Guerre Iugoslave
| Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
I Guerre Iugoslave inn un segutar de conflits etneg, guerre de indipendenza e rebelots spartids el vun de l'olter ma correlads ind i events insœl territori qe l'era ocupad de la Republega Socialista Federala de Iugoslavia.[1] El period de ciapar-g denter a la definizion "Guerre Iugoslave" a l'è descutid ma el plussee doperad a l'è qell intra 'l 1991 e 'l 2001. La plupart de storeg la considera domà i guerre dei agn 90 in Slovenia, Croazia, Bosnia e Erzegovina e Cossovo ma un quai storeg el ciapa dent anca i rebelots dei bande arente a Preševo, ind el sud de la Serbia, e i conflits ind Macedonia dol 2001. Per man de qei guerre qì i ses entitaa de la RSF Jugoslavia (i ses republege socialiste) han otegnid l'indipendenza e s'inn formade Slovenia, Croazia, Bosnia e Erzegovina, Macedonia e, dopo haver-g passad de la Republega de Serbia e Montneger, per fin s'inn formade Serbia e Montneger in duu stats spartids. Anca se la plupart dei conflits l'è finida cont dei tratads de pax qe i recognossevan i nœv stats indipendents e sovran, i hann lassad indree una mota de morts e un dagn economeg bel gros.
I guerre
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ind el principi de la spartizion de la Iugoslavia, l'Armada Popolara Iugoslava (JNA) la voleva jacar via i governi dei republege separatiste e incì mantegnir l'unitaa del Paes. Contut, l'armada l'è a poc a poc borlada in man a'l Slobodan Milošević, president de la RS Serba ai temp, del qual el governo el ciamava al nazionalism serb e l'era adree a rimpiazar-g el sistema comunisteg, oramai debol, cont el so nazionalism. La JNA, de tute i manere, l'ha perdud tuts i component sloven, croats, cossovan, bosgnac e macedon e l'è incì restada de fats domà un armada serba e montnegrina. A diit del report del UN del 1994, el governo de la Serbia el mirava no a sjontar-g an'mò la Iugoslavia ma a far-g su una "Granda Serbia" a ciapar-g dei territori de la Croazia e de la Bosnia e Erzegovina.[2]
Un quai olter moviement irredentisteg tant'mè la "Granda Albania" ind el Cossovo[3][4] e la "Granda Croazia" ind Erzegovina[5] el s'è svolzad a contrariar-g qell serb ma gna' vun el g'ha havud sucess.
I conflits qe i s'han havud in Iugoslavia i' inn despess descrits tant'mè i pejor in Europa despœ de la Segonda Guerra Mondiala per i tants crimen de guerra, netade etnege, massaqer e stuprade de massa. El jenocidi in Bosnia e Erzegovina, eseguid durant de la guerra in Bosnia l'è stait el prim event de guerra in Europa a vesser-g ciamad jenocidi despœ dei campagne militare del Terz Reich e tants partecipants al jenocidi inn stait pœ condanads per crimen de guerra.[6] Per qella rexon qì a l'è stait fondad el Tribunal Internazional per i Crimen de guerra insœl territori de la vegia Iugoslavia (ICTY) a L'Aia, in Olanda qe 'l g'haveva el mester de giudicar i delinquents de guerra de la Iugoslavia.[7] An'pœ el Slobodan Milošević l'è stait imputad a'l Tribunal de L'Aia ma a l'è mort de atac de cœr el 11 de marz del 2006 despœ de cinq agn q'a l'è stait in prexon intant qe 'l era an'mò adree a vesser judicad.[8] El nœmer de morts l'è stimad a plussee de 140.000 aneme.[9] Dex agn de guerre l'ha provocad dei grosse crisi de refujads e umanitarie.[10][11]
Riferiments
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ (EN) Yugoslavia: 1918-2003
- ↑ (EN) Bassiouni, M. Cherif. Annex IV - II. The politics of creating a Greater Serbia: nationalism, fear and repression
- ↑ (EN) Kosovo Liberation Army (KLA), Encyclopædia Britannica
- ↑ (EN) Albanian insurgents keep NATO forces busy
- ↑ (EN) Prlic et al. judgement vol. 6 2013 a pajina 383
- ↑ (EN) Bosnia Genocide, United Human Rights Council
- ↑ (EN) United Nations Security Council Resolution 827, S/RES/827(1993)
- ↑ (IT) Slobodan Milošević, Enciclopedia Treccani
- ↑ (EN) Transitional Justice in the Former Yugoslavia, ICTJ
- ↑ (EN) The Balkan Refugee Crisis
- ↑ (EN) Bosnia and Herzegovina: The Fall of Srebrenica and the Failure of UN Peacekeeping, Human Rights Watch
Olter projets
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su Guerre Iugoslave
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Guerre Iugoslave