Lissander III de Macedònia

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Lissander el Grand a la bataja de Iss (Musee Archeologich Nazional de Napoli)
El Lissander che'l combatt contra on leon (mosaich del III secol a.C.)

El Lissander III de Macedònia, dii el Grand (in Grech Antich: Aléxandros III toû Filíppou ho Mégas, basileùs tôn Makedónōn) l'è staa vun di pussee grand imperador de la stòria.

Origin e fameja[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lisander III l'era fioeu del Filipp II de Macedònia (però lù el diseva che 'l sò pader l'era el dio Zeus) e de l'Olimpia (ciamada anca Olimpiad), tosa a soa vòlta del rei epiròta Neotolèmm I. La famiglia del Filipp II se diseva cha la fuss derivada de l'Eracle, quella de l'Olimpia inveci de l'Achill; donca el Lisander l'era fòrsi dissendent di duu eròi pussee fòrt e famos de l'antichitaa. Lù el gh'aveva ona sorella, ciamada Cleopatra, e on numer molto grand de fradei naturai, trai quai gh'era anca el Tolomee, devegnuu poeu vun di sò generai miglior e rei d'Egitt cont el nòmm de Tolomee I.

L'educazion e i primm azion bellich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Come tucc i re macedon, che eren on pòpol portaa a la guerra, lù l'ha imparaa a combatt e andà a cavall, ma 'l gh'ha avuu anca on grand insegnant per la coltura, el filòsof Aristòtel. El gh'aveva la passion per l'epiga, e se diseva che 'l dormiva con l'Iliad sòtta 'l cussin. L'è quand che l'eva ancamò on bagaj che l'ha incontraa i amis che poeu l'avarien segutaa in tutt i sò avventur, diventand i sò generai: gent come 'l Seleuch (el futur Seleuch I de Siria), el Tolomee, el Cratee, el Perdicca e l'Efestion.
La soa prima battaglia l'ha fada che 'l gh'aveva nanca vint ann. Infatt, al temp el sò pader el gh'aveva l'ntenzion de comandà tutta la Grecia, e anca si di Grech eren de la soa part, alter, comè i Teban e i Atenies, inveci voreven fermàll. La battaglia traj dò part la gh'ha avuu loeugh in del 388 a.C. a Cheronea, cittaa arent a Tebe. El Lissander, contra i ordin del pader, che voreva che lù el restass indree a l'esercit, per ris'cià minga de morì, l'ha caregaa coi sò soldaa a cavall e l'ha faa foeura ona part imporatanta de l'armada tebana e inscì i Macedon hann povuu avègh la vittòria.

La ciapada del podè[Modifega | modifica 'l sorgent]

Donca adess el Filipp II l'era pradigament el re de la Grecia, ma duu agn dòpo l'è staa mazzaa de on sò soldaa, in del dì in del qual la tosa Cleopatra la divegniva miee del re epiròta Lissander I, fradell de l'Olimpia. Subit el consigli del regn l'ha nominaa el Lissander come monarca noeuv, mestee che l'aveva giamò faa quand el Filipp, quatter ann prima, l'era andaa a fà ona guerra contra Bisanzi.

Però, con la mòrt del vegg re, on gran numer de cittaa grech el s'è ribellaa, e inscì anca di tribuu dij Balcan. El Lissander l'ha sconfiggiuu tucc i sò nemis continentai e per dàggh ona lezion l'ha tiraa giò tutta la cittaa de Tebe, a eccezion de la cà del poetta Pindar, del qual lù l'era on ammirador.


La spedizion contra la Persia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ma el Lissander el voreva nò domà la Gresa, la soa ambizion el portava a 'ndà vers orient, a la fin del mond conossuu e contra el pusee gran nemis di Grech: l'Imperi Persan.

Donca, dòpo avè lassaa la Gresa in di man del general Antipater, l'è partii a la vòlta de l'Asia, de indove 'l sariss mai tornaa.