Istina de Padova
Istina de Padova (secol III – 7 de occiover del 304; venet: Justina de Pàdoa) l’era ona giovena vergen e martora cristiana che l’è creppada adree ai persecuzzion del Dioclezzian; traja denanz del prefett Massimian, l’è staja sentenziada a vess sferlada giò de ona marazza. L’è la santa patrona de la zitaa de Padova, e el dì ind el qual se zelebra la sò recorrenza l’è el 7 de occiover.
Nassuda ind ona fameja siora, sò pader, el Vitalian, l’era on nobel su de vernis che, del sò, l’era giamò staj prefett de Padova e che el s’era convertuu al cristianesim grazzia ai predegozz de San Prosdosem, inlora el vescov de Padova. I gent sò de lee – che i eren minga riessii a ’vegh de bagaj infina a quell moment chì – hann rezzevuu el nassiment de la fiœula Istina coma ona benedizzion divina e la resposta ai sò orazzion.[1]
Devotta giamò a partì de la sò etaa de tosa, la s’era invodada de restà vergen in perpetuitaa. Duranta la persecuzzion ai cristian inviada de l’imperador Neron, el Massimian – el prefett nœuv de Padova despœu del bobà de l’Istina – l’è staj brutal fiss fiss ind i sò repression. In quell’epoca chì, l’Istina la ghe fava visita ai cristian impresonaa per incurass de lor e confortaj e, a la fenitiva, el Massimian el gh’ha ordenaa ai sò guardi de trigalla e menalla via. Lee la s’è faja vedè de vess bella resoluda contra i persuasion e attach dei homen del prefett, facc che l’ha causaa la sò sentenza de mort.[1]
De de là de vess la patrona de Padova, l’Istina l’è ancasì la patrona de la zitaa de Venezzia insema a San March.[2] Zelebrada el 7 de occiover, i festivitaa de la santa i coinzideven con la fin del regœuj de l’uga,[3] e, per quest, la sò festa l’è particolarment sentuda di Venet.
Galaria
[Modifega | modifica 'l sorgent]Referenz
[Modifega | modifica 'l sorgent]- 1 2 Allen Banks Hinds, M.A. “Saint Justina of Padua”. A Garner of Saints, 1900. CatholicSaints.Info. 20 April 2017Modell:PD-notice
- ↑ Butler, Alban. "St. Justina of Padua, Virgin and Martyr", The Lives of the Saints. vol.X, 1866
- ↑ Knapton, Michael, Law, John E., Smith, Alison. Venice and the Veneto during the Renaissance, Firenze University Press, 2014 ISBN 9788866556633
Olter progett
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Istina de Padova