Ivo Andrić
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

L'Ivo Andrić (Travnik, 9 de otover 1892 - Belgrad, 13 de marz 1975) a l'è stad un scritor e diplomategh jugoslav, che del 1961 l'ha vinciud el premi Nobel per la literadura.
Biografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]Prim agn
[Modifega | modifica 'l sorgent]Nativ de la Bosnia ma de fameja croata, el se sgionta prima a di società independentiste serbo-croate e poeu a la Sgiovin Bosnia: dopo l'atentad al Franzesch Ferdinand a l'è arestad a Spalato e l'è tegnud in preson fina al 1915, quand che l'è relassad perchè gh'era minga di proeuve contra de lu. L'è comunque esiliad in d'un villagg arent a cà soa, sota vigilanza di franzescan, e ghe dà una man a insegnà religion e 'l studia anca la storia di comunità cristiane locai grazzia al so archivi.
L'è arestad torna del 1917 e menad in preson a Zenica, ma poeu l'è lassad andà foeura poch inanz grazzia a un'amnistia. Malad, el fa san-Michel a Višegrad ma poeu l'è ricoverad in ospedal, prima a Sarajevo e poeu a Zagabria. In tra l'ospedal e 'l temp che 'l stava ben el scriv el so prim liber, Ex ponto, e 'l toeu part al periodegh Književni jug, de orientament panslavista.
La carrera diplomatega
[Modifega | modifica 'l sorgent]Con la formazzion del Regn di Serb, di Croat e di Sloven del 1919 el se svesina semper pussee a un nazzionalism serb e l'istess ann el se laurea a Zagabria in storia e literadura slava meridional. Ancamò malad, l'è ricoverad a Spalato e 'l dà foeura el so segond liber, Nemiri. Però i daner del lavorà de scritor ghe bastaven no per fà viver la mam e i so barba vegg, e donca ghe domanda jut al so vegg professor, che ghe insubiss un lavorà publegh in del Ministeri de la Religion.
Del 1920 el se sposta a Belgrad e 'l dà foeura el cunt Put Alije Đerzeleza e l'istess ann, minga content del so lavorà, a l'è mandad prima in la mission in Vatican e poeu a Bucarest e del 1922 a Triest e l'ann adree, in su indicazzion medega per el clima de la cità, a Graz, indova che l'è fad vize-consol e 'l taca a studià ancamò per dotoràss.
Propi del 1923 l'è passada una lesg che la stabiliss che per fà quell lavorà chi ghe voeul un dotorad e lu, in l'havéghel no, el saria stad minga confermad, ma infin a l'è tegnud cont una qualifega diferenta fina al 1924, quand che 'l se dotora cont una tesi in sul passad otoman de la Bosnia, de lu giudegad in manera minga positiva.
In l'otover del 1924 l'è mandad in del ministeri di afar forest a Belgrad e in di du agn inanz el se dedica soratut a la scritura e del 1926 l'è fad member de la Real Academia Serba. L'istess ann l'è mandad in Franza, prima a Marseja e poeu a Paris. Quand che l'era in Franza moeur la soa mam e i so barba, e 'l deventa trist, e 'l passa la pupart del temp a fà ricerca in di archivi.
Del 1928 l'è mandad a Madrid, del 1929 l'è secretari de la delegazzion de la Jugoslavia in Belgi e Lussemborgh e del 1930 al 1933 l'è a Ginevra 'me member de la delegazzion jugoslavia in la Società di Nazzion. Del 1933 el torna a Belgrad e del 1935 l'è fad capo del dipartiment politegh del ministeri.
El 5 de november 1937 el deventa assistent del Milan Stojadinović, prim minister de la Jugoslavia.
La segonda guerra mondial
[Modifega | modifica 'l sorgent]In la primavera del 1939 l'è fad imbassador jugoslav in Germania e del 1941, quand che la Jugoslavia ghe va dent al pat tripartid, el gh'ha de firmà l'at 'me imbassador, ma lu l'era contra, e gh'haveva domandad al governo de vesser mandad via de Berlin e 'l so incaregh, prima, l'era quell portà inanz i tratative pussee che se podeva per havégh de firmà nagot.
La firma la mena a di gran proteste in del paes e un colp de stat el met su el filo-britannegh Dušan Simović, che 'l se linia cont i Liad, roba che la mena a l'invasion italo-todesca de la Jugoslavia e a la soa spartizzion.
I todisch ghe insubissen de andà in Svizzera, ma lu el refuda perchè el so staff el podeva minga andà con lu. L'è portad donca a Belgrad, e 'l refuda de ciapà la soa pension e de giuràgh fedeltà al governo collaborazzionista del Milan Nedić. L'è minga arestad, ma l'è tegnud sota streccia sorvelianza di nazista.
Del 1942 ghe manda un messagg de sostegn al leader di cetnici Draža Mihailović e del 1944 el gh'ha de scapà de Belgrad, colpid di bombe liade.
La politega e 'l matrimoni
[Modifega | modifica 'l sorgent]Tornad a Belgrad, liberad di partesan titin, del 1945 el dà foeura el pont su la Drina, considerad la soa oeuvera pussee importanta e che l'è deciarada di comunista 'me classegh de literadura jugoslava: l'istess ann el dà foeura la cronega de Travnik e La sioreta. Pussee inanz el darà foeura anca vari sagg storegh.
De 1947 l'è fad member de l'assemblea popolar de la Bosnia e Erzegovina e del 1950 de l'assemblea nazzional de la Jugoslavia, e l'è decorad l'ann adree del so presidium per i so merit per el paes. Del 1954 l'è ciapad denter de la Liga di Comunista de la Jugoslavia.
El 27 de setember 1958 el se marida con la Milica Babić, costumista del Teater Nazzional de la Serbia.
El Nobel e 'l reconossiment internazzional
[Modifega | modifica 'l sorgent]Vers la fin di agn '50 i so oeuvere inn stade voltade in varie lengov e 'l 26 de otover 1961 ghe dann el premi Nobel per la literadura: a seguì del 1962 ghe dann l'orden de la Republega, del 1967 el premi AVNOJ e del 1972 l'orden de Eroe del Lavorà Socialista.
Del 1968 la moeur la mier e 'l desmet de viagà foeura del paes per via de la soa salut, el scriv fina al 1974, quand che l'è insì malad che l'è ricoverad in l'ospedal de Belgrad: el moeur el 13 de marz 1975 e 'l 24 de avil i sender inn mitude sota al cimiteri, con circa desmila persone a vardàll.
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su Ivo Andrić
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Ivo Andrić