La golp e 'l lov

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Quella de la golp e 'l lov l'è ona panzanega ben cognossuda in tutt l'Italia, e anca in Lombardia.

Version de Dairagh (MI)[Modifega | modifica 'l sorgent]

La golpa balossa e 'l lov calderon i combinen de andà robà i scires. Alora, i vanzen content inscì: in scima a la pianta ghe va el lov, e a fà la guardia la vanza là lee, la golpa, che l'è quella che l'ha machinaa tuscoss. E i fann tant 'me che hann dii. El paisan, che l'ha sentuu la pedana e i moviment, el capiss dreaman 'se gh'è in l'aria cossè. E 'l lov, senza provànn vuna - nomastà ofend la golpa! - el s'giacca giò tutt i scires. La golpa, però, l'è disonesta, e l'è bona nò de speccià i scires. L'è già là che la se ingoza.
Dasi dasi, el padron el vegn inanz fin taccaa a la pianta (che 'l lov el gh'ha daa el colp per svoiàlla), e 'l lov el fa maron. La golpa la ghe guarda in faccia nissun, e la pessega a scappà. E 'l por lov l'ha faa la fin del ratt: ingrabiaa.
'Dess proeuva a sarà su on momentin i oeugg e proeuva a pensà i vergad contra el por lov. Dopo 'n poo, quei duu roba-scires là, i se troeuven anmò. El por lov l'è tutt malingualaa. L'eva ciappaa su tant de quei legnad, de quei s'giaffad, de quei tegnad... ma quella magnana d'ona golpa la ghe dis: "Por lov, a t'hann faa anmò nient, a tì! Proeuva a guardàmm mì, 'me son consciada, tutta sanguanenta!". E 'l lov, bacolott e scrocch nò, el comprend nò che la golpa l'è domà magnalada.

(font: Walter Cervi, Dairago: una parlata, Dairagh, 1982).

Version de Marzi (VA)[Modifega | modifica 'l sorgent]

[...] gh'è on sit che se ciama Sass Scimiroeu, forsi perchè l'è propri su in scima. In quell sit lì, ol luv e la golp i gh'eva la sò tana, indove i stava dent tutt el dì a speccià che la vegness bona. A la sira, quand che 'l comenciava a nì scur, dasiott dasiott, i vegneva in giò e i se svesinava al casell del Pabel Pepp, per vedè se l'eva ammò in gir, o se i podeva nà dent a fà man bassa. Per nà dent indove gh'eva el lacc e 'l rest, toccava passà per 'na fenestrella strencia strencia, che l'eva poeu mia inscì bell traversalla. La golp, che l'eva pussee pinina, la fava men fadiga a passà del luv, che l'eva de sicur pussee gross e pussee intregh.
Fatto sta che, tutt i sir, i se impieniva giò come i vacch: la golp balossa la lappava tutta la panera, e 'l luv cojon, la quaggiada.
El Pabel Pepp, che l'eva stuff d'on pezz de trovà tutt i matinn 'sto disaster, l'ha deciduu de curà i lader e de fàgghela pagà ona voeulta per tucc.
Ona sira, sconduu dedree a 'n quaicoss, el ved rivà i duu soci, e 'l sent che la golp la ghe disa al luv: "Come semper, mì che son pinina, leppi via la panera: tì mangia la quaggiada, perchè te seet pussee gros e per impienìtt ben la panera l'è mia assee". Inscì i duu i va dent de la solita fenestra, e ol Pabel Pepp, rabiaa comè 'l diavol, el sta lì con on legn in man a speccià che i vegness foeura, per dàgghen ona pell.
A la fin i duu, pien comè boricch, i vegn foeura, ma... la golp balossa e magra l'ha faa in pressa e l'è riessida a schivà i bott de quell omm rabiaa, che l'eva lì a specciai; ma el luv, tarlucch e sgonfi comè 'na balla, a j'ha ciappaa giò a la Dio bella.
Vesin al casell, gh'eva giusta lì on cornaa, che l'eva mollaa giò tutt i sò ballett ross, perchè tropp maruu. Quella balossona de golp, l'ha pensaa ben de fà quatter piromell in mezz ai cornaa, giusta per somejà bordegada de sangh anca lee: inscì quell salamm del sò soci el podeva dì negott.
Finalment ol Pabel Pepp l'ha desmettuu de piccà, e 'l luv, tutt massacraa, l'è riessii a desvenges de la fenestrella, indove l'eva restaa presonee, per via del sò venter tropp sgonfi de quaggiada.
La golp, intant, pussee balossa e impostora che 'na stria, l'a incomenciaa a piangg: "oh, luv, varda on poo quanti n'hoo ciappaa, son chì tutta piena de sangh, a me fa maa tutt i oss!", e 'l luv, consciaa come 'na pell de figh, el gh'ha responduu: "E mì, alora, n'hoo ciappaa né tant né pocch, e l'è on miracol se son anmò viv!".
La golp: "Ben, nemm a cà, prima che quell omm el pensa de tornà indree, e damm el rest del pannell di ratt!".
I duu i se invia in su, la golp fresca come 'na roeusa, e quell pover luv, consciaa comè Bertold. Ma la bestia grama e balossa la dis: "Mì ghe la foo proppi mia, caregom su in spalla e portom su!".
Quell pover luv, che oltra che bon, come emm dii prima l'eva anca cojon, l'ha caregad in spalla la bestia grama, e 'l s'è inviaa in su con 'na fadiga de can.
La golp, porca e schifosa, intant la cantava come on merlo: "era, era, va per pian, ol malaa el porta el san!".

