Lenta de Nimrud

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Lenta de Nimrud esponuda al British Museum

La Lenta de Nimrud a l'è on tocch de cristall de roca vegg de tremila agn desquattaa dal Austen Henry Layard in del 1850 arent el palazz assiri de Nimrud, in Irak[1]. Pussee precisamente a l'è ona lenta pian-incavaa che segond i studios la pò vess stada drovada 'me lenta de ingrandiment, 'me spegg ustori o anca 'me ogett de decorazion[1].

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lenta a l'è on cicinin oval e l'è stada rettificada cont ona moeula. La g'ha el foeugh a squasi vundes centimeter dal bord e ona distanza focal de dodes centimeter che la permett ona percentual de ingrandiment de 3x[2]. La superfis de la lenta la g'ha dodes cavett che i eren avert intant che l'era dree a vess molada e che fors i conteneven denter de la nafta o on quaj olter liquid ingatià in del cristall sgresg. Siben che la lenta a l'è pussee veggia de tremila agn la s'è minga ruinada, anca grazie a la resistenza del material cont la qual l'è stada fada su[2].

Al dì d'incoe a l'è conservada in del British Museum, a Londra

Interpretazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La funzion de la lenta a l'è stada minga definida anmò, cont on quaj autor che'l sugeriss che la pò vess stada drovada 'me strument ottich e olter 'me decorazion.

El scienziaa italian Giovanni Pettinato de l'Università de Roma el g'ha suggerii che la lenta de Nimrud l'era probabilment part d'on telescopi, se fodess inscì i podarissen vess pussee ciar i conoscenz astronomegh del popol assir [3] .

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 David Whitehouse. «World's oldest telescope?». BBC News, 1º luglio 1999. Vardad in data 10 maggio 2008.
  2. 2,0 2,1 Layard, Austen Henry (1853). Discoveries in the ruins of Nineveh and Babylon: with travels in Armenia. G.P. Putnam and Co, 197–8,674. 
  3. Ignazio Burgio, Le civiltà stellari (in it), Ignazio Burgio, 2012-11-12. 9788867553266 URL consultad: 2016-12-23.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]