Imper Roman

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Imper Ruman)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Imper Roman
Imper Roman – Bandera
Mot: S.P.Q.R.
Senatus PopulusQue Romanus
(Ol Senad e 'l popol roman)
Imper Roman - Localizazion
Imper Roman - Localizazion
Daits aministrativ
Lengue ufiçale latin
Lengue parlade principai latin e grec, plu i lengue locai
Capitala Roma
Oltre capital Augusta Treverorum, Mediolanum, Nicomedia, Sirmio, Ravenna, Antiochia e Costantinopel
Politega
Forma de govern Periodo 27 p.d.S-235 d.C./284 d.C.:
Republega oligarqega (de iure)
Principad (de facto)
Periodo 284-395:
Dominato, çoè monarqia assoluda
Imperador Cesar August Elenc
Orgen deliberativ Senad roman
Nassida 16 jenar 27 p.d.S. con August
Causa Guerra civil romana
Fin 17 jenar 395 con Teodosi I
Causa Division intra i ereds a'l tronn Onorio e Arcadio
Territore e popolazion
Zona jeografiga Europa e bacin del Mediteraneo
Massema estension 5 957 000 km² ind el II secol
Popolazion 56 800 000 ind el I secol[1]
Relijon e societaa
Relijon principala relijon romana, relijon greca, relijone ejiziana, mitraism, cristianesim (dal IV secol).
Relijon de Stat relijone romana fina a'l 27 fevrer 380, pò cristianesim
Relijon minore relijon ebraega, cults tradizionai dei popoi barbar
Class soçai citadin roman (nobilitas e populus; senatores, equites (cavalier) e ol rest del populus; dal III secol d.C.: honestiores e humiliores), peregrin (sudit de l'Imper senza citadinanza, fina a'l 212), forester, liberti, s'ciavi
L'Imper a la so massema espansion sota Traian
Evoluzion storega
Prima al g'era
Republega romana
L'è stait sostituid da
Imper d'Ocident
Imper d'Orient

L'Imper Roman l'è stait la continuazion de l'entitaa statala de la Republega Romana, co'l passar dei poder principai del Senad a'l Princep (titol formal dei prim imperador).

Come prencepe l'è ciapad ol 27 a.C., prim ann del principad de Augusto, qe in seguet a la vitoria ind la guerra civil l'ha pudid ciapar l'ereditaa politega del so predecessor e pader adotiv, Cesar.

Nassid pagan, in seguet a'l slargar-s del cristianesim, l'Imper l'è deventad cristian: ind el 313 p.C. Costantin I l'ha emanad un Edit per far finir i persecuzion, e ind el 380 Teodosi I al l'ha fait deventar relijon de stat (Edit de Tessalonega).

Prope a la mort de Teodosi, ind el 395, l'Imper l'è spartid in do part, ocidentala e orientala, per cercar de frontar mei i nemix estern (popoi jermaneg e Sasanids) e i problem intern.

Ol borlar de la so part ocidentala ind el V secol l'ha segnad la fin de l'Etaa Antiga e ol prencepe del Medioevo. La part orientala, invece, ciamada dei storeg modern Imper Bizantin, la indarà inanz fina a'l 1453.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. John D. Durand, Historical Estimates of World Population: An Evaluation, 1977, pp. 253–296.

Oter projets[Modifega | modifica 'l sorgent]