Kansai
| Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Ol Kansai (japones: 関西), cognossud manc comunement anca tant'mè Kinki (近畿地方, Kinki-chihō), a l'è vuna dei vot rejon dol Japon e'l se trœva ind el toc sud de l'isola plussee importanta del Paes, l'isola Honshū. In de l'era Edo, el se ciamava Kamigata (上方, leteralment "Direzion de sora").
Jeografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]La rejon del Kansai a l'è ol center de cultura e'l cœr storeg dol Japon. El ciapa dentr el 11% dol teritori del Paes e, ind el 2010, i ge viveva poc manc de 23 milion de aneme.[1] La pianura de Osaka, cont i citaa de Osaka e de Kyoto la rapresenta el center de la rejon. De qì el teritori del Kansai el se slargiss ind el Mar de Seto fin de Kobe e Himeji. A est el ciapa dentr el Lac Biwa, el plussee grand dol Japon, e a nord la rejon a l'è bagnada del Mar del Japon. A sud la penisola de Kii l'è bagnada del Ocean Pacifeg e a est i Monts Ibuki e la Baia de Ise i spartissen el Kansai de la rejon de Chubu. [2]

Mangiar
[Modifega | modifica 'l sorgent]El Kansai, soratœts Osaka, a l'è famos per el so mangiar e, anca grazia a dei piats vegnuds famos in tut el Japon e ind dei oltr toc del mond tant'mè i takoyaki, i okonomiyaki, i udon kitsune e i kushikatsu, el g'è un dir popolar insœ i usar de la jent del Kansai: "I abitants de Kyoto i se rovina adree a spender per el vestir-s, qei de Osaka i se rovina adree a spender per el mangiar". (京の着倒れ、大阪の食い倒れ Kyō no Kidaore, Ōsaka no Kuidaore).
In Kansai al se produss el 45% de tut el sakè (alcoleg tipeg japones) del japon e l'è vun dei sit indœ al se produss plusee de carna de bœf, drœvada fiss ind i mangiar local q'i inn de solit plussee dolz, a'l contrari dei oltre bande orientale del Paes.[3]

Dialet
[Modifega | modifica 'l sorgent]El dialet del Kansai, diferent dol japones de Tokyo per gramatega, pronunça e per vocabolari, a l'è vun dei plussee parlads e piaxuds in Japon grazia anca a'l so slargid doperar-n in de la television, ind i canzon e ind oltr contegnuds popolar. El g'ha anca influenzad la parlada standard de la lengua japonesa, tant qe un quai mot, in principi domà stretament dialetal comè "めっちゃ" (meccha, assee) e "おおきに" (ookini, delpag) inn doperad in manera informala anca fœra del Kansai inscambi e insema dei mots japones standard "とても" (totemo, assee) e "ありがとう" (arigatō, delpag).[4]
Riferiments
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Minister dei Lavorar Intern e dei Comunicazion - Statistics Bureau. 平成 22 年国勢調査の概要. 26 oitover 2011. URL consultad in data 6 maj 2012.
- ↑ (EN) Mie Prefecture homepage: About Mie. URL consultad in data 10 avril 2008. (arqiviad de l'url orijenal in data 8 avril 2008)
- ↑ (EN) Prime Living Locations in Japan. URL consultad in data 22 jenar 2007. (arqiviad de l'url orijenal in data 26 febrar 2007)
- ↑ (EN) Kansai-ben is...?. URL consultad in data 12 setember 2025.
Oltr projets
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Kansai
Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su Kansai