Guerra dei sumiocc del Gombe

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La guerra dei sumiocc del Gombe — ciamada ancasé la “guerra dei quatr’agn[1][2] — l’è stada un conflit bellich organizad che el gh’ha trad denter dò tribù de sumiocc en del Parch Nazzional del Gombe en Tanzania intra el 1974 e el 1978. El conflit l’è assossenn famos propes per el nivell de violenza, cativeria e organizazzion coordinada enzebid dei sumiocc en dei sò atach repeticc, carataristiche che prima de chell moment ché a se pensava che, en del mond animal, i era endoma una prerogativa de l’om. En vot mis apena, una comunità de scimpanzè la s’è despartida fò en du grœup diferencc — i Kasakela de una banda e i Kahama de chell’oltra — per via de una bega dinastica nassida del vœuj de podé trad adree de la mort del vecc mas’c alfa; le dò fazzion le gh’ha portad enanc de le represaje che le culminarà en de l’eradicazzion completa de giun dei du grœup, en d’un mazzament conletiv caraterizad de dei comportamencc barbarich, macaber, enspiritacc e ensanguinencc.

El casus belli[Modifega | modifica 'l sorgent]

El baracot doperad dei espercc per dàghe de majà ai sumiocc

Enanc de la guerra dei quatr’agn, i sumiocc i s’era ensediacc en de le colline del Parch Nazzional del Gombe, endove che i gh’ha formad de le comunità de piœu o manch 40 member ciaschedœuna.[3] La comunità stanziada en de l’area “Kasakela” la s’è despartida en dò fazzion rivai depos de la mort del vecc mas’c alfa e grand visir de tœucc i sumiocc, e la gh’ha vist inscé el nasser de una nœuva comunità ciamada de chichinanc “Kahama” — comandada dei fradei Ughet e Carlet e composta an’pò de de le done e i sò fiolicc[4] — che la gh’ha decidid de andà a viver de un’oltra banda perchè ghe piasiva mia el nœuv mas’c alfa che el rest de la comunità la gh’haviva elesgid de comun acord.

La guerra[Modifega | modifica 'l sorgent]

La guerra dei sumiocc del Gombe la gh’ha enteressad dò comunità de scimpanzè comun.

El prim mazzament l’è ocors en del 7 de Sgener del 1974,[5] quand che, en grand secret, dei member dei Kasakela i gh’ha fad un’emboscada al Godi — giun dei Kahama — che l’era endoma en de la foresta endeperlù e l’era dree a fàss i facc sò.[1] L’ocasion l’è stada la prima volta en assolud endove che i espercc i è stacc bon de osservà dei comportamencc compagn de ches’cc en de le sœumie.[5] Depos che i Kasakela i gh’haviva copad fœura el Godi, i gh’ha trad en pee una granda celebrazzion de vitoria e opulenza: i è soltacc de una banda a l’oltra sœui alver, i gh’ha vosad un grand tant compagn de de le sœumie, e a pararèss che en de la frenesia i gh’hapes enfinamaj canibalizad dei toch del cadaver del pover Godi.

Depos del Godi, i Kasakela i gh’ha copad fœura el Dè e anch l’Ughet,[1] per pò andà a mazzà el vecc Golia, che enfina a chell moment ché el gh’haviva fad endoma de le carinarie al grœup rival e mai enzebid de cativeria per giustificà un’azzion tant animal.[1] A chell pont ché, en dei Kahama gh’era restad endoma tri mas’c: el Carlet, el Snif e el Willy Wally — sgiabella vecc anch lu e strupiad de la poliomelite. En d’un atach coordinad, el Carlet l’è stad suzzessivament mazzad fœura an’pò a lu, e el Willy Wally el gh’ha ciapad un stremizzi inscé grand che l’è scapad dedenter de la foresta e de lu el s’è savid piœu un bell negot.[1] Intuitù de le fomne dei Kahama, giœuna l’è stada copada, dò i è descapade e sfantade via an’pò a lore, e le oltre trè i è stade scionsgide sgiò de s’giafon e sevizziade dei mas’c dei Kasakela en de un’oltra celebrazzion de ebrezza guerrera e estasi trionfanta.[5] El Snif — l’unich soravivid dei Kahama — l’è andad enanc a fàss la sò vita, e per un qualch temp el s’è sgiontad adree a an’mò un’oltra comunità de sumiocc lilinscé confinanta: chella dei Kalande, ma la calma l’è andada enanc endoma per poch.[1] De fad, i Kasakela a chell pont ché i era vegnicc inscé poderos che en de la vall de le colline dei sumiocc tœucc i gh’haviva pagura de lor. I Kalande donca, depos de de le batajete minore sœui sò confin, i gh’ha recognossid con d’una granda sudizzion la superiorità militara dei Kasakela, e i gh’ha lassad a lor lé tœut el sò territori.[1] Però, entratanta che i Kasakela i s’è movicc envers el nord, i gh’ha trovad pan per i sò dencc: la tribù dei Mitumba — che l’era ben pussee granda e forta de chella dei Kasakela — la j’ha constrensgicc a andà endree e, donca, la gh’ha en fin fermad la sò politica d’espansion.

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (2010) Through a Window: My Thirty Years with the Chimpanzees of Gombe. Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 9780547488387. 
  2. (2008) The Faith of Scientists: In Their Own Words. Princeton University Press. ISBN 978-0691134871. 
  3. (1884) "On the occurrence of Colobus Kirkii". Annals and Magazine of Natural History 13 (76): 307. DOI:10.1080/00222938409459242. ISSN 0374-5481. 
  4. (1974) "The Predatory Behaviour of Wild Chimpanzees, by Geza Teleki. Bucknell University Press, $15.". Oryx 12 (3): 387–388. DOI:10.1017/s0030605300012084. ISSN 0030-6053. 
  5. 5,0 5,1 5,2 (2014) War! What Is It Good For?: The Role of Conflict and the Progress of Civilisation from Primates to Robots. MacMillan. ISBN 9781847654540.