e l'è stada presentada a Glasgow in del 1841, ma l'ha faa no success per la bassa autonomia.

La prima locomotiva elettrica per passegee a l'è stada presentada dal Werner von Siemens a Berlin in del 1879, che la andava a 13 km/h, e l'era alimentada a terza rodaia in su 'na linia per ona esposizion.

La trazion elettrica a l'è stada essenzial per el desvilupp de la metropolitana de Londra, dopo de la proibizion di locomotiv a vapor per el fum, che in del 1890 l'ha vist di elettrotreni.

In del 1891 a l'è staa inventaa la locomotiva a corrent alternada, applicada a la red di tram de Lugan in del 1896. La sò innovazion pussee importanta a l'è la frenada rigenerativa, che la permett de ciappà energia di frenaa.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]