(font: promarzio.com)

Version de Otobian (PV)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona voeulta al gh'era on mornee che 'l gh'ava la sò cà in mez a la campagna, col sò molin, e 'l gh'ava 'na quai vacchetta, e insomma i sò besti, [...], gh'ava la sò donna e i sò fioeu, se la pascaven nanca mal, i staven benone. Ona festa, rivaa la dominca, i andaven semper a messa, gh'era la festa. El fa: "Andoma, stamatina andoma tucc a messa, andoma tucc assema, che poeu dop a gnoma cà, a foma ona bella polenta e lacc".
E i hann miss 'na bella biella de lacc sul tavol, i hann saraa su el sò uss, s'hann vestii, [...] e varda 'me i vann a messa.
In del fratemp che i eren a messa, lì poch lontan a gh'era on camp che 'l gh'era la melga. Ghe riva el luv e la volp, a ved se i podeven ciappà 'na quai gallina, e inveci i hann vust che 'l gh'era ona porta con el busaroeu. I hann dii inscì: "Ma provoma on poo 'ndà in cà, a ved se gh'è on quaicoss de mangià". Infila el busaroeu e i vann denta in cà.
E i veden là sul tavol ona bella biella de lacc, e lor s'hann miss là tussduu: [...] e placch e placch e placch, e la volp ogni tant l'andava provà el busaroeu. Quand l'ha vust che la passava quasi pu, l'ha pu bevuu: l'ha stai, ma l'ha pu bevuu.
Inveci el luv, pussee ingordi, placch placch placch, fin che l'ha voiaa la biella. O mamma mia, i senten che riva el padron. La volp infila el busaroeu e varda 'me l'ha andai! El luv [...] el fa per gnì foeura: machè! El passa pu. 'Se che 'l fa? El va dent al magazin, gh'era là on mugg de farina, s'ha sconduu a la bella mej, ma gh'ava foeu la cova.
I padron i venen a cà: "Ma varda chì 'se che s'hann fai, ma varda! T'eet vust quella volp 'me l'andava, e 'dess ma insomma, ma toeu s'hann bevuu tutt el lacc!". I vann de là per andà al magazin, i veden là che gh'è foeu la cova del luv.
"T'el chì, t'el chì, pia on legn, pia on legn!". El padron l'ha piaa on legn, el mornee: bott e bott e bott, fin che l'ha mazzaa mez. Smejava proppi bella mort. Alora lu l'ha ciappaa e l'ha trai in de la mega del rud.
Lu l'ha stai là on poo, finché i mornee i henn andai in cà; e poeu, pian pianin, pian pianin, pian pianin, l'ha saltaa su, s'ha portaa anca lu in mez a la melga.
Là el troeuva la volp, tutta rossa anca lee: ma lee, la furba, a s'ava bruttada con l'erba, con l'uga spagna.
"Oh... o volp, o volp, quancia bott che hoo mai ciappaa!".
"Anca mì, anca mì, varda, son tutt insanguanenta anca mì! Ossignor, adess guarda, riposoma on poo chì". S'hann riposaa on poo.
El fa: "'Dess chì gh'andarà pià su e andà via".
Innora s'incaminaven e i vann al longh a la sò strada, per andà cà soa; ma cà soa gh'è de traversà l'Agogna.
"E 'dess moda che foma?", la volp la fa. "Mì son nò bona, m' con tucc i bott che i hoo passaa! Mì son propi nò bona mì de traversa l'Agogna!".
"E ben, cià, vena chì che provaroo mì".
Innora la va cavall al luv, e intant che 'l traversava, che lu el nodava, inscì lee la diseva:
"Lan lan
lan lan
che 'l malaa el porta el san".
"Ma 'se che te diset?".
[...]

