La Punt-Chamues-ch
![]() |
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental, cun l'urtugrafia ünificada. |
La Punt - Chamues-ch | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
Canton | Grison |
Distret | Malögia |
Cuurdinaa | |
Popolazion | 748 ab. (Al Dic 2011) |
Superfis | 62.3 km² |
Altitüden | 1687 m |
Còdas postal | 7522 |
Website | www.lapunt.ch |
Localitaa | La Punt, Chamues-ch |
Cumün tacaa | Bergün/Bravuogn, Bever, Madulain, Pontresina, Samedan, Zuoz |
La Punt - Chamues-ch (in italian storich, e nom ufizial fina al 1943: Ponte-Campovasto) a l'è un cumün svizzer del distret de Malögia. in del Canton Grison. Al gh’ha pressapoch 748 abitant e una süperfiss de 62.3 km², e al se tröva a una altitüden de 1687 meter sura al livel del mar.
El cumün de La Punt - Chamues-ch a l'è tacaa ai cumün de Bergün/Bravuogn, Bever, Madulain, Pontresina, Samedan, Zuoz.
El cumün l'è furmaa de du center abitaa principai, al dì d'incö asquas tacaa insema. La Punt la se tröva in de la part setentriunal de la val, a una altitüden de 1697 meter sura el livel del mar, inde che finiss el pass de l'Albula. L'e straversaa del fiüm Inn e propi sül fiüm Inn gh'eva el pont che g'ha daa el nom a l'abitaa. Chamues-ch inscambi l'è colocaa in de la part meridiunal de la val a una altitüden de 1708 meter, a la fin de la val Chamuera ai pé del Piz Mezzaun.
Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]
Chamues-ch l'eva cognossüü giamò ai temp dei Roman col nom de Camogascum. La Punt-Chamues-ch l'è menziunaa in di ducüment de l'ann 1137-39 cont el nomm de Campolovasto e püssee tard, in del ann 1244 cont el nomm de Ponte.[1]
L'andament storegh de la popolazion de La Punt - Chamues-ch l'è indicaa in de la tabela chi sott:[1][2]
ann | popolazion |
---|---|
1850 | 232 |
1870 | 289 |
1900 | 245 |
1950 | 223 |
1990 | 569 |
2000 | 660 |
Situazion linguistega[Modifega | modifica 'l sorgent]
Al dì d'incö i lengh ufiziai i henn el tudesch e el rumanc ma lengua parlada dai abitant uriginari del post e ancamò insegnada in di scöl l'è el dialet del Rumanc parlaa in de l'Engadina Volta, ciamaa "Puter". Fina a prima che nassìes l'indüstria del türism, l'eva anca l'ünica lengua parlada in del post. L'ha scumenzaa a calà in percentuaàl giamò in del secul XIX e in del 1880 i lengua mader rumanc i eva devegnüü el 71,6%. Percentual che l'è restada cumpagna pressapoch fina a prima de la seconda guera mondial. Dopo l'ha turnaa a calà e in dei an setanta. L'andament dei ültem an l'è mustraa in de la tabela ripurtada chi desuta.
Evoluzion linguistega a La Punt-Chamues-ch | ||||||
Lengua | Censiment 1980 | Censiment 1990 | Censiment 2000 | |||
Nümer | Percentual | Nümer | Percentual | Nümer | Percentual | |
Tudesch | 156 | 40,00 % | 341 | 59,93 % | 436 | 66,06 % |
Rumanc | 162 | 41,54 % | 145 | 25,48 % | 136 | 20,61 % |
Italian | 39 | 10,00 % | 52 | 9,14 % | 51 | 7,73 % |
Abitant | 390 | 100 % | 569 | 100 % | 660 | 100 % |
Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ 1,0 1,1 La Punt-Chamues-ch in Todesch, Franzes e Italian in ligna al Dizionari Stòrigh da Svízzera.
- ↑ Graubunden in Numbers visitaa el 21 de setember del 2009
![]() |
Distret del Canton Grison | ![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Albula • Bernina • Hinterrhein • Imboden • Inn • Landquart • Malögia • Moesa • Plessur • Prättigau/Davos • Surselva |