Kijŏng-dong

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Kijŏng-dong
località abitada
SoranomThe Propaganda Village, 선전마을 Modifega
McCune-Reischauer romanizationKijŏngdong Modifega
Latinizzazione rivedutaGi Jeong Dong Modifega
StàtCorea del Nòrd Modifega
Unità ministrativa che l'è localizadQ124538666 Modifega
Coordenade geografeghe37°56′43″N 126°39′20″E Modifega
Map

Kijŏng-dong, Kijŏngdong putost che Kijŏng tong ("Vilagg de la Pas") a l'è on vilagg de la Corea del Nòrd, situaa arent a la Zona demelitarizzada coreana[1] e arent a la cittaa de Kaesŏng. Cognossuu anca comè "Vilagg de la Pas" in Corea del Nòrd, el vegn de solet indicaa comè on "Vilagg propaganda" di media occidentaj e sud-corean[1][2][3].

Kijŏng-dong a l'è vun di duu vilagg che a hinn restaa denter la zona demelitarizzada larga 4 chilometer pientada-sù in del 1953 a la fin de la guerra de Corea[4]. L'alter vilagg a l'è Daeseong-dong[5], inde la Corea del Sud.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La posizion ofiziala del govern de la Corea del Nòrd a l'è che in del vilagg gh'è ona fattoria collettiva de 200 famej, servida da on center de assistenza per i bagai, asili, scoeul elemetar e segondari e on ospedaa[6]. Tutavia, osservazion faa da la Corea del Sud, fan capì che in realtaa in del vilagg gh'è staa de cà nissun. A s'è capii che 'l vilagg a l'è staa faa-sù in di agn cinquanta del secol XX cont l'obiettiv de propaganda, per incoraggià la gent de la Corea del Sud a scappà in del Nòrd e per loggià i soldaa del Nòrd che curaven la red de postazion de artigliaria, contrafort e bunker che stan tutt intorna a la zona de confin[1][7][8].

In del paes a gh'hinn di edifiz cont pussee d'on pian e appartament de cement cont di color brilant, tant che gh'hann anca l'energia elettriga. La cittaa a l'è stada mettuda in ona manera che i tecc che sgargen de color bloeu e i laa bianch di edifiz se pòden vedè mej arent a la bandera de la Corea del Nòrd, se veduu da oltra el confin. Di osservazion faa cont di telescòp modern hann, però, faa capì che i edifiz a hinn, in realtaa, domà di sempliz guss de cement che gh'hann nanca i veder ai finester e nanca, adrittura, i camer dededent[9], cont i lus che se pizzen o se smorzen a or stabilii e marciapè voeuj nettaa-sù da custòd, inscì che 'l par che gh'è on quajghedun che 'l viv lì[10].

El paes a l'è circondaa da camp coltivaa bej gross che se pòden vedè ben da la part nòrd-coreana de la DMZ.

Guerra di pennon[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di ann 80 del secol XX, el govern de la Corea del Sud l'ha deciduu de faa-sù a Daeseong-dong on pennon alt 98,4 meter, indue podè tacà-sù la sò bandera nazionala. De contra, el govern de la Corea del Nord la n'ha faa-sù vun anca lee, alt 160 meter mettuu-giò al center del vilagg e che a l'è restaa el pennon pussee alt del mond fin al 2010[11]. Chest event chì a hinn staa depos ciamaa cont el nomm de "la guerra di pennon".

Altoparlant per la pròpaganda[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fin al 2004, on quaj gross altoparlant a l'è staa mettuu sora i tecc d'ona quaj cà per fà scoltà di messagg de pròpaganda fin a la Corea del Sud[7]. Al principi, el contegnuu di messagg esaltava i virtù del Nòrd in ona manera precisa comè e speronava i soldaa minga content e i agricoltor a andà a travers el confin indue sarïen staa trattaa comè di fradej[12]. Depos, veduu el bass numer de defezion da part del Sud, i contegnuu di messagg a hinn mudà in discors de condana de l'occident putost che in musigh patriottigh trasmettuu fin a 20 or al dì[12]. Dal 2004 i govern del Nòrd e del Sud hann deciduu, de comun acòrd, de finì con la trasmission di messagg[13].

Fotografii[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos ligaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nòt[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mark Tran. «Travelling into Korea's demilitarised zone: Run DMZ» (London), 6 giugno 2008. Vardad in data 5 luglio 2009.
  2. "Korean Demilitarized Zone" Globalsecurity.org
  3. Paul Mansfield. «'This is Freedom Village,' said Sgt Manfull» (London), 22 giugno 1997. Vardad in data 5 luglio 2009.
  4. Linda D. Kozaryn. «Cohen: Economic Failure Plagues North Korea», U.S. Department of Defense, 14 aprile 1997. Vardad in data 5 luglio 2009.
  5. T.D. Flack. «DMZ sixth-graders become graduates» (Tokyo), 19 febbraio 2008. Vardad in data 5 luglio 2009.
  6. A Sightseeng Guide to Korea by Pang hwon Ju & Hwang Bong Hyok, Foreign Languages Publishing House, Pyongyang, DPRK. 1991
  7. 7,0 7,1 Potts, Rolf.
  8. Sullivan, Kevin.
  9. O'Neill, Tom. "Korea's DMZ: Dangerous Divide". National Geographic, July 2003.
  10. Susan Silpasornprasit. Day trip to the DMZ: A look inside the Korean Demilitarized Zone. IMCOM-Korea Region Public Affairs Office, US Army. URL consultad in data 30 gennaio 2000.
  11. (EN) "Korea's DMZ: 'Scariest place on Earth'", CNN.com, 20 février 2002
  12. 12,0 12,1 Kijŏng-dong, North Korea « Daily Propaganda. Dailypropaganda.com, 6 maggio 2011. URL consultad in data 21 febbraio 2012.
  13. «Koreas switch off loudspeakers», BBC, 15 giugno 2004. Vardad in data 7 maggio 2013.