Version de Bren (CH-TI)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona volta la comà volp e 'l compà luv i s'è incontraa lì ai Fontann, denanz al canvett de Maria de Pedrotta. La comà volp la gh'ha dicc al compà luv: "Nemm chì dent in 'sto canvett a fà 'na pell de lacc". Ol compà luv l'è stacc subet d'acordi, ma la comà volp la gh'ha dicc anmò: "Lassom nà dent denanz a tiràggh giù i busch", e intant l'ha insfiraa ol fenestrell e l'è naccia dent denanz. Quand i è stacc dent, la comà volp, furba come l'è, la gh'ha leccaa giù tutt ol fior, e ol compà luv, cojon comè la luna, lipp lapp, lipp lapp, l'ha lappaa su tutt ol lacc, e l'è 'gnuu tant sgonfia ch'o passava più dal boeugg e l'è restaa dent in preson. De lì a 'n pezzett, a vegn Maria de Pedrotta, con la pennaggia per sfiorà ol lacc. La ved la conca voeuida e 'l luv in d'on canton, sagoll ch'o sbottava. Alora l'ha tiraa foeura ol penaggin, e pim pom, giù pennagginad al luv, indò che i andava, i andava. Ol pora compà luv l'è reunzid a insfirà la porta e scappà, ma l'eva tutt massacraa.
Intant, la comà volp l'eva naccia là per i Pianch de Redorta a fà burlera dent per i scistronisc, e la s'è smaggiada tutt ol pel de giusc de scistron, ch'o pareva sangh; dop la s'è inviada a 'gnì in scià. Ol compà luv o l'ha incontrada lì in scima al ronchett de Mech e, apena ch'o l'ha vista, o gh'ha dicc: "Varda mò come i m'ha consciaa. Maria de Pedrotta l'ha vussuu mazzàmm di bott".
La volp la gh'ha responduu: "Anca mì, i me n'ha dacc 'na pell; a vagh tutta a sangh; varda, a poss più nà; car compà luv, portom on tocchett!".
Ol compà luv o l'ha toeuccia su a coppetta e o s'è inviad in là. Alora la comà volp la s'è mettuda a cantà: "Era, era per on pian - ol malaa o porta ol san".
"Cossa cantù, comà volp", o gh'ha domandaa ol compà luv.
"A cant 'na canzonetta che m'ha insegnaa la mi mamm quand che a seva pinina". Ol compà luv l'ha dicc pu navott.
Inveci de nà inanz per sentee, l'ha taccaa giù per ronchett dol Nani, e quand l'è stacc giù in scima a la slavina de la Caraa... patamponfete!, o gh'ha dacc on gran colp, e la pora comà volp l'è rivada giù in fond a la slavina bell'e morta.

Version de Postin de Dovera (CR): la Cagnolina[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'era ona volta el lov e la cagnolina. On dì el lov andiva per la strada e l'ha incontraa la cagnolina; l'era furba, la cagnolina, e 'l lov on poo gnorant. El ghe dis a la cagnolina: "Indo vett, cagnolina?". "Mì voo a cà de mè nona perchè g'hoo ona famm...". "Va' là, gh'è tanta strada, ven insema a mì, là in de quella cassina là; gh'è on famej, lu el monsg li vacchi de noj, e el lassa semper li bas'gi del lacc sul tagol per fà el butter, e noter andemm là e 'l bivom, lu l'è in lecc". E i va.
Quand i è a la cassina, i va dent ma i derv nò l'uss; la cagnolina la dis: "Passemm da quell bus chì!". La cagnolina l'è passada perchè l'era piscinina e 'l lov el fiva on poo fadiga, però l'è passaa stess. Là sul tagol gh'era li bas'gi de lacc e i ha cominciaa a biv.
[...]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Italo Calvino, Fiabe italiane, Turin, Einaudi, 1956.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]