Và al contegnud

Istina de Padova

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Litratt de la santa del Bartolomeo Montagna, zircumzirca 1490

Istina de Padova (secol III7 de occiover del 304; venet: Justina de Pàdoa) l’era ona giovena vergen e martora cristiana che l’è creppada adree ai persecuzzion del Dioclezzian; traja denanz del prefett Massimian, l’è staja sentenziada a vess sferlada giò de ona marazza. L’è la santa patrona de la zitaa de Padova, e el dì ind el qual se zelebra la sò recorrenza l’è el 7 de occiover.

Nassuda ind ona fameja siora, sò pader, el Vitalian, l’era on nobel su de vernis che, del sò, l’era giamò staj prefett de Padova e che el s’era convertuu al cristianesim grazzia ai predegozz de San Prosdosem, inlora el vescov de Padova. I gent sò de lee – che i eren minga riessii a ’vegh de bagaj infina a quell moment chì – hann rezzevuu el nassiment de la fiœula Istina coma ona benedizzion divina e la resposta ai sò orazzion.[1]

Devotta giamò a partì de la sò etaa de tosa, la s’era invodada de restà vergen in perpetuitaa. Duranta la persecuzzion ai cristian inviada de l’imperador Neron, el Massimian – el prefett nœuv de Padova despœu del bobà de l’Istina – l’è staj brutal fiss fiss ind i sò repression. In quell’epoca chì, l’Istina la ghe fava visita ai cristian impresonaa per incurass de lor e confortaj e, a la fenitiva, el Massimian el gh’ha ordenaa ai sò guardi de trigalla e menalla via. Lee la s’è faja vedè de vess bella resoluda contra i persuasion e attach dei homen del prefett, facc che l’ha causaa la sò sentenza de mort.[1]

De de là de vess la patrona de Padova, l’Istina l’è ancasì la patrona de la zitaa de Venezzia insema a San March.[2] Zelebrada el 7 de occiover, i festivitaa de la santa i coinzideven con la fin del regœuj de l’uga,[3] e, per quest, la sò festa l’è particolarment sentuda di Venet.

  1. 1 2 Allen Banks Hinds, M.A. “Saint Justina of Padua”. A Garner of Saints, 1900. CatholicSaints.Info. 20 April 2017Modell:PD-notice
  2. Butler, Alban. "St. Justina of Padua, Virgin and Martyr", The Lives of the Saints. vol.X, 1866
  3. Knapton, Michael, Law, John E., Smith, Alison. Venice and the Veneto during the Renaissance, Firenze University Press, 2014 ISBN 9788866556633

Olter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]