Kerria japonica

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
kerria japonica
occ.: roeusa del Giappon
or.: ?????????
Roeusa del Giappon
Roeusa del Giappon
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Rosales
Famìa: Rosaceae
Zèner: Kerria
Spéce: Kerria japonica
Nomm binomial
Kerria japonica
DC.

La roeusa del Giappón (Kerria japonica) a l’è ona pianta de la famiglia di Rosacei. L’è l’ùnega specie del géner Kerria.

L’è originaria de l'Asia, in particolar de la Cina e del Giappon, ‘doe la ven ciamada Yamabuki. L’hà ciapàa el nòmm del William Kerr, che l’hà introdòtt in Euròpa el cultivar Pleniflora.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è on arbust con di fust suttìl, e pòch ramm, ch 'le pò raggióng i 2 meter d'altèzza. La ven coltivada come ona pianta ornamentàl a fior “sempliz” (varietàa “golden guinea e “ variegata”) o doppi (pleniflòra); i foeuj hinn càduch, sempliz e gh’hànn on màrgin fàa a resega; i fior hinn giald, quèj sempliz gh’hànn cinch petali, el frutt l’è on acheni che’l gh’hà dent domà ona somenza. La fiorìss de metà primavera, di vòlt anca a la fin de l’estaa con pòch fior.

Distribuzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’è originaria de l'Asia, l’è spantegada 'me ona pianta coltivada in di giardìn de l’àrea mediterranea, anca in di zòn cittadìnn, donca l’è molto resistenta a l’inquinament atmosferegh.

Propagazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La moltiplica la pò vèss trada innanz per división di scèpp, per taj, margòtta oppùr travèrs i sfronzón.

Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La ven coltivada per fin ornamentàj, in di parch e i giardìn a fa su si sces oppur di grupp in deperlór, etcetera.

Metod de coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Kerria la preferìss la posizión al sol in di clima frècc, a la mèzza ombrìa in di clima pussée bon. Generalment la gh’hà nò besògn di dacquàd de già che la pioeuva la ghe basta-, la gh’hà de vèss d’acquada domà in di periodi de brusècch. La se adatta a quajsevoeur tipo de terrén basta che ‘l sia ben drenàa.

La potadura la gh’hà de vèss fada de primavera subit adrée a la fiorida, al fin de favorìnn la formazion di gèmm de l’estàa che menarànn i fior l’ann adrèe.

L’ingrassadura la ven fada con de l’ingrass orgànich madùr de bon..

La pò vèss soggètta a di malattìj provocàd di fung (Cylindrosporium e Brumeriella Keriae), e a i attàcch di vermen ai radìs.

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

"Pleniflora", a fior doppi.

" Variegata "

" Golden Guinea"

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]